estacar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| estaco (cent.), estaque (val.), estac (bal.) |
| estaques |
| estaca |
| estaquem, estacam (bal.) |
| estaqueu, estacau (bal.) |
| estaquen |
Perfet
| he estacat |
| has estacat |
| ha estacat |
| hem estacat |
| heu estacat |
| han estacat |
Imperfet
| estacava |
| estacaves |
| estacava |
| estacàvem |
| estacàveu |
| estacaven |
Plusquamperfet
| havia estacat |
| havies estacat |
| havia estacat |
| havíem estacat |
| havíeu estacat |
| havien estacat |
Passat simple
| estaquí |
| estacares |
| estacà |
| estacàrem |
| estacàreu |
| estacaren |
Passat perifràstic
| vaig estacar |
| vas (vares) estacar |
| va estacar |
| vam (vàrem) estacar |
| vau (vàreu) estacar |
| van (varen) estacar |
Passat anterior
| haguí estacat |
| hagueres estacat |
| hagué estacat |
| haguérem estacat |
| haguéreu estacat |
| hagueren estacat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver estacat |
| vas haver estacat |
| va haver estacat |
| vam haver estacat |
| vau haver estacat |
| van haver estacat |
Futur
| estacaré |
| estacaràs |
| estacarà |
| estacarem |
| estacareu |
| estacaran |
Futur perfet
| hauré estacat |
| hauràs estacat |
| haurà estacat |
| haurem estacat |
| haureu estacat |
| hauran estacat |
Condicional
| estacaria |
| estacaries |
| estacaria |
| estacaríem |
| estacaríeu |
| estacarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) estacat |
| hauries (hagueres) estacat |
| hauria (haguera) estacat |
| hauríem (haguérem) estacat |
| hauríeu (haguéreu) estacat |
| haurien (hagueren) estacat |
Mode subjuntiu
Present
| estaqui, estaque (val.) |
| estaquis, estaques (val.) |
| estaqui, estaque (val.) |
| estaquem |
| estaqueu |
| estaquin, estaquen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) estacat |
| hagis (hages) estacat |
| hagi (haja) estacat |
| hàgim (hàgem) estacat |
| hàgiu (hàgeu) estacat |
| hagin (hagen) estacat |
Imperfet
| estaqués, estacara (val.), estacàs (val., bal.) |
| estaquessis, estacares (val.), estacassis (bal.), estaquesses, estacasses (val., bal.) |
| estaqués, estacara (val.), estacàs (val., bal.) |
| estaquéssim, estacàrem (val.), estacàssim (bal.), estaquéssem, estacàssem (val., bal.) |
| estaquéssiu, estacàreu (val.), estacàssiu (bal.), estaquésseu, estacàsseu (val., bal.) |
| estaquessin, estacaren (val.), estacassin (bal.), estaquessen, estacassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) estacat |
| haguessis (hagueres) estacat |
| hagués (haguera) estacat |
| haguéssim (haguérem) estacat |
| haguéssiu (haguéreu) estacat |
| haguessin (hagueren) estacat |
Mode imperatiu
Present
| estaca |
| estaqui, estaque (val.) |
| estaquem |
| estaqueu, estacau (bal.) |
| estaquin, estaquen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | estacar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver estacat |
| Gerundi | estacant |
| Gerundi compost | havent estacat |
| Participi | estacat , estacada , estacats , estacades |
Definició
- Lligar un animal a un lloc, generalment a una estaca.
- encallar-se
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017