Conjugació en català del verb «esventar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

esventar

Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició

Mode indicatiu

Present
esvento (cent.), esvente (val.), esvent (bal.)
esventes
esventa
esventem, esventam (bal.)
esventeu, esventau (bal.)
esventen
Perfet
he esventat
has esventat
ha esventat
hem esventat
heu esventat
han esventat
Imperfet
esventava
esventaves
esventava
esventàvem
esventàveu
esventaven
Plusquamperfet
havia esventat
havies esventat
havia esventat
havíem esventat
havíeu esventat
havien esventat
Passat simple
esventí
esventares
esventà
esventàrem
esventàreu
esventaren
Passat perifràstic
vaig esventar
vas (vares) esventar
va esventar
vam (vàrem) esventar
vau (vàreu) esventar
van (varen) esventar
Passat anterior
haguí esventat
hagueres esventat
hagué esventat
haguérem esventat
haguéreu esventat
hagueren esventat
Passat anterior perifràstic
vaig haver esventat
vas haver esventat
va haver esventat
vam haver esventat
vau haver esventat
van haver esventat
Futur
esventaré
esventaràs
esventarà
esventarem
esventareu
esventaran
Futur perfet
hauré esventat
hauràs esventat
haurà esventat
haurem esventat
haureu esventat
hauran esventat
Condicional
esventaria
esventaries
esventaria
esventaríem
esventaríeu
esventarien
Condicional perfet
hauria (haguera) esventat
hauries (hagueres) esventat
hauria (haguera) esventat
hauríem (haguérem) esventat
hauríeu (haguéreu) esventat
haurien (hagueren) esventat

Tornar a l'índex

Mode subjuntiu

Present
esventi, esvente (val.)
esventis, esventes (val.)
esventi, esvente (val.)
esventem
esventeu
esventin, esventen (val.)
Perfet
hagi (haja) esventat
hagis (hages) esventat
hagi (haja) esventat
hàgim (hàgem) esventat
hàgiu (hàgeu) esventat
hagin (hagen) esventat
Imperfet
esventés, esventara (val.), esventàs (val., bal.)
esventessis, esventares (val.), esventassis (bal.), esventesses, esventasses (val., bal.)
esventés, esventara (val.), esventàs (val., bal.)
esventéssim, esventàrem (val.), esventàssim (bal.), esventéssem, esventàssem (val., bal.)
esventéssiu, esventàreu (val.), esventàssiu (bal.), esventésseu, esventàsseu (val., bal.)
esventessin, esventaren (val.), esventassin (bal.), esventessen, esventassen (val., bal.)
Plusquamperfet
hagués (haguera) esventat
haguessis (hagueres) esventat
hagués (haguera) esventat
haguéssim (haguérem) esventat
haguéssiu (haguéreu) esventat
haguessin (hagueren) esventat

Tornar a l'índex

Mode imperatiu

Present
 
esventa
esventi, esvente (val.)
esventem
esventeu, esventau (bal.)
esventin, esventen (val.)

Tornar a l'índex

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu esventar
Infinitiu compost haver esventat
Gerundi esventant
Gerundi compost havent esventat
Participi esventat , esventada , esventats , esventades

Tornar a l'índex

Definició

  1. Escampar una cosa al vent: desventar
  1. Donar a conèixer a un gran nombre de persones un fet o una notícia: esbombar
  2. Esventar-se Sofrir l'acció del vent: Assecar-se o ressecar-se una cosa a causa de l'aire

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Tornar a l'índex

Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.