esvair
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| esvaeixo (cent.), esvaesc (val., bal.), esvaïsc (val.) |
| esvaeixes, esvaïxes (val.) |
| esvaeix, esvaïx (val.) |
| esvaïm |
| esvaïu |
| esvaeixen, esvaïxen (val.) |
Perfet
| he esvaït |
| has esvaït |
| ha esvaït |
| hem esvaït |
| heu esvaït |
| han esvaït |
Imperfet
| esvaïa |
| esvaïes |
| esvaïa |
| esvaíem |
| esvaíeu |
| esvaïen |
Plusquamperfet
| havia esvaït |
| havies esvaït |
| havia esvaït |
| havíem esvaït |
| havíeu esvaït |
| havien esvaït |
Passat simple
| esvaí |
| esvaïres |
| esvaí |
| esvaírem |
| esvaíreu |
| esvaïren |
Passat perifràstic
| vaig esvair |
| vas (vares) esvair |
| va esvair |
| vam (vàrem) esvair |
| vau (vàreu) esvair |
| van (varen) esvair |
Passat anterior
| haguí esvaït |
| hagueres esvaït |
| hagué esvaït |
| haguérem esvaït |
| haguéreu esvaït |
| hagueren esvaït |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver esvaït |
| vas haver esvaït |
| va haver esvaït |
| vam haver esvaït |
| vau haver esvaït |
| van haver esvaït |
Futur
| esvairé |
| esvairàs |
| esvairà |
| esvairem |
| esvaireu |
| esvairan |
Futur perfet
| hauré esvaït |
| hauràs esvaït |
| haurà esvaït |
| haurem esvaït |
| haureu esvaït |
| hauran esvaït |
Condicional
| esvairia |
| esvairies |
| esvairia |
| esvairíem |
| esvairíeu |
| esvairien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) esvaït |
| hauries (hagueres) esvaït |
| hauria (haguera) esvaït |
| hauríem (haguérem) esvaït |
| hauríeu (haguéreu) esvaït |
| haurien (hagueren) esvaït |
Mode subjuntiu
Present
| esvaeixi, esvaesca / esvaïsca (val.), esvaesqui (bal.) |
| esvaeixis, esvaesques / esvaïsques (val.), esvaesquis (bal.) |
| esvaeixi, esvaesca / esvaïsca (val.), esvaesqui (bal.) |
| esvaïm, esvaïguem (bal.) |
| esvaïu, esvaïgueu (bal.) |
| esvaeixin, esvaesquen / esvaïsquen (val.), esvaesquin (bal.) |
Perfet
| hagi (haja) esvaït |
| hagis (hages) esvaït |
| hagi (haja) esvaït |
| hàgim (hàgem) esvaït |
| hàgiu (hàgeu) esvaït |
| hagin (hagen) esvaït |
Imperfet
| esvaís, esvaïra (val.) |
| esvaïssis, esvaïres (val.), esvaïsses |
| esvaís, esvaïra (val.) |
| esvaíssim, esvaírem (val.), esvaíssem |
| esvaíssiu, esvaíreu (val.), esvaísseu |
| esvaïssin, esvaïren (val.), esvaïssen |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) esvaït |
| haguessis (hagueres) esvaït |
| hagués (haguera) esvaït |
| haguéssim (haguérem) esvaït |
| haguéssiu (haguéreu) esvaït |
| haguessin (hagueren) esvaït |
Mode imperatiu
Present
| esvaeix, esvaïx (val.) |
| esvaeixi, esvaesca / esvaïsca (val.), esvaesqui (bal.) |
| esvaïm, esvaïguem (bal.) |
| esvaïu |
| esvaeixin, esvaesquen / esvaïsquen (val.), esvaesquin (bal.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | esvair |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver esvaït |
| Gerundi | esvaint |
| Gerundi compost | havent esvaït |
| Participi | esvaït , esvaïda , esvaïts , esvaïdes |
Definició
- Desfer l’enemic.
- Envair i devastar.
- Dissipar, fer desaparèixer.
- Ho vam poder veure un cop es va esvair la boira.
- Defallir.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017