Conjugació en català del verb «espurnar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

espurnar

Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals

Mode indicatiu

Present
espurno (cent.), espurne (val.), espurn (bal.)
espurnes
espurna
espurnem, espurnam (bal.)
espurneu, espurnau (bal.)
espurnen
Perfet
he espurnat
has espurnat
ha espurnat
hem espurnat
heu espurnat
han espurnat
Imperfet
espurnava
espurnaves
espurnava
espurnàvem
espurnàveu
espurnaven
Plusquamperfet
havia espurnat
havies espurnat
havia espurnat
havíem espurnat
havíeu espurnat
havien espurnat
Passat simple
espurní
espurnares
espurnà
espurnàrem
espurnàreu
espurnaren
Passat perifràstic
vaig espurnar
vas (vares) espurnar
va espurnar
vam (vàrem) espurnar
vau (vàreu) espurnar
van (varen) espurnar
Passat anterior
haguí espurnat
hagueres espurnat
hagué espurnat
haguérem espurnat
haguéreu espurnat
hagueren espurnat
Passat anterior perifràstic
vaig haver espurnat
vas haver espurnat
va haver espurnat
vam haver espurnat
vau haver espurnat
van haver espurnat
Futur
espurnaré
espurnaràs
espurnarà
espurnarem
espurnareu
espurnaran
Futur perfet
hauré espurnat
hauràs espurnat
haurà espurnat
haurem espurnat
haureu espurnat
hauran espurnat
Condicional
espurnaria
espurnaries
espurnaria
espurnaríem
espurnaríeu
espurnarien
Condicional perfet
hauria (haguera) espurnat
hauries (hagueres) espurnat
hauria (haguera) espurnat
hauríem (haguérem) espurnat
hauríeu (haguéreu) espurnat
haurien (hagueren) espurnat

Tornar a l'índex

Mode subjuntiu

Present
espurni, espurne (val.)
espurnis, espurnes (val.)
espurni, espurne (val.)
espurnem
espurneu
espurnin, espurnen (val.)
Perfet
hagi (haja) espurnat
hagis (hages) espurnat
hagi (haja) espurnat
hàgim (hàgem) espurnat
hàgiu (hàgeu) espurnat
hagin (hagen) espurnat
Imperfet
espurnés, espurnara (val.), espurnàs (val., bal.)
espurnessis, espurnares (val.), espurnassis (bal.), espurnesses, espurnasses (val., bal.)
espurnés, espurnara (val.), espurnàs (val., bal.)
espurnéssim, espurnàrem (val.), espurnàssim (bal.), espurnéssem, espurnàssem (val., bal.)
espurnéssiu, espurnàreu (val.), espurnàssiu (bal.), espurnésseu, espurnàsseu (val., bal.)
espurnessin, espurnaren (val.), espurnassin (bal.), espurnessen, espurnassen (val., bal.)
Plusquamperfet
hagués (haguera) espurnat
haguessis (hagueres) espurnat
hagués (haguera) espurnat
haguéssim (haguérem) espurnat
haguéssiu (haguéreu) espurnat
haguessin (hagueren) espurnat

Tornar a l'índex

Mode imperatiu

Present
 
espurna
espurni, espurne (val.)
espurnem
espurneu, espurnau (bal.)
espurnin, espurnen (val.)

Tornar a l'índex

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu espurnar
Infinitiu compost haver espurnat
Gerundi espurnant
Gerundi compost havent espurnat
Participi espurnat , espurnada , espurnats , espurnades

Tornar a l'índex

Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.