espitellar-se
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| espitello (cent.), espitelle (val.), espitell (bal.) |
| espitelles |
| espitella |
| espitellem, espitellam (bal.) |
| espitelleu, espitellau (bal.) |
| espitellen |
Perfet
| he espitellat |
| has espitellat |
| ha espitellat |
| hem espitellat |
| heu espitellat |
| han espitellat |
Imperfet
| espitellava |
| espitellaves |
| espitellava |
| espitellàvem |
| espitellàveu |
| espitellaven |
Plusquamperfet
| havia espitellat |
| havies espitellat |
| havia espitellat |
| havíem espitellat |
| havíeu espitellat |
| havien espitellat |
Passat simple
| espitellí |
| espitellares |
| espitellà |
| espitellàrem |
| espitellàreu |
| espitellaren |
Passat perifràstic
| vaig espitellar |
| vas (vares) espitellar |
| va espitellar |
| vam (vàrem) espitellar |
| vau (vàreu) espitellar |
| van (varen) espitellar |
Passat anterior
| haguí espitellat |
| hagueres espitellat |
| hagué espitellat |
| haguérem espitellat |
| haguéreu espitellat |
| hagueren espitellat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver espitellat |
| vas haver espitellat |
| va haver espitellat |
| vam haver espitellat |
| vau haver espitellat |
| van haver espitellat |
Futur
| espitellaré |
| espitellaràs |
| espitellarà |
| espitellarem |
| espitellareu |
| espitellaran |
Futur perfet
| hauré espitellat |
| hauràs espitellat |
| haurà espitellat |
| haurem espitellat |
| haureu espitellat |
| hauran espitellat |
Condicional
| espitellaria |
| espitellaries |
| espitellaria |
| espitellaríem |
| espitellaríeu |
| espitellarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) espitellat |
| hauries (hagueres) espitellat |
| hauria (haguera) espitellat |
| hauríem (haguérem) espitellat |
| hauríeu (haguéreu) espitellat |
| haurien (hagueren) espitellat |
Mode subjuntiu
Present
| espitelli, espitelle (val.) |
| espitellis, espitelles (val.) |
| espitelli, espitelle (val.) |
| espitellem |
| espitelleu |
| espitellin, espitellen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) espitellat |
| hagis (hages) espitellat |
| hagi (haja) espitellat |
| hàgim (hàgem) espitellat |
| hàgiu (hàgeu) espitellat |
| hagin (hagen) espitellat |
Imperfet
| espitellés, espitellara (val.), espitellàs (val., bal.) |
| espitellessis, espitellares (val.), espitellassis (bal.), espitellesses, espitellasses (val., bal.) |
| espitellés, espitellara (val.), espitellàs (val., bal.) |
| espitelléssim, espitellàrem (val.), espitellàssim (bal.), espitelléssem, espitellàssem (val., bal.) |
| espitelléssiu, espitellàreu (val.), espitellàssiu (bal.), espitellésseu, espitellàsseu (val., bal.) |
| espitellessin, espitellaren (val.), espitellassin (bal.), espitellessen, espitellassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) espitellat |
| haguessis (hagueres) espitellat |
| hagués (haguera) espitellat |
| haguéssim (haguérem) espitellat |
| haguéssiu (haguéreu) espitellat |
| haguessin (hagueren) espitellat |
Mode imperatiu
Present
| espitella |
| espitelli, espitelle (val.) |
| espitellem |
| espitelleu, espitellau (bal.) |
| espitellin, espitellen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | espitellar-se |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver espitellat |
| Gerundi | espitellant |
| Gerundi compost | havent espitellat |
| Participi | espitellat , espitellada , espitellats , espitellades |
Definició
- espitregar-se
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017