Conjugació en català del verb «espoliar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

espoliar

Mode indicatiu

Present
jo espolio (cent.), espolie (val.), espolii (bal.)
tu espolies
ell, ella, vostè espolia
nosaltres espoliem, espoliam (bal.)
vosaltres, vós espolieu, espoliau (bal.)
ells, elles, vostès espolien
Perfet
jo he espoliat
tu has espoliat
ell, ella, vostè ha espoliat
nosaltres hem espoliat
vosaltres, vós heu espoliat
ells, elles, vostès han espoliat
Imperfet
jo espoliava
tu espoliaves
ell, ella, vostè espoliava
nosaltres espoliàvem
vosaltres, vós espoliàveu
ells, elles, vostès espoliaven
Plusquamperfet
jo havia espoliat
tu havies espoliat
ell, ella, vostè havia espoliat
nosaltres havíem espoliat
vosaltres, vós havíeu espoliat
ells, elles, vostès havien espoliat
Passat simple
jo espolií
tu espoliares
ell, ella, vostè espolià
nosaltres espoliàrem
vosaltres, vós espoliàreu
ells, elles, vostès espoliaren
Passat perifràstic
jo vaig espoliar
tu vas (vares) espoliar
ell, ella, vostè va espoliar
nosaltres vam (vàrem) espoliar
vosaltres, vós vau (vàreu) espoliar
ells, elles, vostès van (varen) espoliar
Passat anterior
jo haguí espoliat
tu hagueres espoliat
ell, ella, vostè hagué espoliat
nosaltres haguérem espoliat
vosaltres, vós haguéreu espoliat
ells, elles, vostès hagueren espoliat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver espoliat
tu vas haver espoliat
ell, ella, vostè va haver espoliat
nosaltres vam haver espoliat
vosaltres, vós vau haver espoliat
ells, elles, vostès van haver espoliat
Futur
jo espoliaré
tu espoliaràs
ell, ella, vostè espoliarà
nosaltres espoliarem
vosaltres, vós espoliareu
ells, elles, vostès espoliaran
Futur perfet
jo hauré espoliat
tu hauràs espoliat
ell, ella, vostè haurà espoliat
nosaltres haurem espoliat
vosaltres, vós haureu espoliat
ells, elles, vostès hauran espoliat
Condicional
jo espoliaria
tu espoliaries
ell, ella, vostè espoliaria
nosaltres espoliaríem
vosaltres, vós espoliaríeu
ells, elles, vostès espoliarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) espoliat
tu hauries (hagueres) espoliat
ell, ella, vostè hauria (haguera) espoliat
nosaltres hauríem (haguérem) espoliat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) espoliat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) espoliat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

espoliar

Mode subjuntiu

Present
jo espoliï, espolie (val.)
tu espoliïs, espolies (val.)
ell, ella, vostè espoliï, espolie (val.)
nosaltres espoliem
vosaltres, vós espolieu
ells, elles, vostès espoliïn, espolien (val.)
Perfet
jo hagi (haja) espoliat
tu hagis (hages) espoliat
ell, ella, vostè hagi (haja) espoliat
nosaltres hàgim (hàgem) espoliat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) espoliat
ells, elles, vostès hagin (hagen) espoliat
Imperfet
jo espoliés, espoliara (val.), espoliàs (val., bal.)
tu espoliessis, espoliares (val.), espoliassis (bal.), espoliesses, espoliasses (val., bal.)
ell, ella, vostè espoliés, espoliara (val.), espoliàs (val., bal.)
nosaltres espoliéssim, espoliàrem (val.), espoliàssim (bal.), espoliéssem, espoliàssem (val., bal.)
vosaltres, vós espoliéssiu, espoliàreu (val.), espoliàssiu (bal.), espoliésseu, espoliàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès espoliessin, espoliaren (val.), espoliassin (bal.), espoliessen, espoliassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) espoliat
tu haguessis (hagueres) espoliat
ell, ella, vostè hagués (haguera) espoliat
nosaltres haguéssim (haguérem) espoliat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) espoliat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) espoliat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

espoliar

Mode imperatiu

Present
tu espolia
ell, ella, vostè espoliï, espolie (val.)
nosaltres espoliem
vosaltres, vós espolieu, espoliau (bal.)
ells, elles, vostès espoliïn, espolien (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

espoliar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu espoliar
Infinitiu compost haver espoliat
Gerundi espoliant
Gerundi compost havent espoliat
Participi espoliat, espoliada, espoliats, espoliades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

espoliar

  1. Desposseir dels béns.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.