estenallar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| estenallo (cent.), estenalle (val.), estenall (bal.) |
| estenalles |
| estenalla |
| estenallem, estenallam (bal.) |
| estenalleu, estenallau (bal.) |
| estenallen |
Perfet
| he estenallat |
| has estenallat |
| ha estenallat |
| hem estenallat |
| heu estenallat |
| han estenallat |
Imperfet
| estenallava |
| estenallaves |
| estenallava |
| estenallàvem |
| estenallàveu |
| estenallaven |
Plusquamperfet
| havia estenallat |
| havies estenallat |
| havia estenallat |
| havíem estenallat |
| havíeu estenallat |
| havien estenallat |
Passat simple
| estenallí |
| estenallares |
| estenallà |
| estenallàrem |
| estenallàreu |
| estenallaren |
Passat perifràstic
| vaig estenallar |
| vas (vares) estenallar |
| va estenallar |
| vam (vàrem) estenallar |
| vau (vàreu) estenallar |
| van (varen) estenallar |
Passat anterior
| haguí estenallat |
| hagueres estenallat |
| hagué estenallat |
| haguérem estenallat |
| haguéreu estenallat |
| hagueren estenallat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver estenallat |
| vas haver estenallat |
| va haver estenallat |
| vam haver estenallat |
| vau haver estenallat |
| van haver estenallat |
Futur
| estenallaré |
| estenallaràs |
| estenallarà |
| estenallarem |
| estenallareu |
| estenallaran |
Futur perfet
| hauré estenallat |
| hauràs estenallat |
| haurà estenallat |
| haurem estenallat |
| haureu estenallat |
| hauran estenallat |
Condicional
| estenallaria |
| estenallaries |
| estenallaria |
| estenallaríem |
| estenallaríeu |
| estenallarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) estenallat |
| hauries (hagueres) estenallat |
| hauria (haguera) estenallat |
| hauríem (haguérem) estenallat |
| hauríeu (haguéreu) estenallat |
| haurien (hagueren) estenallat |
Mode subjuntiu
Present
| estenalli, estenalle (val.) |
| estenallis, estenalles (val.) |
| estenalli, estenalle (val.) |
| estenallem |
| estenalleu |
| estenallin, estenallen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) estenallat |
| hagis (hages) estenallat |
| hagi (haja) estenallat |
| hàgim (hàgem) estenallat |
| hàgiu (hàgeu) estenallat |
| hagin (hagen) estenallat |
Imperfet
| estenallés, estenallara (val.), estenallàs (val., bal.) |
| estenallessis, estenallares (val.), estenallassis (bal.), estenallesses, estenallasses (val., bal.) |
| estenallés, estenallara (val.), estenallàs (val., bal.) |
| estenalléssim, estenallàrem (val.), estenallàssim (bal.), estenalléssem, estenallàssem (val., bal.) |
| estenalléssiu, estenallàreu (val.), estenallàssiu (bal.), estenallésseu, estenallàsseu (val., bal.) |
| estenallessin, estenallaren (val.), estenallassin (bal.), estenallessen, estenallassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) estenallat |
| haguessis (hagueres) estenallat |
| hagués (haguera) estenallat |
| haguéssim (haguérem) estenallat |
| haguéssiu (haguéreu) estenallat |
| haguessin (hagueren) estenallat |
Mode imperatiu
Present
| estenalla |
| estenalli, estenalle (val.) |
| estenallem |
| estenalleu, estenallau (bal.) |
| estenallin, estenallen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | estenallar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver estenallat |
| Gerundi | estenallant |
| Gerundi compost | havent estenallat |
| Participi | estenallat , estenallada , estenallats , estenallades |
Definició
- tenallar
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017