estafar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| estafo (cent.), estafe (val.), estaf (bal.) |
| estafes |
| estafa |
| estafem, estafam (bal.) |
| estafeu, estafau (bal.) |
| estafen |
Perfet
| he estafat |
| has estafat |
| ha estafat |
| hem estafat |
| heu estafat |
| han estafat |
Imperfet
| estafava |
| estafaves |
| estafava |
| estafàvem |
| estafàveu |
| estafaven |
Plusquamperfet
| havia estafat |
| havies estafat |
| havia estafat |
| havíem estafat |
| havíeu estafat |
| havien estafat |
Passat simple
| estafí |
| estafares |
| estafà |
| estafàrem |
| estafàreu |
| estafaren |
Passat perifràstic
| vaig estafar |
| vas (vares) estafar |
| va estafar |
| vam (vàrem) estafar |
| vau (vàreu) estafar |
| van (varen) estafar |
Passat anterior
| haguí estafat |
| hagueres estafat |
| hagué estafat |
| haguérem estafat |
| haguéreu estafat |
| hagueren estafat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver estafat |
| vas haver estafat |
| va haver estafat |
| vam haver estafat |
| vau haver estafat |
| van haver estafat |
Futur
| estafaré |
| estafaràs |
| estafarà |
| estafarem |
| estafareu |
| estafaran |
Futur perfet
| hauré estafat |
| hauràs estafat |
| haurà estafat |
| haurem estafat |
| haureu estafat |
| hauran estafat |
Condicional
| estafaria |
| estafaries |
| estafaria |
| estafaríem |
| estafaríeu |
| estafarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) estafat |
| hauries (hagueres) estafat |
| hauria (haguera) estafat |
| hauríem (haguérem) estafat |
| hauríeu (haguéreu) estafat |
| haurien (hagueren) estafat |
Mode subjuntiu
Present
| estafi, estafe (val.) |
| estafis, estafes (val.) |
| estafi, estafe (val.) |
| estafem |
| estafeu |
| estafin, estafen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) estafat |
| hagis (hages) estafat |
| hagi (haja) estafat |
| hàgim (hàgem) estafat |
| hàgiu (hàgeu) estafat |
| hagin (hagen) estafat |
Imperfet
| estafés, estafara (val.), estafàs (val., bal.) |
| estafessis, estafares (val.), estafassis (bal.), estafesses, estafasses (val., bal.) |
| estafés, estafara (val.), estafàs (val., bal.) |
| estaféssim, estafàrem (val.), estafàssim (bal.), estaféssem, estafàssem (val., bal.) |
| estaféssiu, estafàreu (val.), estafàssiu (bal.), estafésseu, estafàsseu (val., bal.) |
| estafessin, estafaren (val.), estafassin (bal.), estafessen, estafassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) estafat |
| haguessis (hagueres) estafat |
| hagués (haguera) estafat |
| haguéssim (haguérem) estafat |
| haguéssiu (haguéreu) estafat |
| haguessin (hagueren) estafat |
Mode imperatiu
Present
| estafa |
| estafi, estafe (val.) |
| estafem |
| estafeu, estafau (bal.) |
| estafin, estafen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | estafar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver estafat |
| Gerundi | estafant |
| Gerundi compost | havent estafat |
| Participi | estafat , estafada , estafats , estafades |
Definició
- Enganyar a algú per robar-lo o no pagar el que correspon.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017