espolinar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals
Mode indicatiu
Present
| espolino (cent.), espoline (val.), espolín (bal.) |
| espolines |
| espolina |
| espolinem, espolinam (bal.) |
| espolineu, espolinau (bal.) |
| espolinen |
Perfet
| he espolinat |
| has espolinat |
| ha espolinat |
| hem espolinat |
| heu espolinat |
| han espolinat |
Imperfet
| espolinava |
| espolinaves |
| espolinava |
| espolinàvem |
| espolinàveu |
| espolinaven |
Plusquamperfet
| havia espolinat |
| havies espolinat |
| havia espolinat |
| havíem espolinat |
| havíeu espolinat |
| havien espolinat |
Passat simple
| espoliní |
| espolinares |
| espolinà |
| espolinàrem |
| espolinàreu |
| espolinaren |
Passat perifràstic
| vaig espolinar |
| vas (vares) espolinar |
| va espolinar |
| vam (vàrem) espolinar |
| vau (vàreu) espolinar |
| van (varen) espolinar |
Passat anterior
| haguí espolinat |
| hagueres espolinat |
| hagué espolinat |
| haguérem espolinat |
| haguéreu espolinat |
| hagueren espolinat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver espolinat |
| vas haver espolinat |
| va haver espolinat |
| vam haver espolinat |
| vau haver espolinat |
| van haver espolinat |
Futur
| espolinaré |
| espolinaràs |
| espolinarà |
| espolinarem |
| espolinareu |
| espolinaran |
Futur perfet
| hauré espolinat |
| hauràs espolinat |
| haurà espolinat |
| haurem espolinat |
| haureu espolinat |
| hauran espolinat |
Condicional
| espolinaria |
| espolinaries |
| espolinaria |
| espolinaríem |
| espolinaríeu |
| espolinarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) espolinat |
| hauries (hagueres) espolinat |
| hauria (haguera) espolinat |
| hauríem (haguérem) espolinat |
| hauríeu (haguéreu) espolinat |
| haurien (hagueren) espolinat |
Mode subjuntiu
Present
| espolini, espoline (val.) |
| espolinis, espolines (val.) |
| espolini, espoline (val.) |
| espolinem |
| espolineu |
| espolinin, espolinen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) espolinat |
| hagis (hages) espolinat |
| hagi (haja) espolinat |
| hàgim (hàgem) espolinat |
| hàgiu (hàgeu) espolinat |
| hagin (hagen) espolinat |
Imperfet
| espolinés, espolinara (val.), espolinàs (val., bal.) |
| espolinessis, espolinares (val.), espolinassis (bal.), espolinesses, espolinasses (val., bal.) |
| espolinés, espolinara (val.), espolinàs (val., bal.) |
| espolinéssim, espolinàrem (val.), espolinàssim (bal.), espolinéssem, espolinàssem (val., bal.) |
| espolinéssiu, espolinàreu (val.), espolinàssiu (bal.), espolinésseu, espolinàsseu (val., bal.) |
| espolinessin, espolinaren (val.), espolinassin (bal.), espolinessen, espolinassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) espolinat |
| haguessis (hagueres) espolinat |
| hagués (haguera) espolinat |
| haguéssim (haguérem) espolinat |
| haguéssiu (haguéreu) espolinat |
| haguessin (hagueren) espolinat |
Mode imperatiu
Present
| espolina |
| espolini, espoline (val.) |
| espolinem |
| espolineu, espolinau (bal.) |
| espolinin, espolinen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | espolinar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver espolinat |
| Gerundi | espolinant |
| Gerundi compost | havent espolinat |
| Participi | espolinat , espolinada , espolinats , espolinades |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017