Conjugació del verb «espentar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

espentar

Mode indicatiu

Present
jo espento (cent.), espente (val.), espent (bal.)
tu espentes
ell, ella, vostè espenta
nosaltres espentem, espentam (bal.)
vosaltres, vós espenteu, espentau (bal.)
ells, elles, vostès espenten
Perfet
jo he espentat
tu has espentat
ell, ella, vostè ha espentat
nosaltres hem espentat
vosaltres, vós heu espentat
ells, elles, vostès han espentat
Imperfet
jo espentava
tu espentaves
ell, ella, vostè espentava
nosaltres espentàvem
vosaltres, vós espentàveu
ells, elles, vostès espentaven
Plusquamperfet
jo havia espentat
tu havies espentat
ell, ella, vostè havia espentat
nosaltres havíem espentat
vosaltres, vós havíeu espentat
ells, elles, vostès havien espentat
Passat simple
jo espentí
tu espentares
ell, ella, vostè espentà
nosaltres espentàrem
vosaltres, vós espentàreu
ells, elles, vostès espentaren
Passat perifràstic
jo vaig espentar
tu vas (vares) espentar
ell, ella, vostè va espentar
nosaltres vam (vàrem) espentar
vosaltres, vós vau (vàreu) espentar
ells, elles, vostès van (varen) espentar
Passat anterior
jo haguí espentat
tu hagueres espentat
ell, ella, vostè hagué espentat
nosaltres haguérem espentat
vosaltres, vós haguéreu espentat
ells, elles, vostès hagueren espentat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver espentat
tu vas haver espentat
ell, ella, vostè va haver espentat
nosaltres vam haver espentat
vosaltres, vós vau haver espentat
ells, elles, vostès van haver espentat
Futur
jo espentaré
tu espentaràs
ell, ella, vostè espentarà
nosaltres espentarem
vosaltres, vós espentareu
ells, elles, vostès espentaran
Futur perfet
jo hauré espentat
tu hauràs espentat
ell, ella, vostè haurà espentat
nosaltres haurem espentat
vosaltres, vós haureu espentat
ells, elles, vostès hauran espentat
Condicional
jo espentaria
tu espentaries
ell, ella, vostè espentaria
nosaltres espentaríem
vosaltres, vós espentaríeu
ells, elles, vostès espentarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) espentat
tu hauries (hagueres) espentat
ell, ella, vostè hauria (haguera) espentat
nosaltres hauríem (haguérem) espentat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) espentat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) espentat

espentar

Mode subjuntiu

Present
jo espenti, espente (val.)
tu espentis, espentes (val.)
ell, ella, vostè espenti, espente (val.)
nosaltres espentem
vosaltres, vós espenteu
ells, elles, vostès espentin, espenten (val.)
Perfet
jo hagi (haja) espentat
tu hagis (hages) espentat
ell, ella, vostè hagi (haja) espentat
nosaltres hàgim (hàgem) espentat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) espentat
ells, elles, vostès hagin (hagen) espentat
Imperfet
jo espentés, espentara (val.), espentàs (val., bal.)
tu espentessis, espentares (val.), espentassis (bal.), espentesses, espentasses (val., bal.)
ell, ella, vostè espentés, espentara (val.), espentàs (val., bal.)
nosaltres espentéssim, espentàrem (val.), espentàssim (bal.), espentéssem, espentàssem (val., bal.)
vosaltres, vós espentéssiu, espentàreu (val.), espentàssiu (bal.), espentésseu, espentàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès espentessin, espentaren (val.), espentassin (bal.), espentessen, espentassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) espentat
tu haguessis (hagueres) espentat
ell, ella, vostè hagués (haguera) espentat
nosaltres haguéssim (haguérem) espentat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) espentat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) espentat

espentar

Imperatiu

Present
tu espenta
ell, ella, vostè espenti, espente (val.)
nosaltres espentem
vosaltres, vós espenteu, espentau (bal.)
ells, elles, vostès espentin, espenten (val.)

espentar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu espentar
Infinitiu compost haver espentat
Gerundi espentant
Gerundi compost havent espentat
Participi espentat, espentada, espentats, espentades