Conjugació en català del verb «espifiar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

espifiar

Mode indicatiu

Present
jo espifio (cent.), espifie (val.), espifii (bal.)
tu espifies
ell, ella, vostè espifia
nosaltres espifiem, espifiam (bal.)
vosaltres, vós espifieu, espifiau (bal.)
ells, elles, vostès espifien
Perfet
jo he espifiat
tu has espifiat
ell, ella, vostè ha espifiat
nosaltres hem espifiat
vosaltres, vós heu espifiat
ells, elles, vostès han espifiat
Imperfet
jo espifiava
tu espifiaves
ell, ella, vostè espifiava
nosaltres espifiàvem
vosaltres, vós espifiàveu
ells, elles, vostès espifiaven
Plusquamperfet
jo havia espifiat
tu havies espifiat
ell, ella, vostè havia espifiat
nosaltres havíem espifiat
vosaltres, vós havíeu espifiat
ells, elles, vostès havien espifiat
Passat simple
jo espifií
tu espifiares
ell, ella, vostè espifià
nosaltres espifiàrem
vosaltres, vós espifiàreu
ells, elles, vostès espifiaren
Passat perifràstic
jo vaig espifiar
tu vas (vares) espifiar
ell, ella, vostè va espifiar
nosaltres vam (vàrem) espifiar
vosaltres, vós vau (vàreu) espifiar
ells, elles, vostès van (varen) espifiar
Passat anterior
jo haguí espifiat
tu hagueres espifiat
ell, ella, vostè hagué espifiat
nosaltres haguérem espifiat
vosaltres, vós haguéreu espifiat
ells, elles, vostès hagueren espifiat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver espifiat
tu vas haver espifiat
ell, ella, vostè va haver espifiat
nosaltres vam haver espifiat
vosaltres, vós vau haver espifiat
ells, elles, vostès van haver espifiat
Futur
jo espifiaré
tu espifiaràs
ell, ella, vostè espifiarà
nosaltres espifiarem
vosaltres, vós espifiareu
ells, elles, vostès espifiaran
Futur perfet
jo hauré espifiat
tu hauràs espifiat
ell, ella, vostè haurà espifiat
nosaltres haurem espifiat
vosaltres, vós haureu espifiat
ells, elles, vostès hauran espifiat
Condicional
jo espifiaria
tu espifiaries
ell, ella, vostè espifiaria
nosaltres espifiaríem
vosaltres, vós espifiaríeu
ells, elles, vostès espifiarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) espifiat
tu hauries (hagueres) espifiat
ell, ella, vostè hauria (haguera) espifiat
nosaltres hauríem (haguérem) espifiat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) espifiat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) espifiat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

espifiar

Mode subjuntiu

Present
jo espifiï, espifie (val.)
tu espifiïs, espifies (val.)
ell, ella, vostè espifiï, espifie (val.)
nosaltres espifiem
vosaltres, vós espifieu
ells, elles, vostès espifiïn, espifien (val.)
Perfet
jo hagi (haja) espifiat
tu hagis (hages) espifiat
ell, ella, vostè hagi (haja) espifiat
nosaltres hàgim (hàgem) espifiat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) espifiat
ells, elles, vostès hagin (hagen) espifiat
Imperfet
jo espifiés, espifiara (val.), espifiàs (val., bal.)
tu espifiessis, espifiares (val.), espifiassis (bal.), espifiesses, espifiasses (val., bal.)
ell, ella, vostè espifiés, espifiara (val.), espifiàs (val., bal.)
nosaltres espifiéssim, espifiàrem (val.), espifiàssim (bal.), espifiéssem, espifiàssem (val., bal.)
vosaltres, vós espifiéssiu, espifiàreu (val.), espifiàssiu (bal.), espifiésseu, espifiàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès espifiessin, espifiaren (val.), espifiassin (bal.), espifiessen, espifiassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) espifiat
tu haguessis (hagueres) espifiat
ell, ella, vostè hagués (haguera) espifiat
nosaltres haguéssim (haguérem) espifiat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) espifiat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) espifiat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

espifiar

Mode imperatiu

Present
tu espifia
ell, ella, vostè espifiï, espifie (val.)
nosaltres espifiem
vosaltres, vós espifieu, espifiau (bal.)
ells, elles, vostès espifiïn, espifien (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

espifiar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu espifiar
Infinitiu compost haver espifiat
Gerundi espifiant
Gerundi compost havent espifiat
Participi espifiat, espifiada, espifiats, espifiades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.