espiar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| espio (cent.), espie (val.), espii (bal.) |
| espies |
| espia |
| espiem, espiam (bal.) |
| espieu, espiau (bal.) |
| espien |
Perfet
| he espiat |
| has espiat |
| ha espiat |
| hem espiat |
| heu espiat |
| han espiat |
Imperfet
| espiava |
| espiaves |
| espiava |
| espiàvem |
| espiàveu |
| espiaven |
Plusquamperfet
| havia espiat |
| havies espiat |
| havia espiat |
| havíem espiat |
| havíeu espiat |
| havien espiat |
Passat simple
| espií |
| espiares |
| espià |
| espiàrem |
| espiàreu |
| espiaren |
Passat perifràstic
| vaig espiar |
| vas (vares) espiar |
| va espiar |
| vam (vàrem) espiar |
| vau (vàreu) espiar |
| van (varen) espiar |
Passat anterior
| haguí espiat |
| hagueres espiat |
| hagué espiat |
| haguérem espiat |
| haguéreu espiat |
| hagueren espiat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver espiat |
| vas haver espiat |
| va haver espiat |
| vam haver espiat |
| vau haver espiat |
| van haver espiat |
Futur
| espiaré |
| espiaràs |
| espiarà |
| espiarem |
| espiareu |
| espiaran |
Futur perfet
| hauré espiat |
| hauràs espiat |
| haurà espiat |
| haurem espiat |
| haureu espiat |
| hauran espiat |
Condicional
| espiaria |
| espiaries |
| espiaria |
| espiaríem |
| espiaríeu |
| espiarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) espiat |
| hauries (hagueres) espiat |
| hauria (haguera) espiat |
| hauríem (haguérem) espiat |
| hauríeu (haguéreu) espiat |
| haurien (hagueren) espiat |
Mode subjuntiu
Present
| espiï, espie (val.) |
| espiïs, espies (val.) |
| espiï, espie (val.) |
| espiem |
| espieu |
| espiïn, espien (val.) |
Perfet
| hagi (haja) espiat |
| hagis (hages) espiat |
| hagi (haja) espiat |
| hàgim (hàgem) espiat |
| hàgiu (hàgeu) espiat |
| hagin (hagen) espiat |
Imperfet
| espiés, espiara (val.), espiàs (val., bal.) |
| espiessis, espiares (val.), espiassis (bal.), espiesses, espiasses (val., bal.) |
| espiés, espiara (val.), espiàs (val., bal.) |
| espiéssim, espiàrem (val.), espiàssim (bal.), espiéssem, espiàssem (val., bal.) |
| espiéssiu, espiàreu (val.), espiàssiu (bal.), espiésseu, espiàsseu (val., bal.) |
| espiessin, espiaren (val.), espiassin (bal.), espiessen, espiassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) espiat |
| haguessis (hagueres) espiat |
| hagués (haguera) espiat |
| haguéssim (haguérem) espiat |
| haguéssiu (haguéreu) espiat |
| haguessin (hagueren) espiat |
Mode imperatiu
Present
| espia |
| espiï, espie (val.) |
| espiem |
| espieu, espiau (bal.) |
| espiïn, espien (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | espiar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver espiat |
| Gerundi | espiant |
| Gerundi compost | havent espiat |
| Participi | espiat , espiada , espiats , espiades |
Definició
- Observar sense permís, sense que se n'adoni.
- Mirar atentament.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017