esmentar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| esmento (cent.), esmente (val.), esment (bal.) |
| esmentes |
| esmenta |
| esmentem, esmentam (bal.) |
| esmenteu, esmentau (bal.) |
| esmenten |
Perfet
| he esmentat |
| has esmentat |
| ha esmentat |
| hem esmentat |
| heu esmentat |
| han esmentat |
Imperfet
| esmentava |
| esmentaves |
| esmentava |
| esmentàvem |
| esmentàveu |
| esmentaven |
Plusquamperfet
| havia esmentat |
| havies esmentat |
| havia esmentat |
| havíem esmentat |
| havíeu esmentat |
| havien esmentat |
Passat simple
| esmentí |
| esmentares |
| esmentà |
| esmentàrem |
| esmentàreu |
| esmentaren |
Passat perifràstic
| vaig esmentar |
| vas (vares) esmentar |
| va esmentar |
| vam (vàrem) esmentar |
| vau (vàreu) esmentar |
| van (varen) esmentar |
Passat anterior
| haguí esmentat |
| hagueres esmentat |
| hagué esmentat |
| haguérem esmentat |
| haguéreu esmentat |
| hagueren esmentat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver esmentat |
| vas haver esmentat |
| va haver esmentat |
| vam haver esmentat |
| vau haver esmentat |
| van haver esmentat |
Futur
| esmentaré |
| esmentaràs |
| esmentarà |
| esmentarem |
| esmentareu |
| esmentaran |
Futur perfet
| hauré esmentat |
| hauràs esmentat |
| haurà esmentat |
| haurem esmentat |
| haureu esmentat |
| hauran esmentat |
Condicional
| esmentaria |
| esmentaries |
| esmentaria |
| esmentaríem |
| esmentaríeu |
| esmentarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) esmentat |
| hauries (hagueres) esmentat |
| hauria (haguera) esmentat |
| hauríem (haguérem) esmentat |
| hauríeu (haguéreu) esmentat |
| haurien (hagueren) esmentat |
Mode subjuntiu
Present
| esmenti, esmente (val.) |
| esmentis, esmentes (val.) |
| esmenti, esmente (val.) |
| esmentem |
| esmenteu |
| esmentin, esmenten (val.) |
Perfet
| hagi (haja) esmentat |
| hagis (hages) esmentat |
| hagi (haja) esmentat |
| hàgim (hàgem) esmentat |
| hàgiu (hàgeu) esmentat |
| hagin (hagen) esmentat |
Imperfet
| esmentés, esmentara (val.), esmentàs (val., bal.) |
| esmentessis, esmentares (val.), esmentassis (bal.), esmentesses, esmentasses (val., bal.) |
| esmentés, esmentara (val.), esmentàs (val., bal.) |
| esmentéssim, esmentàrem (val.), esmentàssim (bal.), esmentéssem, esmentàssem (val., bal.) |
| esmentéssiu, esmentàreu (val.), esmentàssiu (bal.), esmentésseu, esmentàsseu (val., bal.) |
| esmentessin, esmentaren (val.), esmentassin (bal.), esmentessen, esmentassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) esmentat |
| haguessis (hagueres) esmentat |
| hagués (haguera) esmentat |
| haguéssim (haguérem) esmentat |
| haguéssiu (haguéreu) esmentat |
| haguessin (hagueren) esmentat |
Mode imperatiu
Present
| esmenta |
| esmenti, esmente (val.) |
| esmentem |
| esmenteu, esmentau (bal.) |
| esmentin, esmenten (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | esmentar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver esmentat |
| Gerundi | esmentant |
| Gerundi compost | havent esmentat |
| Participi | esmentat , esmentada , esmentats , esmentades |
Definició
- Fer esment de, referència a, recordar, anomenar un tema o una persona en un discurs, un text.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017