Conjugació del verb «espeuar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

espeuar

Mode indicatiu

Present
jo espeuo (cent.), espeue (val.), espeu (bal.)
tu espeues
ell, ella, vostè espeua
nosaltres espeuem, espeuam (bal.)
vosaltres, vós espeueu, espeuau (bal.)
ells, elles, vostès espeuen
Perfet
jo he espeuat
tu has espeuat
ell, ella, vostè ha espeuat
nosaltres hem espeuat
vosaltres, vós heu espeuat
ells, elles, vostès han espeuat
Imperfet
jo espeuava
tu espeuaves
ell, ella, vostè espeuava
nosaltres espeuàvem
vosaltres, vós espeuàveu
ells, elles, vostès espeuaven
Plusquamperfet
jo havia espeuat
tu havies espeuat
ell, ella, vostè havia espeuat
nosaltres havíem espeuat
vosaltres, vós havíeu espeuat
ells, elles, vostès havien espeuat
Passat simple
jo espeuí
tu espeuares
ell, ella, vostè espeuà
nosaltres espeuàrem
vosaltres, vós espeuàreu
ells, elles, vostès espeuaren
Passat perifràstic
jo vaig espeuar
tu vas (vares) espeuar
ell, ella, vostè va espeuar
nosaltres vam (vàrem) espeuar
vosaltres, vós vau (vàreu) espeuar
ells, elles, vostès van (varen) espeuar
Passat anterior
jo haguí espeuat
tu hagueres espeuat
ell, ella, vostè hagué espeuat
nosaltres haguérem espeuat
vosaltres, vós haguéreu espeuat
ells, elles, vostès hagueren espeuat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver espeuat
tu vas haver espeuat
ell, ella, vostè va haver espeuat
nosaltres vam haver espeuat
vosaltres, vós vau haver espeuat
ells, elles, vostès van haver espeuat
Futur
jo espeuaré
tu espeuaràs
ell, ella, vostè espeuarà
nosaltres espeuarem
vosaltres, vós espeuareu
ells, elles, vostès espeuaran
Futur perfet
jo hauré espeuat
tu hauràs espeuat
ell, ella, vostè haurà espeuat
nosaltres haurem espeuat
vosaltres, vós haureu espeuat
ells, elles, vostès hauran espeuat
Condicional
jo espeuaria
tu espeuaries
ell, ella, vostè espeuaria
nosaltres espeuaríem
vosaltres, vós espeuaríeu
ells, elles, vostès espeuarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) espeuat
tu hauries (hagueres) espeuat
ell, ella, vostè hauria (haguera) espeuat
nosaltres hauríem (haguérem) espeuat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) espeuat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) espeuat

espeuar

Mode subjuntiu

Present
jo espeui, espeue (val.)
tu espeuis, espeues (val.)
ell, ella, vostè espeui, espeue (val.)
nosaltres espeuem
vosaltres, vós espeueu
ells, elles, vostès espeuin, espeuen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) espeuat
tu hagis (hages) espeuat
ell, ella, vostè hagi (haja) espeuat
nosaltres hàgim (hàgem) espeuat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) espeuat
ells, elles, vostès hagin (hagen) espeuat
Imperfet
jo espeués, espeuara (val.), espeuàs (val., bal.)
tu espeuessis, espeuares (val.), espeuassis (bal.), espeuesses, espeuasses (val., bal.)
ell, ella, vostè espeués, espeuara (val.), espeuàs (val., bal.)
nosaltres espeuéssim, espeuàrem (val.), espeuàssim (bal.), espeuéssem, espeuàssem (val., bal.)
vosaltres, vós espeuéssiu, espeuàreu (val.), espeuàssiu (bal.), espeuésseu, espeuàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès espeuessin, espeuaren (val.), espeuassin (bal.), espeuessen, espeuassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) espeuat
tu haguessis (hagueres) espeuat
ell, ella, vostè hagués (haguera) espeuat
nosaltres haguéssim (haguérem) espeuat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) espeuat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) espeuat

espeuar

Imperatiu

Present
tu espeua
ell, ella, vostè espeui, espeue (val.)
nosaltres espeuem
vosaltres, vós espeueu, espeuau (bal.)
ells, elles, vostès espeuin, espeuen (val.)

espeuar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu espeuar
Infinitiu compost haver espeuat
Gerundi espeuant
Gerundi compost havent espeuat
Participi espeuat, espeuada, espeuats, espeuades