espatllar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| espatllo (cent.), espatlle (val.), espatll (bal.) |
| espatlles |
| espatlla |
| espatllem, espatllam (bal.) |
| espatlleu, espatllau (bal.) |
| espatllen |
Perfet
| he espatllat |
| has espatllat |
| ha espatllat |
| hem espatllat |
| heu espatllat |
| han espatllat |
Imperfet
| espatllava |
| espatllaves |
| espatllava |
| espatllàvem |
| espatllàveu |
| espatllaven |
Plusquamperfet
| havia espatllat |
| havies espatllat |
| havia espatllat |
| havíem espatllat |
| havíeu espatllat |
| havien espatllat |
Passat simple
| espatllí |
| espatllares |
| espatllà |
| espatllàrem |
| espatllàreu |
| espatllaren |
Passat perifràstic
| vaig espatllar |
| vas (vares) espatllar |
| va espatllar |
| vam (vàrem) espatllar |
| vau (vàreu) espatllar |
| van (varen) espatllar |
Passat anterior
| haguí espatllat |
| hagueres espatllat |
| hagué espatllat |
| haguérem espatllat |
| haguéreu espatllat |
| hagueren espatllat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver espatllat |
| vas haver espatllat |
| va haver espatllat |
| vam haver espatllat |
| vau haver espatllat |
| van haver espatllat |
Futur
| espatllaré |
| espatllaràs |
| espatllarà |
| espatllarem |
| espatllareu |
| espatllaran |
Futur perfet
| hauré espatllat |
| hauràs espatllat |
| haurà espatllat |
| haurem espatllat |
| haureu espatllat |
| hauran espatllat |
Condicional
| espatllaria |
| espatllaries |
| espatllaria |
| espatllaríem |
| espatllaríeu |
| espatllarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) espatllat |
| hauries (hagueres) espatllat |
| hauria (haguera) espatllat |
| hauríem (haguérem) espatllat |
| hauríeu (haguéreu) espatllat |
| haurien (hagueren) espatllat |
Mode subjuntiu
Present
| espatlli, espatlle (val.) |
| espatllis, espatlles (val.) |
| espatlli, espatlle (val.) |
| espatllem |
| espatlleu |
| espatllin, espatllen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) espatllat |
| hagis (hages) espatllat |
| hagi (haja) espatllat |
| hàgim (hàgem) espatllat |
| hàgiu (hàgeu) espatllat |
| hagin (hagen) espatllat |
Imperfet
| espatllés, espatllara (val.), espatllàs (val., bal.) |
| espatllessis, espatllares (val.), espatllassis (bal.), espatllesses, espatllasses (val., bal.) |
| espatllés, espatllara (val.), espatllàs (val., bal.) |
| espatlléssim, espatllàrem (val.), espatllàssim (bal.), espatlléssem, espatllàssem (val., bal.) |
| espatlléssiu, espatllàreu (val.), espatllàssiu (bal.), espatllésseu, espatllàsseu (val., bal.) |
| espatllessin, espatllaren (val.), espatllassin (bal.), espatllessen, espatllassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) espatllat |
| haguessis (hagueres) espatllat |
| hagués (haguera) espatllat |
| haguéssim (haguérem) espatllat |
| haguéssiu (haguéreu) espatllat |
| haguessin (hagueren) espatllat |
Mode imperatiu
Present
| espatlla |
| espatlli, espatlle (val.) |
| espatllem |
| espatlleu, espatllau (bal.) |
| espatllin, espatllen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | espatllar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver espatllat |
| Gerundi | espatllant |
| Gerundi compost | havent espatllat |
| Participi | espatllat , espatllada , espatllats , espatllades |
Definició
- Malmetre, fer malbé; alterar el bon estat o funcionament.
- Fer-se mal en una caiguda.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017