Conjugació del verb «esporgar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

esporgar

Mode indicatiu

Present
jo esporgo (cent.), esporgue (val.), esporg (bal.)
tu esporgues
ell, ella, vostè esporga
nosaltres esporguem, esporgam (bal.)
vosaltres, vós esporgueu, esporgau (bal.)
ells, elles, vostès esporguen
Perfet
jo he esporgat
tu has esporgat
ell, ella, vostè ha esporgat
nosaltres hem esporgat
vosaltres, vós heu esporgat
ells, elles, vostès han esporgat
Imperfet
jo esporgava
tu esporgaves
ell, ella, vostè esporgava
nosaltres esporgàvem
vosaltres, vós esporgàveu
ells, elles, vostès esporgaven
Plusquamperfet
jo havia esporgat
tu havies esporgat
ell, ella, vostè havia esporgat
nosaltres havíem esporgat
vosaltres, vós havíeu esporgat
ells, elles, vostès havien esporgat
Passat simple
jo esporguí
tu esporgares
ell, ella, vostè esporgà
nosaltres esporgàrem
vosaltres, vós esporgàreu
ells, elles, vostès esporgaren
Passat perifràstic
jo vaig esporgar
tu vas (vares) esporgar
ell, ella, vostè va esporgar
nosaltres vam (vàrem) esporgar
vosaltres, vós vau (vàreu) esporgar
ells, elles, vostès van (varen) esporgar
Passat anterior
jo haguí esporgat
tu hagueres esporgat
ell, ella, vostè hagué esporgat
nosaltres haguérem esporgat
vosaltres, vós haguéreu esporgat
ells, elles, vostès hagueren esporgat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver esporgat
tu vas haver esporgat
ell, ella, vostè va haver esporgat
nosaltres vam haver esporgat
vosaltres, vós vau haver esporgat
ells, elles, vostès van haver esporgat
Futur
jo esporgaré
tu esporgaràs
ell, ella, vostè esporgarà
nosaltres esporgarem
vosaltres, vós esporgareu
ells, elles, vostès esporgaran
Futur perfet
jo hauré esporgat
tu hauràs esporgat
ell, ella, vostè haurà esporgat
nosaltres haurem esporgat
vosaltres, vós haureu esporgat
ells, elles, vostès hauran esporgat
Condicional
jo esporgaria
tu esporgaries
ell, ella, vostè esporgaria
nosaltres esporgaríem
vosaltres, vós esporgaríeu
ells, elles, vostès esporgarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) esporgat
tu hauries (hagueres) esporgat
ell, ella, vostè hauria (haguera) esporgat
nosaltres hauríem (haguérem) esporgat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) esporgat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) esporgat

esporgar

Mode subjuntiu

Present
jo esporgui, esporgue (val.)
tu esporguis, esporgues (val.)
ell, ella, vostè esporgui, esporgue (val.)
nosaltres esporguem
vosaltres, vós esporgueu
ells, elles, vostès esporguin, esporguen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) esporgat
tu hagis (hages) esporgat
ell, ella, vostè hagi (haja) esporgat
nosaltres hàgim (hàgem) esporgat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) esporgat
ells, elles, vostès hagin (hagen) esporgat
Imperfet
jo esporgués, esporgara (val.), esporgàs (val., bal.)
tu esporguessis, esporgares (val.), esporgassis (bal.), esporguesses, esporgasses (val., bal.)
ell, ella, vostè esporgués, esporgara (val.), esporgàs (val., bal.)
nosaltres esporguéssim, esporgàrem (val.), esporgàssim (bal.), esporguéssem, esporgàssem (val., bal.)
vosaltres, vós esporguéssiu, esporgàreu (val.), esporgàssiu (bal.), esporguésseu, esporgàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès esporguessin, esporgaren (val.), esporgassin (bal.), esporguessen, esporgassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) esporgat
tu haguessis (hagueres) esporgat
ell, ella, vostè hagués (haguera) esporgat
nosaltres haguéssim (haguérem) esporgat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) esporgat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) esporgat

esporgar

Imperatiu

Present
tu esporga
ell, ella, vostè esporgui, esporgue (val.)
nosaltres esporguem
vosaltres, vós esporgueu, esporgau (bal.)
ells, elles, vostès esporguin, esporguen (val.)

esporgar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu esporgar
Infinitiu compost haver esporgat
Gerundi esporgant
Gerundi compost havent esporgat
Participi esporgat, esporgada, esporgats, esporgades