esmicar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| esmico (cent.), esmique (val.), esmic (bal.) |
| esmiques |
| esmica |
| esmiquem, esmicam (bal.) |
| esmiqueu, esmicau (bal.) |
| esmiquen |
Perfet
| he esmicat |
| has esmicat |
| ha esmicat |
| hem esmicat |
| heu esmicat |
| han esmicat |
Imperfet
| esmicava |
| esmicaves |
| esmicava |
| esmicàvem |
| esmicàveu |
| esmicaven |
Plusquamperfet
| havia esmicat |
| havies esmicat |
| havia esmicat |
| havíem esmicat |
| havíeu esmicat |
| havien esmicat |
Passat simple
| esmiquí |
| esmicares |
| esmicà |
| esmicàrem |
| esmicàreu |
| esmicaren |
Passat perifràstic
| vaig esmicar |
| vas (vares) esmicar |
| va esmicar |
| vam (vàrem) esmicar |
| vau (vàreu) esmicar |
| van (varen) esmicar |
Passat anterior
| haguí esmicat |
| hagueres esmicat |
| hagué esmicat |
| haguérem esmicat |
| haguéreu esmicat |
| hagueren esmicat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver esmicat |
| vas haver esmicat |
| va haver esmicat |
| vam haver esmicat |
| vau haver esmicat |
| van haver esmicat |
Futur
| esmicaré |
| esmicaràs |
| esmicarà |
| esmicarem |
| esmicareu |
| esmicaran |
Futur perfet
| hauré esmicat |
| hauràs esmicat |
| haurà esmicat |
| haurem esmicat |
| haureu esmicat |
| hauran esmicat |
Condicional
| esmicaria |
| esmicaries |
| esmicaria |
| esmicaríem |
| esmicaríeu |
| esmicarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) esmicat |
| hauries (hagueres) esmicat |
| hauria (haguera) esmicat |
| hauríem (haguérem) esmicat |
| hauríeu (haguéreu) esmicat |
| haurien (hagueren) esmicat |
Mode subjuntiu
Present
| esmiqui, esmique (val.) |
| esmiquis, esmiques (val.) |
| esmiqui, esmique (val.) |
| esmiquem |
| esmiqueu |
| esmiquin, esmiquen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) esmicat |
| hagis (hages) esmicat |
| hagi (haja) esmicat |
| hàgim (hàgem) esmicat |
| hàgiu (hàgeu) esmicat |
| hagin (hagen) esmicat |
Imperfet
| esmiqués, esmicara (val.), esmicàs (val., bal.) |
| esmiquessis, esmicares (val.), esmicassis (bal.), esmiquesses, esmicasses (val., bal.) |
| esmiqués, esmicara (val.), esmicàs (val., bal.) |
| esmiquéssim, esmicàrem (val.), esmicàssim (bal.), esmiquéssem, esmicàssem (val., bal.) |
| esmiquéssiu, esmicàreu (val.), esmicàssiu (bal.), esmiquésseu, esmicàsseu (val., bal.) |
| esmiquessin, esmicaren (val.), esmicassin (bal.), esmiquessen, esmicassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) esmicat |
| haguessis (hagueres) esmicat |
| hagués (haguera) esmicat |
| haguéssim (haguérem) esmicat |
| haguéssiu (haguéreu) esmicat |
| haguessin (hagueren) esmicat |
Mode imperatiu
Present
| esmica |
| esmiqui, esmique (val.) |
| esmiquem |
| esmiqueu, esmicau (bal.) |
| esmiquin, esmiquen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | esmicar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver esmicat |
| Gerundi | esmicant |
| Gerundi compost | havent esmicat |
| Participi | esmicat , esmicada , esmicats , esmicades |
Definició
- esmicolar
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017