Conjugació del verb «esnovar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

esnovar

Mode indicatiu

Present
jo esnovo (cent.), esnove (val.), esnov (bal.)
tu esnoves
ell, ella, vostè esnova
nosaltres esnovem, esnovam (bal.)
vosaltres, vós esnoveu, esnovau (bal.)
ells, elles, vostès esnoven
Perfet
jo he esnovat
tu has esnovat
ell, ella, vostè ha esnovat
nosaltres hem esnovat
vosaltres, vós heu esnovat
ells, elles, vostès han esnovat
Imperfet
jo esnovava
tu esnovaves
ell, ella, vostè esnovava
nosaltres esnovàvem
vosaltres, vós esnovàveu
ells, elles, vostès esnovaven
Plusquamperfet
jo havia esnovat
tu havies esnovat
ell, ella, vostè havia esnovat
nosaltres havíem esnovat
vosaltres, vós havíeu esnovat
ells, elles, vostès havien esnovat
Passat simple
jo esnoví
tu esnovares
ell, ella, vostè esnovà
nosaltres esnovàrem
vosaltres, vós esnovàreu
ells, elles, vostès esnovaren
Passat perifràstic
jo vaig esnovar
tu vas (vares) esnovar
ell, ella, vostè va esnovar
nosaltres vam (vàrem) esnovar
vosaltres, vós vau (vàreu) esnovar
ells, elles, vostès van (varen) esnovar
Passat anterior
jo haguí esnovat
tu hagueres esnovat
ell, ella, vostè hagué esnovat
nosaltres haguérem esnovat
vosaltres, vós haguéreu esnovat
ells, elles, vostès hagueren esnovat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver esnovat
tu vas haver esnovat
ell, ella, vostè va haver esnovat
nosaltres vam haver esnovat
vosaltres, vós vau haver esnovat
ells, elles, vostès van haver esnovat
Futur
jo esnovaré
tu esnovaràs
ell, ella, vostè esnovarà
nosaltres esnovarem
vosaltres, vós esnovareu
ells, elles, vostès esnovaran
Futur perfet
jo hauré esnovat
tu hauràs esnovat
ell, ella, vostè haurà esnovat
nosaltres haurem esnovat
vosaltres, vós haureu esnovat
ells, elles, vostès hauran esnovat
Condicional
jo esnovaria
tu esnovaries
ell, ella, vostè esnovaria
nosaltres esnovaríem
vosaltres, vós esnovaríeu
ells, elles, vostès esnovarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) esnovat
tu hauries (hagueres) esnovat
ell, ella, vostè hauria (haguera) esnovat
nosaltres hauríem (haguérem) esnovat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) esnovat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) esnovat

esnovar

Mode subjuntiu

Present
jo esnovi, esnove (val.)
tu esnovis, esnoves (val.)
ell, ella, vostè esnovi, esnove (val.)
nosaltres esnovem
vosaltres, vós esnoveu
ells, elles, vostès esnovin, esnoven (val.)
Perfet
jo hagi (haja) esnovat
tu hagis (hages) esnovat
ell, ella, vostè hagi (haja) esnovat
nosaltres hàgim (hàgem) esnovat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) esnovat
ells, elles, vostès hagin (hagen) esnovat
Imperfet
jo esnovés, esnovara (val.), esnovàs (val., bal.)
tu esnovessis, esnovares (val.), esnovassis (bal.), esnovesses, esnovasses (val., bal.)
ell, ella, vostè esnovés, esnovara (val.), esnovàs (val., bal.)
nosaltres esnovéssim, esnovàrem (val.), esnovàssim (bal.), esnovéssem, esnovàssem (val., bal.)
vosaltres, vós esnovéssiu, esnovàreu (val.), esnovàssiu (bal.), esnovésseu, esnovàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès esnovessin, esnovaren (val.), esnovassin (bal.), esnovessen, esnovassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) esnovat
tu haguessis (hagueres) esnovat
ell, ella, vostè hagués (haguera) esnovat
nosaltres haguéssim (haguérem) esnovat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) esnovat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) esnovat

esnovar

Imperatiu

Present
tu esnova
ell, ella, vostè esnovi, esnove (val.)
nosaltres esnovem
vosaltres, vós esnoveu, esnovau (bal.)
ells, elles, vostès esnovin, esnoven (val.)

esnovar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu esnovar
Infinitiu compost haver esnovat
Gerundi esnovant
Gerundi compost havent esnovat
Participi esnovat, esnovada, esnovats, esnovades