Conjugació del verb «espurnar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

espurnar

Mode indicatiu

Present
jo espurno (cent.), espurne (val.), espurn (bal.)
tu espurnes
ell, ella, vostè espurna
nosaltres espurnem, espurnam (bal.)
vosaltres, vós espurneu, espurnau (bal.)
ells, elles, vostès espurnen
Perfet
jo he espurnat
tu has espurnat
ell, ella, vostè ha espurnat
nosaltres hem espurnat
vosaltres, vós heu espurnat
ells, elles, vostès han espurnat
Imperfet
jo espurnava
tu espurnaves
ell, ella, vostè espurnava
nosaltres espurnàvem
vosaltres, vós espurnàveu
ells, elles, vostès espurnaven
Plusquamperfet
jo havia espurnat
tu havies espurnat
ell, ella, vostè havia espurnat
nosaltres havíem espurnat
vosaltres, vós havíeu espurnat
ells, elles, vostès havien espurnat
Passat simple
jo espurní
tu espurnares
ell, ella, vostè espurnà
nosaltres espurnàrem
vosaltres, vós espurnàreu
ells, elles, vostès espurnaren
Passat perifràstic
jo vaig espurnar
tu vas (vares) espurnar
ell, ella, vostè va espurnar
nosaltres vam (vàrem) espurnar
vosaltres, vós vau (vàreu) espurnar
ells, elles, vostès van (varen) espurnar
Passat anterior
jo haguí espurnat
tu hagueres espurnat
ell, ella, vostè hagué espurnat
nosaltres haguérem espurnat
vosaltres, vós haguéreu espurnat
ells, elles, vostès hagueren espurnat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver espurnat
tu vas haver espurnat
ell, ella, vostè va haver espurnat
nosaltres vam haver espurnat
vosaltres, vós vau haver espurnat
ells, elles, vostès van haver espurnat
Futur
jo espurnaré
tu espurnaràs
ell, ella, vostè espurnarà
nosaltres espurnarem
vosaltres, vós espurnareu
ells, elles, vostès espurnaran
Futur perfet
jo hauré espurnat
tu hauràs espurnat
ell, ella, vostè haurà espurnat
nosaltres haurem espurnat
vosaltres, vós haureu espurnat
ells, elles, vostès hauran espurnat
Condicional
jo espurnaria
tu espurnaries
ell, ella, vostè espurnaria
nosaltres espurnaríem
vosaltres, vós espurnaríeu
ells, elles, vostès espurnarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) espurnat
tu hauries (hagueres) espurnat
ell, ella, vostè hauria (haguera) espurnat
nosaltres hauríem (haguérem) espurnat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) espurnat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) espurnat

espurnar

Mode subjuntiu

Present
jo espurni, espurne (val.)
tu espurnis, espurnes (val.)
ell, ella, vostè espurni, espurne (val.)
nosaltres espurnem
vosaltres, vós espurneu
ells, elles, vostès espurnin, espurnen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) espurnat
tu hagis (hages) espurnat
ell, ella, vostè hagi (haja) espurnat
nosaltres hàgim (hàgem) espurnat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) espurnat
ells, elles, vostès hagin (hagen) espurnat
Imperfet
jo espurnés, espurnara (val.), espurnàs (val., bal.)
tu espurnessis, espurnares (val.), espurnassis (bal.), espurnesses, espurnasses (val., bal.)
ell, ella, vostè espurnés, espurnara (val.), espurnàs (val., bal.)
nosaltres espurnéssim, espurnàrem (val.), espurnàssim (bal.), espurnéssem, espurnàssem (val., bal.)
vosaltres, vós espurnéssiu, espurnàreu (val.), espurnàssiu (bal.), espurnésseu, espurnàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès espurnessin, espurnaren (val.), espurnassin (bal.), espurnessen, espurnassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) espurnat
tu haguessis (hagueres) espurnat
ell, ella, vostè hagués (haguera) espurnat
nosaltres haguéssim (haguérem) espurnat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) espurnat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) espurnat

espurnar

Imperatiu

Present
tu espurna
ell, ella, vostè espurni, espurne (val.)
nosaltres espurnem
vosaltres, vós espurneu, espurnau (bal.)
ells, elles, vostès espurnin, espurnen (val.)

espurnar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu espurnar
Infinitiu compost haver espurnat
Gerundi espurnant
Gerundi compost havent espurnat
Participi espurnat, espurnada, espurnats, espurnades