estavellar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| estavello (cent.), estavelle (val.), estavell (bal.) |
| estavelles |
| estavella |
| estavellem, estavellam (bal.) |
| estavelleu, estavellau (bal.) |
| estavellen |
Perfet
| he estavellat |
| has estavellat |
| ha estavellat |
| hem estavellat |
| heu estavellat |
| han estavellat |
Imperfet
| estavellava |
| estavellaves |
| estavellava |
| estavellàvem |
| estavellàveu |
| estavellaven |
Plusquamperfet
| havia estavellat |
| havies estavellat |
| havia estavellat |
| havíem estavellat |
| havíeu estavellat |
| havien estavellat |
Passat simple
| estavellí |
| estavellares |
| estavellà |
| estavellàrem |
| estavellàreu |
| estavellaren |
Passat perifràstic
| vaig estavellar |
| vas (vares) estavellar |
| va estavellar |
| vam (vàrem) estavellar |
| vau (vàreu) estavellar |
| van (varen) estavellar |
Passat anterior
| haguí estavellat |
| hagueres estavellat |
| hagué estavellat |
| haguérem estavellat |
| haguéreu estavellat |
| hagueren estavellat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver estavellat |
| vas haver estavellat |
| va haver estavellat |
| vam haver estavellat |
| vau haver estavellat |
| van haver estavellat |
Futur
| estavellaré |
| estavellaràs |
| estavellarà |
| estavellarem |
| estavellareu |
| estavellaran |
Futur perfet
| hauré estavellat |
| hauràs estavellat |
| haurà estavellat |
| haurem estavellat |
| haureu estavellat |
| hauran estavellat |
Condicional
| estavellaria |
| estavellaries |
| estavellaria |
| estavellaríem |
| estavellaríeu |
| estavellarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) estavellat |
| hauries (hagueres) estavellat |
| hauria (haguera) estavellat |
| hauríem (haguérem) estavellat |
| hauríeu (haguéreu) estavellat |
| haurien (hagueren) estavellat |
Mode subjuntiu
Present
| estavelli, estavelle (val.) |
| estavellis, estavelles (val.) |
| estavelli, estavelle (val.) |
| estavellem |
| estavelleu |
| estavellin, estavellen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) estavellat |
| hagis (hages) estavellat |
| hagi (haja) estavellat |
| hàgim (hàgem) estavellat |
| hàgiu (hàgeu) estavellat |
| hagin (hagen) estavellat |
Imperfet
| estavellés, estavellara (val.), estavellàs (val., bal.) |
| estavellessis, estavellares (val.), estavellassis (bal.), estavellesses, estavellasses (val., bal.) |
| estavellés, estavellara (val.), estavellàs (val., bal.) |
| estavelléssim, estavellàrem (val.), estavellàssim (bal.), estavelléssem, estavellàssem (val., bal.) |
| estavelléssiu, estavellàreu (val.), estavellàssiu (bal.), estavellésseu, estavellàsseu (val., bal.) |
| estavellessin, estavellaren (val.), estavellassin (bal.), estavellessen, estavellassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) estavellat |
| haguessis (hagueres) estavellat |
| hagués (haguera) estavellat |
| haguéssim (haguérem) estavellat |
| haguéssiu (haguéreu) estavellat |
| haguessin (hagueren) estavellat |
Mode imperatiu
Present
| estavella |
| estavelli, estavelle (val.) |
| estavellem |
| estavelleu, estavellau (bal.) |
| estavellin, estavellen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | estavellar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver estavellat |
| Gerundi | estavellant |
| Gerundi compost | havent estavellat |
| Participi | estavellat , estavellada , estavellats , estavellades |
Definició
- Treure la tavella dels llegums donant cops.
- Fer miques una cosa violentament.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017