Conjugació del verb «esputar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

esputar

Mode indicatiu

Present
jo esputo (cent.), espute (val.), esput (bal.)
tu esputes
ell, ella, vostè esputa
nosaltres esputem, esputam (bal.)
vosaltres, vós esputeu, esputau (bal.)
ells, elles, vostès esputen
Perfet
jo he esputat
tu has esputat
ell, ella, vostè ha esputat
nosaltres hem esputat
vosaltres, vós heu esputat
ells, elles, vostès han esputat
Imperfet
jo esputava
tu esputaves
ell, ella, vostè esputava
nosaltres esputàvem
vosaltres, vós esputàveu
ells, elles, vostès esputaven
Plusquamperfet
jo havia esputat
tu havies esputat
ell, ella, vostè havia esputat
nosaltres havíem esputat
vosaltres, vós havíeu esputat
ells, elles, vostès havien esputat
Passat simple
jo esputí
tu esputares
ell, ella, vostè esputà
nosaltres esputàrem
vosaltres, vós esputàreu
ells, elles, vostès esputaren
Passat perifràstic
jo vaig esputar
tu vas (vares) esputar
ell, ella, vostè va esputar
nosaltres vam (vàrem) esputar
vosaltres, vós vau (vàreu) esputar
ells, elles, vostès van (varen) esputar
Passat anterior
jo haguí esputat
tu hagueres esputat
ell, ella, vostè hagué esputat
nosaltres haguérem esputat
vosaltres, vós haguéreu esputat
ells, elles, vostès hagueren esputat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver esputat
tu vas haver esputat
ell, ella, vostè va haver esputat
nosaltres vam haver esputat
vosaltres, vós vau haver esputat
ells, elles, vostès van haver esputat
Futur
jo esputaré
tu esputaràs
ell, ella, vostè esputarà
nosaltres esputarem
vosaltres, vós esputareu
ells, elles, vostès esputaran
Futur perfet
jo hauré esputat
tu hauràs esputat
ell, ella, vostè haurà esputat
nosaltres haurem esputat
vosaltres, vós haureu esputat
ells, elles, vostès hauran esputat
Condicional
jo esputaria
tu esputaries
ell, ella, vostè esputaria
nosaltres esputaríem
vosaltres, vós esputaríeu
ells, elles, vostès esputarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) esputat
tu hauries (hagueres) esputat
ell, ella, vostè hauria (haguera) esputat
nosaltres hauríem (haguérem) esputat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) esputat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) esputat

esputar

Mode subjuntiu

Present
jo esputi, espute (val.)
tu esputis, esputes (val.)
ell, ella, vostè esputi, espute (val.)
nosaltres esputem
vosaltres, vós esputeu
ells, elles, vostès esputin, esputen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) esputat
tu hagis (hages) esputat
ell, ella, vostè hagi (haja) esputat
nosaltres hàgim (hàgem) esputat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) esputat
ells, elles, vostès hagin (hagen) esputat
Imperfet
jo esputés, esputara (val.), esputàs (val., bal.)
tu esputessis, esputares (val.), esputassis (bal.), esputesses, esputasses (val., bal.)
ell, ella, vostè esputés, esputara (val.), esputàs (val., bal.)
nosaltres esputéssim, esputàrem (val.), esputàssim (bal.), esputéssem, esputàssem (val., bal.)
vosaltres, vós esputéssiu, esputàreu (val.), esputàssiu (bal.), esputésseu, esputàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès esputessin, esputaren (val.), esputassin (bal.), esputessen, esputassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) esputat
tu haguessis (hagueres) esputat
ell, ella, vostè hagués (haguera) esputat
nosaltres haguéssim (haguérem) esputat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) esputat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) esputat

esputar

Imperatiu

Present
tu esputa
ell, ella, vostè esputi, espute (val.)
nosaltres esputem
vosaltres, vós esputeu, esputau (bal.)
ells, elles, vostès esputin, esputen (val.)

esputar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu esputar
Infinitiu compost haver esputat
Gerundi esputant
Gerundi compost havent esputat
Participi esputat, esputada, esputats, esputades