Conjugació del verb «esprovar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

esprovar

Mode indicatiu

Present
jo esprovo (cent.), esprove (val.), esprov (bal.)
tu esproves
ell, ella, vostè esprova
nosaltres esprovem, esprovam (bal.)
vosaltres, vós esproveu, esprovau (bal.)
ells, elles, vostès esproven
Perfet
jo he esprovat
tu has esprovat
ell, ella, vostè ha esprovat
nosaltres hem esprovat
vosaltres, vós heu esprovat
ells, elles, vostès han esprovat
Imperfet
jo esprovava
tu esprovaves
ell, ella, vostè esprovava
nosaltres esprovàvem
vosaltres, vós esprovàveu
ells, elles, vostès esprovaven
Plusquamperfet
jo havia esprovat
tu havies esprovat
ell, ella, vostè havia esprovat
nosaltres havíem esprovat
vosaltres, vós havíeu esprovat
ells, elles, vostès havien esprovat
Passat simple
jo esproví
tu esprovares
ell, ella, vostè esprovà
nosaltres esprovàrem
vosaltres, vós esprovàreu
ells, elles, vostès esprovaren
Passat perifràstic
jo vaig esprovar
tu vas (vares) esprovar
ell, ella, vostè va esprovar
nosaltres vam (vàrem) esprovar
vosaltres, vós vau (vàreu) esprovar
ells, elles, vostès van (varen) esprovar
Passat anterior
jo haguí esprovat
tu hagueres esprovat
ell, ella, vostè hagué esprovat
nosaltres haguérem esprovat
vosaltres, vós haguéreu esprovat
ells, elles, vostès hagueren esprovat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver esprovat
tu vas haver esprovat
ell, ella, vostè va haver esprovat
nosaltres vam haver esprovat
vosaltres, vós vau haver esprovat
ells, elles, vostès van haver esprovat
Futur
jo esprovaré
tu esprovaràs
ell, ella, vostè esprovarà
nosaltres esprovarem
vosaltres, vós esprovareu
ells, elles, vostès esprovaran
Futur perfet
jo hauré esprovat
tu hauràs esprovat
ell, ella, vostè haurà esprovat
nosaltres haurem esprovat
vosaltres, vós haureu esprovat
ells, elles, vostès hauran esprovat
Condicional
jo esprovaria
tu esprovaries
ell, ella, vostè esprovaria
nosaltres esprovaríem
vosaltres, vós esprovaríeu
ells, elles, vostès esprovarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) esprovat
tu hauries (hagueres) esprovat
ell, ella, vostè hauria (haguera) esprovat
nosaltres hauríem (haguérem) esprovat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) esprovat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) esprovat

esprovar

Mode subjuntiu

Present
jo esprovi, esprove (val.)
tu esprovis, esproves (val.)
ell, ella, vostè esprovi, esprove (val.)
nosaltres esprovem
vosaltres, vós esproveu
ells, elles, vostès esprovin, esproven (val.)
Perfet
jo hagi (haja) esprovat
tu hagis (hages) esprovat
ell, ella, vostè hagi (haja) esprovat
nosaltres hàgim (hàgem) esprovat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) esprovat
ells, elles, vostès hagin (hagen) esprovat
Imperfet
jo esprovés, esprovara (val.), esprovàs (val., bal.)
tu esprovessis, esprovares (val.), esprovassis (bal.), esprovesses, esprovasses (val., bal.)
ell, ella, vostè esprovés, esprovara (val.), esprovàs (val., bal.)
nosaltres esprovéssim, esprovàrem (val.), esprovàssim (bal.), esprovéssem, esprovàssem (val., bal.)
vosaltres, vós esprovéssiu, esprovàreu (val.), esprovàssiu (bal.), esprovésseu, esprovàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès esprovessin, esprovaren (val.), esprovassin (bal.), esprovessen, esprovassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) esprovat
tu haguessis (hagueres) esprovat
ell, ella, vostè hagués (haguera) esprovat
nosaltres haguéssim (haguérem) esprovat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) esprovat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) esprovat

esprovar

Imperatiu

Present
tu esprova
ell, ella, vostè esprovi, esprove (val.)
nosaltres esprovem
vosaltres, vós esproveu, esprovau (bal.)
ells, elles, vostès esprovin, esproven (val.)

esprovar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu esprovar
Infinitiu compost haver esprovat
Gerundi esprovant
Gerundi compost havent esprovat
Participi esprovat, esprovada, esprovats, esprovades