esperrucar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| esperruco (cent.), esperruque (val.), esperruc (bal.) |
| esperruques |
| esperruca |
| esperruquem, esperrucam (bal.) |
| esperruqueu, esperrucau (bal.) |
| esperruquen |
Perfet
| he esperrucat |
| has esperrucat |
| ha esperrucat |
| hem esperrucat |
| heu esperrucat |
| han esperrucat |
Imperfet
| esperrucava |
| esperrucaves |
| esperrucava |
| esperrucàvem |
| esperrucàveu |
| esperrucaven |
Plusquamperfet
| havia esperrucat |
| havies esperrucat |
| havia esperrucat |
| havíem esperrucat |
| havíeu esperrucat |
| havien esperrucat |
Passat simple
| esperruquí |
| esperrucares |
| esperrucà |
| esperrucàrem |
| esperrucàreu |
| esperrucaren |
Passat perifràstic
| vaig esperrucar |
| vas (vares) esperrucar |
| va esperrucar |
| vam (vàrem) esperrucar |
| vau (vàreu) esperrucar |
| van (varen) esperrucar |
Passat anterior
| haguí esperrucat |
| hagueres esperrucat |
| hagué esperrucat |
| haguérem esperrucat |
| haguéreu esperrucat |
| hagueren esperrucat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver esperrucat |
| vas haver esperrucat |
| va haver esperrucat |
| vam haver esperrucat |
| vau haver esperrucat |
| van haver esperrucat |
Futur
| esperrucaré |
| esperrucaràs |
| esperrucarà |
| esperrucarem |
| esperrucareu |
| esperrucaran |
Futur perfet
| hauré esperrucat |
| hauràs esperrucat |
| haurà esperrucat |
| haurem esperrucat |
| haureu esperrucat |
| hauran esperrucat |
Condicional
| esperrucaria |
| esperrucaries |
| esperrucaria |
| esperrucaríem |
| esperrucaríeu |
| esperrucarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) esperrucat |
| hauries (hagueres) esperrucat |
| hauria (haguera) esperrucat |
| hauríem (haguérem) esperrucat |
| hauríeu (haguéreu) esperrucat |
| haurien (hagueren) esperrucat |
Mode subjuntiu
Present
| esperruqui, esperruque (val.) |
| esperruquis, esperruques (val.) |
| esperruqui, esperruque (val.) |
| esperruquem |
| esperruqueu |
| esperruquin, esperruquen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) esperrucat |
| hagis (hages) esperrucat |
| hagi (haja) esperrucat |
| hàgim (hàgem) esperrucat |
| hàgiu (hàgeu) esperrucat |
| hagin (hagen) esperrucat |
Imperfet
| esperruqués, esperrucara (val.), esperrucàs (val., bal.) |
| esperruquessis, esperrucares (val.), esperrucassis (bal.), esperruquesses, esperrucasses (val., bal.) |
| esperruqués, esperrucara (val.), esperrucàs (val., bal.) |
| esperruquéssim, esperrucàrem (val.), esperrucàssim (bal.), esperruquéssem, esperrucàssem (val., bal.) |
| esperruquéssiu, esperrucàreu (val.), esperrucàssiu (bal.), esperruquésseu, esperrucàsseu (val., bal.) |
| esperruquessin, esperrucaren (val.), esperrucassin (bal.), esperruquessen, esperrucassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) esperrucat |
| haguessis (hagueres) esperrucat |
| hagués (haguera) esperrucat |
| haguéssim (haguérem) esperrucat |
| haguéssiu (haguéreu) esperrucat |
| haguessin (hagueren) esperrucat |
Mode imperatiu
Present
| esperruca |
| esperruqui, esperruque (val.) |
| esperruquem |
| esperruqueu, esperrucau (bal.) |
| esperruquin, esperruquen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | esperrucar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver esperrucat |
| Gerundi | esperrucant |
| Gerundi compost | havent esperrucat |
| Participi | esperrucat , esperrucada , esperrucats , esperrucades |
Definició
- escabellar
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017