esmortir
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| esmorteixo (cent.), esmortesc (val., bal.), esmortisc (val.) |
| esmorteixes, esmortixes (val.) |
| esmorteix, esmortix (val.) |
| esmortim |
| esmortiu |
| esmorteixen, esmortixen (val.) |
Perfet
| he esmortit |
| has esmortit |
| ha esmortit |
| hem esmortit |
| heu esmortit |
| han esmortit |
Imperfet
| esmortia |
| esmorties |
| esmortia |
| esmortíem |
| esmortíeu |
| esmortien |
Plusquamperfet
| havia esmortit |
| havies esmortit |
| havia esmortit |
| havíem esmortit |
| havíeu esmortit |
| havien esmortit |
Passat simple
| esmortí |
| esmortires |
| esmortí |
| esmortírem |
| esmortíreu |
| esmortiren |
Passat perifràstic
| vaig esmortir |
| vas (vares) esmortir |
| va esmortir |
| vam (vàrem) esmortir |
| vau (vàreu) esmortir |
| van (varen) esmortir |
Passat anterior
| haguí esmortit |
| hagueres esmortit |
| hagué esmortit |
| haguérem esmortit |
| haguéreu esmortit |
| hagueren esmortit |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver esmortit |
| vas haver esmortit |
| va haver esmortit |
| vam haver esmortit |
| vau haver esmortit |
| van haver esmortit |
Futur
| esmortiré |
| esmortiràs |
| esmortirà |
| esmortirem |
| esmortireu |
| esmortiran |
Futur perfet
| hauré esmortit |
| hauràs esmortit |
| haurà esmortit |
| haurem esmortit |
| haureu esmortit |
| hauran esmortit |
Condicional
| esmortiria |
| esmortiries |
| esmortiria |
| esmortiríem |
| esmortiríeu |
| esmortirien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) esmortit |
| hauries (hagueres) esmortit |
| hauria (haguera) esmortit |
| hauríem (haguérem) esmortit |
| hauríeu (haguéreu) esmortit |
| haurien (hagueren) esmortit |
Mode subjuntiu
Present
| esmorteixi, esmortesca / esmortisca (val.), esmortesqui (bal.) |
| esmorteixis, esmortesques / esmortisques (val.), esmortesquis (bal.) |
| esmorteixi, esmortesca / esmortisca (val.), esmortesqui (bal.) |
| esmortim, esmortiguem (bal.) |
| esmortiu, esmortigueu (bal.) |
| esmorteixin, esmortesquen / esmortisquen (val.), esmortesquin (bal.) |
Perfet
| hagi (haja) esmortit |
| hagis (hages) esmortit |
| hagi (haja) esmortit |
| hàgim (hàgem) esmortit |
| hàgiu (hàgeu) esmortit |
| hagin (hagen) esmortit |
Imperfet
| esmortís, esmortira (val.) |
| esmortissis, esmortires (val.), esmortisses |
| esmortís, esmortira (val.) |
| esmortíssim, esmortírem (val.), esmortíssem |
| esmortíssiu, esmortíreu (val.), esmortísseu |
| esmortissin, esmortiren (val.), esmortissen |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) esmortit |
| haguessis (hagueres) esmortit |
| hagués (haguera) esmortit |
| haguéssim (haguérem) esmortit |
| haguéssiu (haguéreu) esmortit |
| haguessin (hagueren) esmortit |
Mode imperatiu
Present
| esmorteix, esmortix (val.) |
| esmorteixi, esmortesca / esmortisca (val.), esmortesqui (bal.) |
| esmortim, esmortiguem (bal.) |
| esmortiu |
| esmorteixin, esmortesquen / esmortisquen (val.), esmortesquin (bal.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | esmortir |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver esmortit |
| Gerundi | esmortint |
| Gerundi compost | havent esmortit |
| Participi | esmortit , esmortida , esmortits , esmortides |
Definició
- Deixar privat de sentits, com mort.
- Perdre els sentits, quedar com mort, desmaiar-se.
- esmorteir
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017