esposar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| esposo (cent.), espose (val.), espòs (bal.) |
| esposes |
| esposa |
| esposem, esposam (bal.) |
| esposeu, esposau (bal.) |
| esposen |
Perfet
| he esposat |
| has esposat |
| ha esposat |
| hem esposat |
| heu esposat |
| han esposat |
Imperfet
| esposava |
| esposaves |
| esposava |
| esposàvem |
| esposàveu |
| esposaven |
Plusquamperfet
| havia esposat |
| havies esposat |
| havia esposat |
| havíem esposat |
| havíeu esposat |
| havien esposat |
Passat simple
| esposí |
| esposares |
| esposà |
| esposàrem |
| esposàreu |
| esposaren |
Passat perifràstic
| vaig esposar |
| vas (vares) esposar |
| va esposar |
| vam (vàrem) esposar |
| vau (vàreu) esposar |
| van (varen) esposar |
Passat anterior
| haguí esposat |
| hagueres esposat |
| hagué esposat |
| haguérem esposat |
| haguéreu esposat |
| hagueren esposat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver esposat |
| vas haver esposat |
| va haver esposat |
| vam haver esposat |
| vau haver esposat |
| van haver esposat |
Futur
| esposaré |
| esposaràs |
| esposarà |
| esposarem |
| esposareu |
| esposaran |
Futur perfet
| hauré esposat |
| hauràs esposat |
| haurà esposat |
| haurem esposat |
| haureu esposat |
| hauran esposat |
Condicional
| esposaria |
| esposaries |
| esposaria |
| esposaríem |
| esposaríeu |
| esposarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) esposat |
| hauries (hagueres) esposat |
| hauria (haguera) esposat |
| hauríem (haguérem) esposat |
| hauríeu (haguéreu) esposat |
| haurien (hagueren) esposat |
Mode subjuntiu
Present
| esposi, espose (val.) |
| esposis, esposes (val.) |
| esposi, espose (val.) |
| esposem |
| esposeu |
| esposin, esposen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) esposat |
| hagis (hages) esposat |
| hagi (haja) esposat |
| hàgim (hàgem) esposat |
| hàgiu (hàgeu) esposat |
| hagin (hagen) esposat |
Imperfet
| esposés, esposara (val.), esposàs (val., bal.) |
| esposessis, esposares (val.), esposassis (bal.), esposesses, esposasses (val., bal.) |
| esposés, esposara (val.), esposàs (val., bal.) |
| esposéssim, esposàrem (val.), esposàssim (bal.), esposéssem, esposàssem (val., bal.) |
| esposéssiu, esposàreu (val.), esposàssiu (bal.), esposésseu, esposàsseu (val., bal.) |
| esposessin, esposaren (val.), esposassin (bal.), esposessen, esposassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) esposat |
| haguessis (hagueres) esposat |
| hagués (haguera) esposat |
| haguéssim (haguérem) esposat |
| haguéssiu (haguéreu) esposat |
| haguessin (hagueren) esposat |
Mode imperatiu
Present
| esposa |
| esposi, espose (val.) |
| esposem |
| esposeu, esposau (bal.) |
| esposin, esposen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | esposar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver esposat |
| Gerundi | esposant |
| Gerundi compost | havent esposat |
| Participi | esposat , esposada , esposats , esposades |
Definició
- Prendre per cònjuge.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017