estintolar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| estintolo (cent.), estintole (val.), estintol (bal.) |
| estintoles |
| estintola |
| estintolem, estintolam (bal.) |
| estintoleu, estintolau (bal.) |
| estintolen |
Perfet
| he estintolat |
| has estintolat |
| ha estintolat |
| hem estintolat |
| heu estintolat |
| han estintolat |
Imperfet
| estintolava |
| estintolaves |
| estintolava |
| estintolàvem |
| estintolàveu |
| estintolaven |
Plusquamperfet
| havia estintolat |
| havies estintolat |
| havia estintolat |
| havíem estintolat |
| havíeu estintolat |
| havien estintolat |
Passat simple
| estintolí |
| estintolares |
| estintolà |
| estintolàrem |
| estintolàreu |
| estintolaren |
Passat perifràstic
| vaig estintolar |
| vas (vares) estintolar |
| va estintolar |
| vam (vàrem) estintolar |
| vau (vàreu) estintolar |
| van (varen) estintolar |
Passat anterior
| haguí estintolat |
| hagueres estintolat |
| hagué estintolat |
| haguérem estintolat |
| haguéreu estintolat |
| hagueren estintolat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver estintolat |
| vas haver estintolat |
| va haver estintolat |
| vam haver estintolat |
| vau haver estintolat |
| van haver estintolat |
Futur
| estintolaré |
| estintolaràs |
| estintolarà |
| estintolarem |
| estintolareu |
| estintolaran |
Futur perfet
| hauré estintolat |
| hauràs estintolat |
| haurà estintolat |
| haurem estintolat |
| haureu estintolat |
| hauran estintolat |
Condicional
| estintolaria |
| estintolaries |
| estintolaria |
| estintolaríem |
| estintolaríeu |
| estintolarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) estintolat |
| hauries (hagueres) estintolat |
| hauria (haguera) estintolat |
| hauríem (haguérem) estintolat |
| hauríeu (haguéreu) estintolat |
| haurien (hagueren) estintolat |
Mode subjuntiu
Present
| estintoli, estintole (val.) |
| estintolis, estintoles (val.) |
| estintoli, estintole (val.) |
| estintolem |
| estintoleu |
| estintolin, estintolen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) estintolat |
| hagis (hages) estintolat |
| hagi (haja) estintolat |
| hàgim (hàgem) estintolat |
| hàgiu (hàgeu) estintolat |
| hagin (hagen) estintolat |
Imperfet
| estintolés, estintolara (val.), estintolàs (val., bal.) |
| estintolessis, estintolares (val.), estintolassis (bal.), estintolesses, estintolasses (val., bal.) |
| estintolés, estintolara (val.), estintolàs (val., bal.) |
| estintoléssim, estintolàrem (val.), estintolàssim (bal.), estintoléssem, estintolàssem (val., bal.) |
| estintoléssiu, estintolàreu (val.), estintolàssiu (bal.), estintolésseu, estintolàsseu (val., bal.) |
| estintolessin, estintolaren (val.), estintolassin (bal.), estintolessen, estintolassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) estintolat |
| haguessis (hagueres) estintolat |
| hagués (haguera) estintolat |
| haguéssim (haguérem) estintolat |
| haguéssiu (haguéreu) estintolat |
| haguessin (hagueren) estintolat |
Mode imperatiu
Present
| estintola |
| estintoli, estintole (val.) |
| estintolem |
| estintoleu, estintolau (bal.) |
| estintolin, estintolen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | estintolar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver estintolat |
| Gerundi | estintolant |
| Gerundi compost | havent estintolat |
| Participi | estintolat , estintolada , estintolats , estintolades |
Definició
- apuntalar
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017