Conjugació del verb «espartar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

espartar

Mode indicatiu

Present
jo esparto (cent.), esparte (val.), espart (bal.)
tu espartes
ell, ella, vostè esparta
nosaltres espartem, espartam (bal.)
vosaltres, vós esparteu, espartau (bal.)
ells, elles, vostès esparten
Perfet
jo he espartat
tu has espartat
ell, ella, vostè ha espartat
nosaltres hem espartat
vosaltres, vós heu espartat
ells, elles, vostès han espartat
Imperfet
jo espartava
tu espartaves
ell, ella, vostè espartava
nosaltres espartàvem
vosaltres, vós espartàveu
ells, elles, vostès espartaven
Plusquamperfet
jo havia espartat
tu havies espartat
ell, ella, vostè havia espartat
nosaltres havíem espartat
vosaltres, vós havíeu espartat
ells, elles, vostès havien espartat
Passat simple
jo espartí
tu espartares
ell, ella, vostè espartà
nosaltres espartàrem
vosaltres, vós espartàreu
ells, elles, vostès espartaren
Passat perifràstic
jo vaig espartar
tu vas (vares) espartar
ell, ella, vostè va espartar
nosaltres vam (vàrem) espartar
vosaltres, vós vau (vàreu) espartar
ells, elles, vostès van (varen) espartar
Passat anterior
jo haguí espartat
tu hagueres espartat
ell, ella, vostè hagué espartat
nosaltres haguérem espartat
vosaltres, vós haguéreu espartat
ells, elles, vostès hagueren espartat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver espartat
tu vas haver espartat
ell, ella, vostè va haver espartat
nosaltres vam haver espartat
vosaltres, vós vau haver espartat
ells, elles, vostès van haver espartat
Futur
jo espartaré
tu espartaràs
ell, ella, vostè espartarà
nosaltres espartarem
vosaltres, vós espartareu
ells, elles, vostès espartaran
Futur perfet
jo hauré espartat
tu hauràs espartat
ell, ella, vostè haurà espartat
nosaltres haurem espartat
vosaltres, vós haureu espartat
ells, elles, vostès hauran espartat
Condicional
jo espartaria
tu espartaries
ell, ella, vostè espartaria
nosaltres espartaríem
vosaltres, vós espartaríeu
ells, elles, vostès espartarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) espartat
tu hauries (hagueres) espartat
ell, ella, vostè hauria (haguera) espartat
nosaltres hauríem (haguérem) espartat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) espartat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) espartat

espartar

Mode subjuntiu

Present
jo esparti, esparte (val.)
tu espartis, espartes (val.)
ell, ella, vostè esparti, esparte (val.)
nosaltres espartem
vosaltres, vós esparteu
ells, elles, vostès espartin, esparten (val.)
Perfet
jo hagi (haja) espartat
tu hagis (hages) espartat
ell, ella, vostè hagi (haja) espartat
nosaltres hàgim (hàgem) espartat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) espartat
ells, elles, vostès hagin (hagen) espartat
Imperfet
jo espartés, espartara (val.), espartàs (val., bal.)
tu espartessis, espartares (val.), espartassis (bal.), espartesses, espartasses (val., bal.)
ell, ella, vostè espartés, espartara (val.), espartàs (val., bal.)
nosaltres espartéssim, espartàrem (val.), espartàssim (bal.), espartéssem, espartàssem (val., bal.)
vosaltres, vós espartéssiu, espartàreu (val.), espartàssiu (bal.), espartésseu, espartàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès espartessin, espartaren (val.), espartassin (bal.), espartessen, espartassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) espartat
tu haguessis (hagueres) espartat
ell, ella, vostè hagués (haguera) espartat
nosaltres haguéssim (haguérem) espartat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) espartat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) espartat

espartar

Imperatiu

Present
tu esparta
ell, ella, vostè esparti, esparte (val.)
nosaltres espartem
vosaltres, vós esparteu, espartau (bal.)
ells, elles, vostès espartin, esparten (val.)

espartar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu espartar
Infinitiu compost haver espartat
Gerundi espartant
Gerundi compost havent espartat
Participi espartat, espartada, espartats, espartades