Conjugació del verb «espadar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

espadar

Mode indicatiu

Present
jo espado (cent.), espade (val.), espad (bal.)
tu espades
ell, ella, vostè espada
nosaltres espadem, espadam (bal.)
vosaltres, vós espadeu, espadau (bal.)
ells, elles, vostès espaden
Perfet
jo he espadat
tu has espadat
ell, ella, vostè ha espadat
nosaltres hem espadat
vosaltres, vós heu espadat
ells, elles, vostès han espadat
Imperfet
jo espadava
tu espadaves
ell, ella, vostè espadava
nosaltres espadàvem
vosaltres, vós espadàveu
ells, elles, vostès espadaven
Plusquamperfet
jo havia espadat
tu havies espadat
ell, ella, vostè havia espadat
nosaltres havíem espadat
vosaltres, vós havíeu espadat
ells, elles, vostès havien espadat
Passat simple
jo espadí
tu espadares
ell, ella, vostè espadà
nosaltres espadàrem
vosaltres, vós espadàreu
ells, elles, vostès espadaren
Passat perifràstic
jo vaig espadar
tu vas (vares) espadar
ell, ella, vostè va espadar
nosaltres vam (vàrem) espadar
vosaltres, vós vau (vàreu) espadar
ells, elles, vostès van (varen) espadar
Passat anterior
jo haguí espadat
tu hagueres espadat
ell, ella, vostè hagué espadat
nosaltres haguérem espadat
vosaltres, vós haguéreu espadat
ells, elles, vostès hagueren espadat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver espadat
tu vas haver espadat
ell, ella, vostè va haver espadat
nosaltres vam haver espadat
vosaltres, vós vau haver espadat
ells, elles, vostès van haver espadat
Futur
jo espadaré
tu espadaràs
ell, ella, vostè espadarà
nosaltres espadarem
vosaltres, vós espadareu
ells, elles, vostès espadaran
Futur perfet
jo hauré espadat
tu hauràs espadat
ell, ella, vostè haurà espadat
nosaltres haurem espadat
vosaltres, vós haureu espadat
ells, elles, vostès hauran espadat
Condicional
jo espadaria
tu espadaries
ell, ella, vostè espadaria
nosaltres espadaríem
vosaltres, vós espadaríeu
ells, elles, vostès espadarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) espadat
tu hauries (hagueres) espadat
ell, ella, vostè hauria (haguera) espadat
nosaltres hauríem (haguérem) espadat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) espadat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) espadat

espadar

Mode subjuntiu

Present
jo espadi, espade (val.)
tu espadis, espades (val.)
ell, ella, vostè espadi, espade (val.)
nosaltres espadem
vosaltres, vós espadeu
ells, elles, vostès espadin, espaden (val.)
Perfet
jo hagi (haja) espadat
tu hagis (hages) espadat
ell, ella, vostè hagi (haja) espadat
nosaltres hàgim (hàgem) espadat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) espadat
ells, elles, vostès hagin (hagen) espadat
Imperfet
jo espadés, espadara (val.), espadàs (val., bal.)
tu espadessis, espadares (val.), espadassis (bal.), espadesses, espadasses (val., bal.)
ell, ella, vostè espadés, espadara (val.), espadàs (val., bal.)
nosaltres espadéssim, espadàrem (val.), espadàssim (bal.), espadéssem, espadàssem (val., bal.)
vosaltres, vós espadéssiu, espadàreu (val.), espadàssiu (bal.), espadésseu, espadàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès espadessin, espadaren (val.), espadassin (bal.), espadessen, espadassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) espadat
tu haguessis (hagueres) espadat
ell, ella, vostè hagués (haguera) espadat
nosaltres haguéssim (haguérem) espadat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) espadat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) espadat

espadar

Imperatiu

Present
tu espada
ell, ella, vostè espadi, espade (val.)
nosaltres espadem
vosaltres, vós espadeu, espadau (bal.)
ells, elles, vostès espadin, espaden (val.)

espadar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu espadar
Infinitiu compost haver espadat
Gerundi espadant
Gerundi compost havent espadat
Participi espadat, espadada, espadats, espadades