Conjugació en català del verb «esmentar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

esmentar

Mode indicatiu

Present
jo esmento (cent.), esmente (val.), esment (bal.)
tu esmentes
ell, ella, vostè esmenta
nosaltres esmentem, esmentam (bal.)
vosaltres, vós esmenteu, esmentau (bal.)
ells, elles, vostès esmenten
Perfet
jo he esmentat
tu has esmentat
ell, ella, vostè ha esmentat
nosaltres hem esmentat
vosaltres, vós heu esmentat
ells, elles, vostès han esmentat
Imperfet
jo esmentava
tu esmentaves
ell, ella, vostè esmentava
nosaltres esmentàvem
vosaltres, vós esmentàveu
ells, elles, vostès esmentaven
Plusquamperfet
jo havia esmentat
tu havies esmentat
ell, ella, vostè havia esmentat
nosaltres havíem esmentat
vosaltres, vós havíeu esmentat
ells, elles, vostès havien esmentat
Passat simple
jo esmentí
tu esmentares
ell, ella, vostè esmentà
nosaltres esmentàrem
vosaltres, vós esmentàreu
ells, elles, vostès esmentaren
Passat perifràstic
jo vaig esmentar
tu vas (vares) esmentar
ell, ella, vostè va esmentar
nosaltres vam (vàrem) esmentar
vosaltres, vós vau (vàreu) esmentar
ells, elles, vostès van (varen) esmentar
Passat anterior
jo haguí esmentat
tu hagueres esmentat
ell, ella, vostè hagué esmentat
nosaltres haguérem esmentat
vosaltres, vós haguéreu esmentat
ells, elles, vostès hagueren esmentat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver esmentat
tu vas haver esmentat
ell, ella, vostè va haver esmentat
nosaltres vam haver esmentat
vosaltres, vós vau haver esmentat
ells, elles, vostès van haver esmentat
Futur
jo esmentaré
tu esmentaràs
ell, ella, vostè esmentarà
nosaltres esmentarem
vosaltres, vós esmentareu
ells, elles, vostès esmentaran
Futur perfet
jo hauré esmentat
tu hauràs esmentat
ell, ella, vostè haurà esmentat
nosaltres haurem esmentat
vosaltres, vós haureu esmentat
ells, elles, vostès hauran esmentat
Condicional
jo esmentaria
tu esmentaries
ell, ella, vostè esmentaria
nosaltres esmentaríem
vosaltres, vós esmentaríeu
ells, elles, vostès esmentarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) esmentat
tu hauries (hagueres) esmentat
ell, ella, vostè hauria (haguera) esmentat
nosaltres hauríem (haguérem) esmentat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) esmentat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) esmentat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

esmentar

Mode subjuntiu

Present
jo esmenti, esmente (val.)
tu esmentis, esmentes (val.)
ell, ella, vostè esmenti, esmente (val.)
nosaltres esmentem
vosaltres, vós esmenteu
ells, elles, vostès esmentin, esmenten (val.)
Perfet
jo hagi (haja) esmentat
tu hagis (hages) esmentat
ell, ella, vostè hagi (haja) esmentat
nosaltres hàgim (hàgem) esmentat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) esmentat
ells, elles, vostès hagin (hagen) esmentat
Imperfet
jo esmentés, esmentara (val.), esmentàs (val., bal.)
tu esmentessis, esmentares (val.), esmentassis (bal.), esmentesses, esmentasses (val., bal.)
ell, ella, vostè esmentés, esmentara (val.), esmentàs (val., bal.)
nosaltres esmentéssim, esmentàrem (val.), esmentàssim (bal.), esmentéssem, esmentàssem (val., bal.)
vosaltres, vós esmentéssiu, esmentàreu (val.), esmentàssiu (bal.), esmentésseu, esmentàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès esmentessin, esmentaren (val.), esmentassin (bal.), esmentessen, esmentassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) esmentat
tu haguessis (hagueres) esmentat
ell, ella, vostè hagués (haguera) esmentat
nosaltres haguéssim (haguérem) esmentat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) esmentat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) esmentat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

esmentar

Mode imperatiu

Present
tu esmenta
ell, ella, vostè esmenti, esmente (val.)
nosaltres esmentem
vosaltres, vós esmenteu, esmentau (bal.)
ells, elles, vostès esmentin, esmenten (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

esmentar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu esmentar
Infinitiu compost haver esmentat
Gerundi esmentant
Gerundi compost havent esmentat
Participi esmentat, esmentada, esmentats, esmentades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

esmentar

  1. Fer esment de, referència a, recordar, anomenar un tema o una persona en un discurs, un text.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.