espellucar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| espelluco (cent.), espelluque (val.), espelluc (bal.) |
| espelluques |
| espelluca |
| espelluquem, espellucam (bal.) |
| espelluqueu, espellucau (bal.) |
| espelluquen |
Perfet
| he espellucat |
| has espellucat |
| ha espellucat |
| hem espellucat |
| heu espellucat |
| han espellucat |
Imperfet
| espellucava |
| espellucaves |
| espellucava |
| espellucàvem |
| espellucàveu |
| espellucaven |
Plusquamperfet
| havia espellucat |
| havies espellucat |
| havia espellucat |
| havíem espellucat |
| havíeu espellucat |
| havien espellucat |
Passat simple
| espelluquí |
| espellucares |
| espellucà |
| espellucàrem |
| espellucàreu |
| espellucaren |
Passat perifràstic
| vaig espellucar |
| vas (vares) espellucar |
| va espellucar |
| vam (vàrem) espellucar |
| vau (vàreu) espellucar |
| van (varen) espellucar |
Passat anterior
| haguí espellucat |
| hagueres espellucat |
| hagué espellucat |
| haguérem espellucat |
| haguéreu espellucat |
| hagueren espellucat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver espellucat |
| vas haver espellucat |
| va haver espellucat |
| vam haver espellucat |
| vau haver espellucat |
| van haver espellucat |
Futur
| espellucaré |
| espellucaràs |
| espellucarà |
| espellucarem |
| espellucareu |
| espellucaran |
Futur perfet
| hauré espellucat |
| hauràs espellucat |
| haurà espellucat |
| haurem espellucat |
| haureu espellucat |
| hauran espellucat |
Condicional
| espellucaria |
| espellucaries |
| espellucaria |
| espellucaríem |
| espellucaríeu |
| espellucarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) espellucat |
| hauries (hagueres) espellucat |
| hauria (haguera) espellucat |
| hauríem (haguérem) espellucat |
| hauríeu (haguéreu) espellucat |
| haurien (hagueren) espellucat |
Mode subjuntiu
Present
| espelluqui, espelluque (val.) |
| espelluquis, espelluques (val.) |
| espelluqui, espelluque (val.) |
| espelluquem |
| espelluqueu |
| espelluquin, espelluquen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) espellucat |
| hagis (hages) espellucat |
| hagi (haja) espellucat |
| hàgim (hàgem) espellucat |
| hàgiu (hàgeu) espellucat |
| hagin (hagen) espellucat |
Imperfet
| espelluqués, espellucara (val.), espellucàs (val., bal.) |
| espelluquessis, espellucares (val.), espellucassis (bal.), espelluquesses, espellucasses (val., bal.) |
| espelluqués, espellucara (val.), espellucàs (val., bal.) |
| espelluquéssim, espellucàrem (val.), espellucàssim (bal.), espelluquéssem, espellucàssem (val., bal.) |
| espelluquéssiu, espellucàreu (val.), espellucàssiu (bal.), espelluquésseu, espellucàsseu (val., bal.) |
| espelluquessin, espellucaren (val.), espellucassin (bal.), espelluquessen, espellucassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) espellucat |
| haguessis (hagueres) espellucat |
| hagués (haguera) espellucat |
| haguéssim (haguérem) espellucat |
| haguéssiu (haguéreu) espellucat |
| haguessin (hagueren) espellucat |
Mode imperatiu
Present
| espelluca |
| espelluqui, espelluque (val.) |
| espelluquem |
| espelluqueu, espellucau (bal.) |
| espelluquin, espelluquen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | espellucar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver espellucat |
| Gerundi | espellucant |
| Gerundi compost | havent espellucat |
| Participi | espellucat , espellucada , espellucats , espellucades |
Definició
- Indagar en detall.
Forma alternativa a pellucar
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017