esplomar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| esplomo (cent.), esplome (val.), esplom (bal.) |
| esplomes |
| esploma |
| esplomem, esplomam (bal.) |
| esplomeu, esplomau (bal.) |
| esplomen |
Perfet
| he esplomat |
| has esplomat |
| ha esplomat |
| hem esplomat |
| heu esplomat |
| han esplomat |
Imperfet
| esplomava |
| esplomaves |
| esplomava |
| esplomàvem |
| esplomàveu |
| esplomaven |
Plusquamperfet
| havia esplomat |
| havies esplomat |
| havia esplomat |
| havíem esplomat |
| havíeu esplomat |
| havien esplomat |
Passat simple
| esplomí |
| esplomares |
| esplomà |
| esplomàrem |
| esplomàreu |
| esplomaren |
Passat perifràstic
| vaig esplomar |
| vas (vares) esplomar |
| va esplomar |
| vam (vàrem) esplomar |
| vau (vàreu) esplomar |
| van (varen) esplomar |
Passat anterior
| haguí esplomat |
| hagueres esplomat |
| hagué esplomat |
| haguérem esplomat |
| haguéreu esplomat |
| hagueren esplomat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver esplomat |
| vas haver esplomat |
| va haver esplomat |
| vam haver esplomat |
| vau haver esplomat |
| van haver esplomat |
Futur
| esplomaré |
| esplomaràs |
| esplomarà |
| esplomarem |
| esplomareu |
| esplomaran |
Futur perfet
| hauré esplomat |
| hauràs esplomat |
| haurà esplomat |
| haurem esplomat |
| haureu esplomat |
| hauran esplomat |
Condicional
| esplomaria |
| esplomaries |
| esplomaria |
| esplomaríem |
| esplomaríeu |
| esplomarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) esplomat |
| hauries (hagueres) esplomat |
| hauria (haguera) esplomat |
| hauríem (haguérem) esplomat |
| hauríeu (haguéreu) esplomat |
| haurien (hagueren) esplomat |
Mode subjuntiu
Present
| esplomi, esplome (val.) |
| esplomis, esplomes (val.) |
| esplomi, esplome (val.) |
| esplomem |
| esplomeu |
| esplomin, esplomen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) esplomat |
| hagis (hages) esplomat |
| hagi (haja) esplomat |
| hàgim (hàgem) esplomat |
| hàgiu (hàgeu) esplomat |
| hagin (hagen) esplomat |
Imperfet
| esplomés, esplomara (val.), esplomàs (val., bal.) |
| esplomessis, esplomares (val.), esplomassis (bal.), esplomesses, esplomasses (val., bal.) |
| esplomés, esplomara (val.), esplomàs (val., bal.) |
| esploméssim, esplomàrem (val.), esplomàssim (bal.), esploméssem, esplomàssem (val., bal.) |
| esploméssiu, esplomàreu (val.), esplomàssiu (bal.), esplomésseu, esplomàsseu (val., bal.) |
| esplomessin, esplomaren (val.), esplomassin (bal.), esplomessen, esplomassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) esplomat |
| haguessis (hagueres) esplomat |
| hagués (haguera) esplomat |
| haguéssim (haguérem) esplomat |
| haguéssiu (haguéreu) esplomat |
| haguessin (hagueren) esplomat |
Mode imperatiu
Present
| esploma |
| esplomi, esplome (val.) |
| esplomem |
| esplomeu, esplomau (bal.) |
| esplomin, esplomen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | esplomar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver esplomat |
| Gerundi | esplomant |
| Gerundi compost | havent esplomat |
| Participi | esplomat , esplomada , esplomats , esplomades |
Definició
- plomar
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017