Conjugació del verb «espellar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

espellar

Mode indicatiu

Present
jo espello (cent.), espelle (val.), espell (bal.)
tu espelles
ell, ella, vostè espella
nosaltres espellem, espellam (bal.)
vosaltres, vós espelleu, espellau (bal.)
ells, elles, vostès espellen
Perfet
jo he espellat
tu has espellat
ell, ella, vostè ha espellat
nosaltres hem espellat
vosaltres, vós heu espellat
ells, elles, vostès han espellat
Imperfet
jo espellava
tu espellaves
ell, ella, vostè espellava
nosaltres espellàvem
vosaltres, vós espellàveu
ells, elles, vostès espellaven
Plusquamperfet
jo havia espellat
tu havies espellat
ell, ella, vostè havia espellat
nosaltres havíem espellat
vosaltres, vós havíeu espellat
ells, elles, vostès havien espellat
Passat simple
jo espellí
tu espellares
ell, ella, vostè espellà
nosaltres espellàrem
vosaltres, vós espellàreu
ells, elles, vostès espellaren
Passat perifràstic
jo vaig espellar
tu vas (vares) espellar
ell, ella, vostè va espellar
nosaltres vam (vàrem) espellar
vosaltres, vós vau (vàreu) espellar
ells, elles, vostès van (varen) espellar
Passat anterior
jo haguí espellat
tu hagueres espellat
ell, ella, vostè hagué espellat
nosaltres haguérem espellat
vosaltres, vós haguéreu espellat
ells, elles, vostès hagueren espellat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver espellat
tu vas haver espellat
ell, ella, vostè va haver espellat
nosaltres vam haver espellat
vosaltres, vós vau haver espellat
ells, elles, vostès van haver espellat
Futur
jo espellaré
tu espellaràs
ell, ella, vostè espellarà
nosaltres espellarem
vosaltres, vós espellareu
ells, elles, vostès espellaran
Futur perfet
jo hauré espellat
tu hauràs espellat
ell, ella, vostè haurà espellat
nosaltres haurem espellat
vosaltres, vós haureu espellat
ells, elles, vostès hauran espellat
Condicional
jo espellaria
tu espellaries
ell, ella, vostè espellaria
nosaltres espellaríem
vosaltres, vós espellaríeu
ells, elles, vostès espellarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) espellat
tu hauries (hagueres) espellat
ell, ella, vostè hauria (haguera) espellat
nosaltres hauríem (haguérem) espellat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) espellat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) espellat

espellar

Mode subjuntiu

Present
jo espelli, espelle (val.)
tu espellis, espelles (val.)
ell, ella, vostè espelli, espelle (val.)
nosaltres espellem
vosaltres, vós espelleu
ells, elles, vostès espellin, espellen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) espellat
tu hagis (hages) espellat
ell, ella, vostè hagi (haja) espellat
nosaltres hàgim (hàgem) espellat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) espellat
ells, elles, vostès hagin (hagen) espellat
Imperfet
jo espellés, espellara (val.), espellàs (val., bal.)
tu espellessis, espellares (val.), espellassis (bal.), espellesses, espellasses (val., bal.)
ell, ella, vostè espellés, espellara (val.), espellàs (val., bal.)
nosaltres espelléssim, espellàrem (val.), espellàssim (bal.), espelléssem, espellàssem (val., bal.)
vosaltres, vós espelléssiu, espellàreu (val.), espellàssiu (bal.), espellésseu, espellàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès espellessin, espellaren (val.), espellassin (bal.), espellessen, espellassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) espellat
tu haguessis (hagueres) espellat
ell, ella, vostè hagués (haguera) espellat
nosaltres haguéssim (haguérem) espellat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) espellat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) espellat

espellar

Imperatiu

Present
tu espella
ell, ella, vostè espelli, espelle (val.)
nosaltres espellem
vosaltres, vós espelleu, espellau (bal.)
ells, elles, vostès espellin, espellen (val.)

espellar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu espellar
Infinitiu compost haver espellat
Gerundi espellant
Gerundi compost havent espellat
Participi espellat, espellada, espellats, espellades