Conjugació del verb «espatlar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

espatlar

Mode indicatiu

Present
jo espatlo (cent.), espatle (val.), espatl (bal.)
tu espatles
ell, ella, vostè espatla
nosaltres espatlem, espatlam (bal.)
vosaltres, vós espatleu, espatlau (bal.)
ells, elles, vostès espatlen
Perfet
jo he espatlat
tu has espatlat
ell, ella, vostè ha espatlat
nosaltres hem espatlat
vosaltres, vós heu espatlat
ells, elles, vostès han espatlat
Imperfet
jo espatlava
tu espatlaves
ell, ella, vostè espatlava
nosaltres espatlàvem
vosaltres, vós espatlàveu
ells, elles, vostès espatlaven
Plusquamperfet
jo havia espatlat
tu havies espatlat
ell, ella, vostè havia espatlat
nosaltres havíem espatlat
vosaltres, vós havíeu espatlat
ells, elles, vostès havien espatlat
Passat simple
jo espatlí
tu espatlares
ell, ella, vostè espatlà
nosaltres espatlàrem
vosaltres, vós espatlàreu
ells, elles, vostès espatlaren
Passat perifràstic
jo vaig espatlar
tu vas (vares) espatlar
ell, ella, vostè va espatlar
nosaltres vam (vàrem) espatlar
vosaltres, vós vau (vàreu) espatlar
ells, elles, vostès van (varen) espatlar
Passat anterior
jo haguí espatlat
tu hagueres espatlat
ell, ella, vostè hagué espatlat
nosaltres haguérem espatlat
vosaltres, vós haguéreu espatlat
ells, elles, vostès hagueren espatlat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver espatlat
tu vas haver espatlat
ell, ella, vostè va haver espatlat
nosaltres vam haver espatlat
vosaltres, vós vau haver espatlat
ells, elles, vostès van haver espatlat
Futur
jo espatlaré
tu espatlaràs
ell, ella, vostè espatlarà
nosaltres espatlarem
vosaltres, vós espatlareu
ells, elles, vostès espatlaran
Futur perfet
jo hauré espatlat
tu hauràs espatlat
ell, ella, vostè haurà espatlat
nosaltres haurem espatlat
vosaltres, vós haureu espatlat
ells, elles, vostès hauran espatlat
Condicional
jo espatlaria
tu espatlaries
ell, ella, vostè espatlaria
nosaltres espatlaríem
vosaltres, vós espatlaríeu
ells, elles, vostès espatlarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) espatlat
tu hauries (hagueres) espatlat
ell, ella, vostè hauria (haguera) espatlat
nosaltres hauríem (haguérem) espatlat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) espatlat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) espatlat

espatlar

Mode subjuntiu

Present
jo espatli, espatle (val.)
tu espatlis, espatles (val.)
ell, ella, vostè espatli, espatle (val.)
nosaltres espatlem
vosaltres, vós espatleu
ells, elles, vostès espatlin, espatlen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) espatlat
tu hagis (hages) espatlat
ell, ella, vostè hagi (haja) espatlat
nosaltres hàgim (hàgem) espatlat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) espatlat
ells, elles, vostès hagin (hagen) espatlat
Imperfet
jo espatlés, espatlara (val.), espatlàs (val., bal.)
tu espatlessis, espatlares (val.), espatlassis (bal.), espatlesses, espatlasses (val., bal.)
ell, ella, vostè espatlés, espatlara (val.), espatlàs (val., bal.)
nosaltres espatléssim, espatlàrem (val.), espatlàssim (bal.), espatléssem, espatlàssem (val., bal.)
vosaltres, vós espatléssiu, espatlàreu (val.), espatlàssiu (bal.), espatlésseu, espatlàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès espatlessin, espatlaren (val.), espatlassin (bal.), espatlessen, espatlassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) espatlat
tu haguessis (hagueres) espatlat
ell, ella, vostè hagués (haguera) espatlat
nosaltres haguéssim (haguérem) espatlat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) espatlat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) espatlat

espatlar

Imperatiu

Present
tu espatla
ell, ella, vostè espatli, espatle (val.)
nosaltres espatlem
vosaltres, vós espatleu, espatlau (bal.)
ells, elles, vostès espatlin, espatlen (val.)

espatlar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu espatlar
Infinitiu compost haver espatlat
Gerundi espatlant
Gerundi compost havent espatlat
Participi espatlat, espatlada, espatlats, espatlades