Conjugació en català del verb «esprovar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

esprovar

Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals

Mode indicatiu

Present
esprovo (cent.), esprove (val.), esprov (bal.)
esproves
esprova
esprovem, esprovam (bal.)
esproveu, esprovau (bal.)
esproven
Perfet
he esprovat
has esprovat
ha esprovat
hem esprovat
heu esprovat
han esprovat
Imperfet
esprovava
esprovaves
esprovava
esprovàvem
esprovàveu
esprovaven
Plusquamperfet
havia esprovat
havies esprovat
havia esprovat
havíem esprovat
havíeu esprovat
havien esprovat
Passat simple
esproví
esprovares
esprovà
esprovàrem
esprovàreu
esprovaren
Passat perifràstic
vaig esprovar
vas (vares) esprovar
va esprovar
vam (vàrem) esprovar
vau (vàreu) esprovar
van (varen) esprovar
Passat anterior
haguí esprovat
hagueres esprovat
hagué esprovat
haguérem esprovat
haguéreu esprovat
hagueren esprovat
Passat anterior perifràstic
vaig haver esprovat
vas haver esprovat
va haver esprovat
vam haver esprovat
vau haver esprovat
van haver esprovat
Futur
esprovaré
esprovaràs
esprovarà
esprovarem
esprovareu
esprovaran
Futur perfet
hauré esprovat
hauràs esprovat
haurà esprovat
haurem esprovat
haureu esprovat
hauran esprovat
Condicional
esprovaria
esprovaries
esprovaria
esprovaríem
esprovaríeu
esprovarien
Condicional perfet
hauria (haguera) esprovat
hauries (hagueres) esprovat
hauria (haguera) esprovat
hauríem (haguérem) esprovat
hauríeu (haguéreu) esprovat
haurien (hagueren) esprovat

Tornar a l'índex

Mode subjuntiu

Present
esprovi, esprove (val.)
esprovis, esproves (val.)
esprovi, esprove (val.)
esprovem
esproveu
esprovin, esproven (val.)
Perfet
hagi (haja) esprovat
hagis (hages) esprovat
hagi (haja) esprovat
hàgim (hàgem) esprovat
hàgiu (hàgeu) esprovat
hagin (hagen) esprovat
Imperfet
esprovés, esprovara (val.), esprovàs (val., bal.)
esprovessis, esprovares (val.), esprovassis (bal.), esprovesses, esprovasses (val., bal.)
esprovés, esprovara (val.), esprovàs (val., bal.)
esprovéssim, esprovàrem (val.), esprovàssim (bal.), esprovéssem, esprovàssem (val., bal.)
esprovéssiu, esprovàreu (val.), esprovàssiu (bal.), esprovésseu, esprovàsseu (val., bal.)
esprovessin, esprovaren (val.), esprovassin (bal.), esprovessen, esprovassen (val., bal.)
Plusquamperfet
hagués (haguera) esprovat
haguessis (hagueres) esprovat
hagués (haguera) esprovat
haguéssim (haguérem) esprovat
haguéssiu (haguéreu) esprovat
haguessin (hagueren) esprovat

Tornar a l'índex

Mode imperatiu

Present
 
esprova
esprovi, esprove (val.)
esprovem
esproveu, esprovau (bal.)
esprovin, esproven (val.)

Tornar a l'índex

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu esprovar
Infinitiu compost haver esprovat
Gerundi esprovant
Gerundi compost havent esprovat
Participi esprovat , esprovada , esprovats , esprovades

Tornar a l'índex

Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.