esvalotar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals
Mode indicatiu
Present
| esvaloto (cent.), esvalote (val.), esvalot (bal.) |
| esvalotes |
| esvalota |
| esvalotem, esvalotam (bal.) |
| esvaloteu, esvalotau (bal.) |
| esvaloten |
Perfet
| he esvalotat |
| has esvalotat |
| ha esvalotat |
| hem esvalotat |
| heu esvalotat |
| han esvalotat |
Imperfet
| esvalotava |
| esvalotaves |
| esvalotava |
| esvalotàvem |
| esvalotàveu |
| esvalotaven |
Plusquamperfet
| havia esvalotat |
| havies esvalotat |
| havia esvalotat |
| havíem esvalotat |
| havíeu esvalotat |
| havien esvalotat |
Passat simple
| esvalotí |
| esvalotares |
| esvalotà |
| esvalotàrem |
| esvalotàreu |
| esvalotaren |
Passat perifràstic
| vaig esvalotar |
| vas (vares) esvalotar |
| va esvalotar |
| vam (vàrem) esvalotar |
| vau (vàreu) esvalotar |
| van (varen) esvalotar |
Passat anterior
| haguí esvalotat |
| hagueres esvalotat |
| hagué esvalotat |
| haguérem esvalotat |
| haguéreu esvalotat |
| hagueren esvalotat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver esvalotat |
| vas haver esvalotat |
| va haver esvalotat |
| vam haver esvalotat |
| vau haver esvalotat |
| van haver esvalotat |
Futur
| esvalotaré |
| esvalotaràs |
| esvalotarà |
| esvalotarem |
| esvalotareu |
| esvalotaran |
Futur perfet
| hauré esvalotat |
| hauràs esvalotat |
| haurà esvalotat |
| haurem esvalotat |
| haureu esvalotat |
| hauran esvalotat |
Condicional
| esvalotaria |
| esvalotaries |
| esvalotaria |
| esvalotaríem |
| esvalotaríeu |
| esvalotarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) esvalotat |
| hauries (hagueres) esvalotat |
| hauria (haguera) esvalotat |
| hauríem (haguérem) esvalotat |
| hauríeu (haguéreu) esvalotat |
| haurien (hagueren) esvalotat |
Mode subjuntiu
Present
| esvaloti, esvalote (val.) |
| esvalotis, esvalotes (val.) |
| esvaloti, esvalote (val.) |
| esvalotem |
| esvaloteu |
| esvalotin, esvaloten (val.) |
Perfet
| hagi (haja) esvalotat |
| hagis (hages) esvalotat |
| hagi (haja) esvalotat |
| hàgim (hàgem) esvalotat |
| hàgiu (hàgeu) esvalotat |
| hagin (hagen) esvalotat |
Imperfet
| esvalotés, esvalotara (val.), esvalotàs (val., bal.) |
| esvalotessis, esvalotares (val.), esvalotassis (bal.), esvalotesses, esvalotasses (val., bal.) |
| esvalotés, esvalotara (val.), esvalotàs (val., bal.) |
| esvalotéssim, esvalotàrem (val.), esvalotàssim (bal.), esvalotéssem, esvalotàssem (val., bal.) |
| esvalotéssiu, esvalotàreu (val.), esvalotàssiu (bal.), esvalotésseu, esvalotàsseu (val., bal.) |
| esvalotessin, esvalotaren (val.), esvalotassin (bal.), esvalotessen, esvalotassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) esvalotat |
| haguessis (hagueres) esvalotat |
| hagués (haguera) esvalotat |
| haguéssim (haguérem) esvalotat |
| haguéssiu (haguéreu) esvalotat |
| haguessin (hagueren) esvalotat |
Mode imperatiu
Present
| esvalota |
| esvaloti, esvalote (val.) |
| esvalotem |
| esvaloteu, esvalotau (bal.) |
| esvalotin, esvaloten (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | esvalotar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver esvalotat |
| Gerundi | esvalotant |
| Gerundi compost | havent esvalotat |
| Participi | esvalotat , esvalotada , esvalotats , esvalotades |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017