Conjugació del verb «espillar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

espillar

Mode indicatiu

Present
jo espillo (cent.), espille (val.), espill (bal.)
tu espilles
ell, ella, vostè espilla
nosaltres espillem, espillam (bal.)
vosaltres, vós espilleu, espillau (bal.)
ells, elles, vostès espillen
Perfet
jo he espillat
tu has espillat
ell, ella, vostè ha espillat
nosaltres hem espillat
vosaltres, vós heu espillat
ells, elles, vostès han espillat
Imperfet
jo espillava
tu espillaves
ell, ella, vostè espillava
nosaltres espillàvem
vosaltres, vós espillàveu
ells, elles, vostès espillaven
Plusquamperfet
jo havia espillat
tu havies espillat
ell, ella, vostè havia espillat
nosaltres havíem espillat
vosaltres, vós havíeu espillat
ells, elles, vostès havien espillat
Passat simple
jo espillí
tu espillares
ell, ella, vostè espillà
nosaltres espillàrem
vosaltres, vós espillàreu
ells, elles, vostès espillaren
Passat perifràstic
jo vaig espillar
tu vas (vares) espillar
ell, ella, vostè va espillar
nosaltres vam (vàrem) espillar
vosaltres, vós vau (vàreu) espillar
ells, elles, vostès van (varen) espillar
Passat anterior
jo haguí espillat
tu hagueres espillat
ell, ella, vostè hagué espillat
nosaltres haguérem espillat
vosaltres, vós haguéreu espillat
ells, elles, vostès hagueren espillat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver espillat
tu vas haver espillat
ell, ella, vostè va haver espillat
nosaltres vam haver espillat
vosaltres, vós vau haver espillat
ells, elles, vostès van haver espillat
Futur
jo espillaré
tu espillaràs
ell, ella, vostè espillarà
nosaltres espillarem
vosaltres, vós espillareu
ells, elles, vostès espillaran
Futur perfet
jo hauré espillat
tu hauràs espillat
ell, ella, vostè haurà espillat
nosaltres haurem espillat
vosaltres, vós haureu espillat
ells, elles, vostès hauran espillat
Condicional
jo espillaria
tu espillaries
ell, ella, vostè espillaria
nosaltres espillaríem
vosaltres, vós espillaríeu
ells, elles, vostès espillarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) espillat
tu hauries (hagueres) espillat
ell, ella, vostè hauria (haguera) espillat
nosaltres hauríem (haguérem) espillat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) espillat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) espillat

espillar

Mode subjuntiu

Present
jo espilli, espille (val.)
tu espillis, espilles (val.)
ell, ella, vostè espilli, espille (val.)
nosaltres espillem
vosaltres, vós espilleu
ells, elles, vostès espillin, espillen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) espillat
tu hagis (hages) espillat
ell, ella, vostè hagi (haja) espillat
nosaltres hàgim (hàgem) espillat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) espillat
ells, elles, vostès hagin (hagen) espillat
Imperfet
jo espillés, espillara (val.), espillàs (val., bal.)
tu espillessis, espillares (val.), espillassis (bal.), espillesses, espillasses (val., bal.)
ell, ella, vostè espillés, espillara (val.), espillàs (val., bal.)
nosaltres espilléssim, espillàrem (val.), espillàssim (bal.), espilléssem, espillàssem (val., bal.)
vosaltres, vós espilléssiu, espillàreu (val.), espillàssiu (bal.), espillésseu, espillàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès espillessin, espillaren (val.), espillassin (bal.), espillessen, espillassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) espillat
tu haguessis (hagueres) espillat
ell, ella, vostè hagués (haguera) espillat
nosaltres haguéssim (haguérem) espillat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) espillat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) espillat

espillar

Imperatiu

Present
tu espilla
ell, ella, vostè espilli, espille (val.)
nosaltres espillem
vosaltres, vós espilleu, espillau (bal.)
ells, elles, vostès espillin, espillen (val.)

espillar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu espillar
Infinitiu compost haver espillat
Gerundi espillant
Gerundi compost havent espillat
Participi espillat, espillada, espillats, espillades