estremir
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| estremeixo (cent.), estremesc (val., bal.), estremisc (val.) |
| estremeixes, estremixes (val.) |
| estremeix, estremix (val.) |
| estremim |
| estremiu |
| estremeixen, estremixen (val.) |
Perfet
| he estremit |
| has estremit |
| ha estremit |
| hem estremit |
| heu estremit |
| han estremit |
Imperfet
| estremia |
| estremies |
| estremia |
| estremíem |
| estremíeu |
| estremien |
Plusquamperfet
| havia estremit |
| havies estremit |
| havia estremit |
| havíem estremit |
| havíeu estremit |
| havien estremit |
Passat simple
| estremí |
| estremires |
| estremí |
| estremírem |
| estremíreu |
| estremiren |
Passat perifràstic
| vaig estremir |
| vas (vares) estremir |
| va estremir |
| vam (vàrem) estremir |
| vau (vàreu) estremir |
| van (varen) estremir |
Passat anterior
| haguí estremit |
| hagueres estremit |
| hagué estremit |
| haguérem estremit |
| haguéreu estremit |
| hagueren estremit |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver estremit |
| vas haver estremit |
| va haver estremit |
| vam haver estremit |
| vau haver estremit |
| van haver estremit |
Futur
| estremiré |
| estremiràs |
| estremirà |
| estremirem |
| estremireu |
| estremiran |
Futur perfet
| hauré estremit |
| hauràs estremit |
| haurà estremit |
| haurem estremit |
| haureu estremit |
| hauran estremit |
Condicional
| estremiria |
| estremiries |
| estremiria |
| estremiríem |
| estremiríeu |
| estremirien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) estremit |
| hauries (hagueres) estremit |
| hauria (haguera) estremit |
| hauríem (haguérem) estremit |
| hauríeu (haguéreu) estremit |
| haurien (hagueren) estremit |
Mode subjuntiu
Present
| estremeixi, estremesca / estremisca (val.), estremesqui (bal.) |
| estremeixis, estremesques / estremisques (val.), estremesquis (bal.) |
| estremeixi, estremesca / estremisca (val.), estremesqui (bal.) |
| estremim, estremiguem (bal.) |
| estremiu, estremigueu (bal.) |
| estremeixin, estremesquen / estremisquen (val.), estremesquin (bal.) |
Perfet
| hagi (haja) estremit |
| hagis (hages) estremit |
| hagi (haja) estremit |
| hàgim (hàgem) estremit |
| hàgiu (hàgeu) estremit |
| hagin (hagen) estremit |
Imperfet
| estremís, estremira (val.) |
| estremissis, estremires (val.), estremisses |
| estremís, estremira (val.) |
| estremíssim, estremírem (val.), estremíssem |
| estremíssiu, estremíreu (val.), estremísseu |
| estremissin, estremiren (val.), estremissen |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) estremit |
| haguessis (hagueres) estremit |
| hagués (haguera) estremit |
| haguéssim (haguérem) estremit |
| haguéssiu (haguéreu) estremit |
| haguessin (hagueren) estremit |
Mode imperatiu
Present
| estremeix, estremix (val.) |
| estremeixi, estremesca / estremisca (val.), estremesqui (bal.) |
| estremim, estremiguem (bal.) |
| estremiu |
| estremeixin, estremesquen / estremisquen (val.), estremesquin (bal.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | estremir |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver estremit |
| Gerundi | estremint |
| Gerundi compost | havent estremit |
| Participi | estremit , estremida , estremits , estremides |
Definició
- Fer tremolar fortament.
- La ciutat s'estremia i desitjava fugir d'allí. Ana Pomares Martínez, Generació Alada, 217
- Agitar-se intensament, variar d'intensitat.
- L'aire s'estremia, i, de sobte, com recobrant el respir, va donar entrada a una ratxa de vent fresc, que s'escampà per arreu. Joaquín Ruyra, Pinya De Rosa, 1952
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017