esmenar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| esmeno (cent.), esmene (val.), esmèn (bal.) |
| esmenes |
| esmena |
| esmenem, esmenam (bal.) |
| esmeneu, esmenau (bal.) |
| esmenen |
Perfet
| he esmenat |
| has esmenat |
| ha esmenat |
| hem esmenat |
| heu esmenat |
| han esmenat |
Imperfet
| esmenava |
| esmenaves |
| esmenava |
| esmenàvem |
| esmenàveu |
| esmenaven |
Plusquamperfet
| havia esmenat |
| havies esmenat |
| havia esmenat |
| havíem esmenat |
| havíeu esmenat |
| havien esmenat |
Passat simple
| esmení |
| esmenares |
| esmenà |
| esmenàrem |
| esmenàreu |
| esmenaren |
Passat perifràstic
| vaig esmenar |
| vas (vares) esmenar |
| va esmenar |
| vam (vàrem) esmenar |
| vau (vàreu) esmenar |
| van (varen) esmenar |
Passat anterior
| haguí esmenat |
| hagueres esmenat |
| hagué esmenat |
| haguérem esmenat |
| haguéreu esmenat |
| hagueren esmenat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver esmenat |
| vas haver esmenat |
| va haver esmenat |
| vam haver esmenat |
| vau haver esmenat |
| van haver esmenat |
Futur
| esmenaré |
| esmenaràs |
| esmenarà |
| esmenarem |
| esmenareu |
| esmenaran |
Futur perfet
| hauré esmenat |
| hauràs esmenat |
| haurà esmenat |
| haurem esmenat |
| haureu esmenat |
| hauran esmenat |
Condicional
| esmenaria |
| esmenaries |
| esmenaria |
| esmenaríem |
| esmenaríeu |
| esmenarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) esmenat |
| hauries (hagueres) esmenat |
| hauria (haguera) esmenat |
| hauríem (haguérem) esmenat |
| hauríeu (haguéreu) esmenat |
| haurien (hagueren) esmenat |
Mode subjuntiu
Present
| esmeni, esmene (val.) |
| esmenis, esmenes (val.) |
| esmeni, esmene (val.) |
| esmenem |
| esmeneu |
| esmenin, esmenen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) esmenat |
| hagis (hages) esmenat |
| hagi (haja) esmenat |
| hàgim (hàgem) esmenat |
| hàgiu (hàgeu) esmenat |
| hagin (hagen) esmenat |
Imperfet
| esmenés, esmenara (val.), esmenàs (val., bal.) |
| esmenessis, esmenares (val.), esmenassis (bal.), esmenesses, esmenasses (val., bal.) |
| esmenés, esmenara (val.), esmenàs (val., bal.) |
| esmenéssim, esmenàrem (val.), esmenàssim (bal.), esmenéssem, esmenàssem (val., bal.) |
| esmenéssiu, esmenàreu (val.), esmenàssiu (bal.), esmenésseu, esmenàsseu (val., bal.) |
| esmenessin, esmenaren (val.), esmenassin (bal.), esmenessen, esmenassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) esmenat |
| haguessis (hagueres) esmenat |
| hagués (haguera) esmenat |
| haguéssim (haguérem) esmenat |
| haguéssiu (haguéreu) esmenat |
| haguessin (hagueren) esmenat |
Mode imperatiu
Present
| esmena |
| esmeni, esmene (val.) |
| esmenem |
| esmeneu, esmenau (bal.) |
| esmenin, esmenen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | esmenar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver esmenat |
| Gerundi | esmenant |
| Gerundi compost | havent esmenat |
| Participi | esmenat , esmenada , esmenats , esmenades |
Definició
- corregir
- Rectificar una llei, una sentència.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017