espavilar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| espavilo (cent.), espavile (val.), espavil (bal.) |
| espaviles |
| espavila |
| espavilem, espavilam (bal.) |
| espavileu, espavilau (bal.) |
| espavilen |
Perfet
| he espavilat |
| has espavilat |
| ha espavilat |
| hem espavilat |
| heu espavilat |
| han espavilat |
Imperfet
| espavilava |
| espavilaves |
| espavilava |
| espavilàvem |
| espavilàveu |
| espavilaven |
Plusquamperfet
| havia espavilat |
| havies espavilat |
| havia espavilat |
| havíem espavilat |
| havíeu espavilat |
| havien espavilat |
Passat simple
| espavilí |
| espavilares |
| espavilà |
| espavilàrem |
| espavilàreu |
| espavilaren |
Passat perifràstic
| vaig espavilar |
| vas (vares) espavilar |
| va espavilar |
| vam (vàrem) espavilar |
| vau (vàreu) espavilar |
| van (varen) espavilar |
Passat anterior
| haguí espavilat |
| hagueres espavilat |
| hagué espavilat |
| haguérem espavilat |
| haguéreu espavilat |
| hagueren espavilat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver espavilat |
| vas haver espavilat |
| va haver espavilat |
| vam haver espavilat |
| vau haver espavilat |
| van haver espavilat |
Futur
| espavilaré |
| espavilaràs |
| espavilarà |
| espavilarem |
| espavilareu |
| espavilaran |
Futur perfet
| hauré espavilat |
| hauràs espavilat |
| haurà espavilat |
| haurem espavilat |
| haureu espavilat |
| hauran espavilat |
Condicional
| espavilaria |
| espavilaries |
| espavilaria |
| espavilaríem |
| espavilaríeu |
| espavilarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) espavilat |
| hauries (hagueres) espavilat |
| hauria (haguera) espavilat |
| hauríem (haguérem) espavilat |
| hauríeu (haguéreu) espavilat |
| haurien (hagueren) espavilat |
Mode subjuntiu
Present
| espavili, espavile (val.) |
| espavilis, espaviles (val.) |
| espavili, espavile (val.) |
| espavilem |
| espavileu |
| espavilin, espavilen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) espavilat |
| hagis (hages) espavilat |
| hagi (haja) espavilat |
| hàgim (hàgem) espavilat |
| hàgiu (hàgeu) espavilat |
| hagin (hagen) espavilat |
Imperfet
| espavilés, espavilara (val.), espavilàs (val., bal.) |
| espavilessis, espavilares (val.), espavilassis (bal.), espavilesses, espavilasses (val., bal.) |
| espavilés, espavilara (val.), espavilàs (val., bal.) |
| espaviléssim, espavilàrem (val.), espavilàssim (bal.), espaviléssem, espavilàssem (val., bal.) |
| espaviléssiu, espavilàreu (val.), espavilàssiu (bal.), espavilésseu, espavilàsseu (val., bal.) |
| espavilessin, espavilaren (val.), espavilassin (bal.), espavilessen, espavilassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) espavilat |
| haguessis (hagueres) espavilat |
| hagués (haguera) espavilat |
| haguéssim (haguérem) espavilat |
| haguéssiu (haguéreu) espavilat |
| haguessin (hagueren) espavilat |
Mode imperatiu
Present
| espavila |
| espavili, espavile (val.) |
| espavilem |
| espavileu, espavilau (bal.) |
| espavilin, espavilen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | espavilar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver espavilat |
| Gerundi | espavilant |
| Gerundi compost | havent espavilat |
| Participi | espavilat , espavilada , espavilats , espavilades |
Definició
- Revifar un foc.
- Posar l'enteniment en actiu, aguditzar l'enginy.
- Adquirir destresa per poder ser autosuficient i resoldre els problemes de la vida diària.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017