estabornir
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| estaborneixo (cent.), estabornesc (val., bal.), estabornisc (val.) |
| estaborneixes, estabornixes (val.) |
| estaborneix, estabornix (val.) |
| estabornim |
| estaborniu |
| estaborneixen, estabornixen (val.) |
Perfet
| he estabornit |
| has estabornit |
| ha estabornit |
| hem estabornit |
| heu estabornit |
| han estabornit |
Imperfet
| estabornia |
| estabornies |
| estabornia |
| estaborníem |
| estaborníeu |
| estabornien |
Plusquamperfet
| havia estabornit |
| havies estabornit |
| havia estabornit |
| havíem estabornit |
| havíeu estabornit |
| havien estabornit |
Passat simple
| estaborní |
| estabornires |
| estaborní |
| estabornírem |
| estaborníreu |
| estaborniren |
Passat perifràstic
| vaig estabornir |
| vas (vares) estabornir |
| va estabornir |
| vam (vàrem) estabornir |
| vau (vàreu) estabornir |
| van (varen) estabornir |
Passat anterior
| haguí estabornit |
| hagueres estabornit |
| hagué estabornit |
| haguérem estabornit |
| haguéreu estabornit |
| hagueren estabornit |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver estabornit |
| vas haver estabornit |
| va haver estabornit |
| vam haver estabornit |
| vau haver estabornit |
| van haver estabornit |
Futur
| estaborniré |
| estaborniràs |
| estabornirà |
| estabornirem |
| estabornireu |
| estaborniran |
Futur perfet
| hauré estabornit |
| hauràs estabornit |
| haurà estabornit |
| haurem estabornit |
| haureu estabornit |
| hauran estabornit |
Condicional
| estaborniria |
| estaborniries |
| estaborniria |
| estaborniríem |
| estaborniríeu |
| estabornirien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) estabornit |
| hauries (hagueres) estabornit |
| hauria (haguera) estabornit |
| hauríem (haguérem) estabornit |
| hauríeu (haguéreu) estabornit |
| haurien (hagueren) estabornit |
Mode subjuntiu
Present
| estaborneixi, estabornesca / estabornisca (val.), estabornesqui (bal.) |
| estaborneixis, estabornesques / estabornisques (val.), estabornesquis (bal.) |
| estaborneixi, estabornesca / estabornisca (val.), estabornesqui (bal.) |
| estabornim, estaborniguem (bal.) |
| estaborniu, estabornigueu (bal.) |
| estaborneixin, estabornesquen / estabornisquen (val.), estabornesquin (bal.) |
Perfet
| hagi (haja) estabornit |
| hagis (hages) estabornit |
| hagi (haja) estabornit |
| hàgim (hàgem) estabornit |
| hàgiu (hàgeu) estabornit |
| hagin (hagen) estabornit |
Imperfet
| estabornís, estabornira (val.) |
| estabornissis, estabornires (val.), estabornisses |
| estabornís, estabornira (val.) |
| estaborníssim, estabornírem (val.), estaborníssem |
| estaborníssiu, estaborníreu (val.), estabornísseu |
| estabornissin, estaborniren (val.), estabornissen |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) estabornit |
| haguessis (hagueres) estabornit |
| hagués (haguera) estabornit |
| haguéssim (haguérem) estabornit |
| haguéssiu (haguéreu) estabornit |
| haguessin (hagueren) estabornit |
Mode imperatiu
Present
| estaborneix, estabornix (val.) |
| estaborneixi, estabornesca / estabornisca (val.), estabornesqui (bal.) |
| estabornim, estaborniguem (bal.) |
| estaborniu |
| estaborneixin, estabornesquen / estabornisquen (val.), estabornesquin (bal.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | estabornir |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver estabornit |
| Gerundi | estabornint |
| Gerundi compost | havent estabornit |
| Participi | estabornit , estabornida , estabornits , estabornides |
Definició
- Deixar inconscient o no operatiu d'un cop.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017