Conjugació del verb «esvanir»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

esvanir

Mode indicatiu

Present
jo esvaneixo (cent.), esvanesc (val., bal.), esvanisc (val.)
tu esvaneixes, esvanixes (val.)
ell, ella, vostè esvaneix, esvanix (val.)
nosaltres esvanim
vosaltres, vós esvaniu
ells, elles, vostès esvaneixen, esvanixen (val.)
Perfet
jo he esvanit
tu has esvanit
ell, ella, vostè ha esvanit
nosaltres hem esvanit
vosaltres, vós heu esvanit
ells, elles, vostès han esvanit
Imperfet
jo esvania
tu esvanies
ell, ella, vostè esvania
nosaltres esvaníem
vosaltres, vós esvaníeu
ells, elles, vostès esvanien
Plusquamperfet
jo havia esvanit
tu havies esvanit
ell, ella, vostè havia esvanit
nosaltres havíem esvanit
vosaltres, vós havíeu esvanit
ells, elles, vostès havien esvanit
Passat simple
jo esvaní
tu esvanires
ell, ella, vostè esvaní
nosaltres esvanírem
vosaltres, vós esvaníreu
ells, elles, vostès esvaniren
Passat perifràstic
jo vaig esvanir
tu vas (vares) esvanir
ell, ella, vostè va esvanir
nosaltres vam (vàrem) esvanir
vosaltres, vós vau (vàreu) esvanir
ells, elles, vostès van (varen) esvanir
Passat anterior
jo haguí esvanit
tu hagueres esvanit
ell, ella, vostè hagué esvanit
nosaltres haguérem esvanit
vosaltres, vós haguéreu esvanit
ells, elles, vostès hagueren esvanit
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver esvanit
tu vas haver esvanit
ell, ella, vostè va haver esvanit
nosaltres vam haver esvanit
vosaltres, vós vau haver esvanit
ells, elles, vostès van haver esvanit
Futur
jo esvaniré
tu esvaniràs
ell, ella, vostè esvanirà
nosaltres esvanirem
vosaltres, vós esvanireu
ells, elles, vostès esvaniran
Futur perfet
jo hauré esvanit
tu hauràs esvanit
ell, ella, vostè haurà esvanit
nosaltres haurem esvanit
vosaltres, vós haureu esvanit
ells, elles, vostès hauran esvanit
Condicional
jo esvaniria
tu esvaniries
ell, ella, vostè esvaniria
nosaltres esvaniríem
vosaltres, vós esvaniríeu
ells, elles, vostès esvanirien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) esvanit
tu hauries (hagueres) esvanit
ell, ella, vostè hauria (haguera) esvanit
nosaltres hauríem (haguérem) esvanit
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) esvanit
ells, elles, vostès haurien (hagueren) esvanit

esvanir

Mode subjuntiu

Present
jo esvaneixi, esvanesca / esvanisca (val.), esvanesqui (bal.)
tu esvaneixis, esvanesques / esvanisques (val.), esvanesquis (bal.)
ell, ella, vostè esvaneixi, esvanesca / esvanisca (val.), esvanesqui (bal.)
nosaltres esvanim, esvaniguem (bal.)
vosaltres, vós esvaniu, esvanigueu (bal.)
ells, elles, vostès esvaneixin, esvanesquen / esvanisquen (val.), esvanesquin (bal.)
Perfet
jo hagi (haja) esvanit
tu hagis (hages) esvanit
ell, ella, vostè hagi (haja) esvanit
nosaltres hàgim (hàgem) esvanit
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) esvanit
ells, elles, vostès hagin (hagen) esvanit
Imperfet
jo esvanís, esvanira (val.)
tu esvanissis, esvanires (val.), esvanisses
ell, ella, vostè esvanís, esvanira (val.)
nosaltres esvaníssim, esvanírem (val.), esvaníssem
vosaltres, vós esvaníssiu, esvaníreu (val.), esvanísseu
ells, elles, vostès esvanissin, esvaniren (val.), esvanissen
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) esvanit
tu haguessis (hagueres) esvanit
ell, ella, vostè hagués (haguera) esvanit
nosaltres haguéssim (haguérem) esvanit
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) esvanit
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) esvanit

esvanir

Imperatiu

Present
tu esvaneix, esvanix (val.)
ell, ella, vostè esvaneixi, esvanesca / esvanisca (val.), esvanesqui (bal.)
nosaltres esvanim, esvaniguem (bal.)
vosaltres, vós esvaniu
ells, elles, vostès esvaneixin, esvanesquen / esvanisquen (val.), esvanesquin (bal.)

esvanir

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu esvanir
Infinitiu compost haver esvanit
Gerundi esvanint
Gerundi compost havent esvanit
Participi esvanit, esvanida, esvanits, esvanides