esvanir
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| esvaneixo (cent.), esvanesc (val., bal.), esvanisc (val.) |
| esvaneixes, esvanixes (val.) |
| esvaneix, esvanix (val.) |
| esvanim |
| esvaniu |
| esvaneixen, esvanixen (val.) |
Perfet
| he esvanit |
| has esvanit |
| ha esvanit |
| hem esvanit |
| heu esvanit |
| han esvanit |
Imperfet
| esvania |
| esvanies |
| esvania |
| esvaníem |
| esvaníeu |
| esvanien |
Plusquamperfet
| havia esvanit |
| havies esvanit |
| havia esvanit |
| havíem esvanit |
| havíeu esvanit |
| havien esvanit |
Passat simple
| esvaní |
| esvanires |
| esvaní |
| esvanírem |
| esvaníreu |
| esvaniren |
Passat perifràstic
| vaig esvanir |
| vas (vares) esvanir |
| va esvanir |
| vam (vàrem) esvanir |
| vau (vàreu) esvanir |
| van (varen) esvanir |
Passat anterior
| haguí esvanit |
| hagueres esvanit |
| hagué esvanit |
| haguérem esvanit |
| haguéreu esvanit |
| hagueren esvanit |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver esvanit |
| vas haver esvanit |
| va haver esvanit |
| vam haver esvanit |
| vau haver esvanit |
| van haver esvanit |
Futur
| esvaniré |
| esvaniràs |
| esvanirà |
| esvanirem |
| esvanireu |
| esvaniran |
Futur perfet
| hauré esvanit |
| hauràs esvanit |
| haurà esvanit |
| haurem esvanit |
| haureu esvanit |
| hauran esvanit |
Condicional
| esvaniria |
| esvaniries |
| esvaniria |
| esvaniríem |
| esvaniríeu |
| esvanirien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) esvanit |
| hauries (hagueres) esvanit |
| hauria (haguera) esvanit |
| hauríem (haguérem) esvanit |
| hauríeu (haguéreu) esvanit |
| haurien (hagueren) esvanit |
Mode subjuntiu
Present
| esvaneixi, esvanesca / esvanisca (val.), esvanesqui (bal.) |
| esvaneixis, esvanesques / esvanisques (val.), esvanesquis (bal.) |
| esvaneixi, esvanesca / esvanisca (val.), esvanesqui (bal.) |
| esvanim, esvaniguem (bal.) |
| esvaniu, esvanigueu (bal.) |
| esvaneixin, esvanesquen / esvanisquen (val.), esvanesquin (bal.) |
Perfet
| hagi (haja) esvanit |
| hagis (hages) esvanit |
| hagi (haja) esvanit |
| hàgim (hàgem) esvanit |
| hàgiu (hàgeu) esvanit |
| hagin (hagen) esvanit |
Imperfet
| esvanís, esvanira (val.) |
| esvanissis, esvanires (val.), esvanisses |
| esvanís, esvanira (val.) |
| esvaníssim, esvanírem (val.), esvaníssem |
| esvaníssiu, esvaníreu (val.), esvanísseu |
| esvanissin, esvaniren (val.), esvanissen |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) esvanit |
| haguessis (hagueres) esvanit |
| hagués (haguera) esvanit |
| haguéssim (haguérem) esvanit |
| haguéssiu (haguéreu) esvanit |
| haguessin (hagueren) esvanit |
Mode imperatiu
Present
| esvaneix, esvanix (val.) |
| esvaneixi, esvanesca / esvanisca (val.), esvanesqui (bal.) |
| esvanim, esvaniguem (bal.) |
| esvaniu |
| esvaneixin, esvanesquen / esvanisquen (val.), esvanesquin (bal.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | esvanir |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver esvanit |
| Gerundi | esvanint |
| Gerundi compost | havent esvanit |
| Participi | esvanit , esvanida , esvanits , esvanides |
Definició
- Fer desaparèixer del tot.
- Desaparèixer del tot.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017