Conjugació del verb «esmarrar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

esmarrar

Mode indicatiu

Present
jo esmarro (cent.), esmarre (val.), esmarr (bal.)
tu esmarres
ell, ella, vostè esmarra
nosaltres esmarrem, esmarram (bal.)
vosaltres, vós esmarreu, esmarrau (bal.)
ells, elles, vostès esmarren
Perfet
jo he esmarrat
tu has esmarrat
ell, ella, vostè ha esmarrat
nosaltres hem esmarrat
vosaltres, vós heu esmarrat
ells, elles, vostès han esmarrat
Imperfet
jo esmarrava
tu esmarraves
ell, ella, vostè esmarrava
nosaltres esmarràvem
vosaltres, vós esmarràveu
ells, elles, vostès esmarraven
Plusquamperfet
jo havia esmarrat
tu havies esmarrat
ell, ella, vostè havia esmarrat
nosaltres havíem esmarrat
vosaltres, vós havíeu esmarrat
ells, elles, vostès havien esmarrat
Passat simple
jo esmarrí
tu esmarrares
ell, ella, vostè esmarrà
nosaltres esmarràrem
vosaltres, vós esmarràreu
ells, elles, vostès esmarraren
Passat perifràstic
jo vaig esmarrar
tu vas (vares) esmarrar
ell, ella, vostè va esmarrar
nosaltres vam (vàrem) esmarrar
vosaltres, vós vau (vàreu) esmarrar
ells, elles, vostès van (varen) esmarrar
Passat anterior
jo haguí esmarrat
tu hagueres esmarrat
ell, ella, vostè hagué esmarrat
nosaltres haguérem esmarrat
vosaltres, vós haguéreu esmarrat
ells, elles, vostès hagueren esmarrat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver esmarrat
tu vas haver esmarrat
ell, ella, vostè va haver esmarrat
nosaltres vam haver esmarrat
vosaltres, vós vau haver esmarrat
ells, elles, vostès van haver esmarrat
Futur
jo esmarraré
tu esmarraràs
ell, ella, vostè esmarrarà
nosaltres esmarrarem
vosaltres, vós esmarrareu
ells, elles, vostès esmarraran
Futur perfet
jo hauré esmarrat
tu hauràs esmarrat
ell, ella, vostè haurà esmarrat
nosaltres haurem esmarrat
vosaltres, vós haureu esmarrat
ells, elles, vostès hauran esmarrat
Condicional
jo esmarraria
tu esmarraries
ell, ella, vostè esmarraria
nosaltres esmarraríem
vosaltres, vós esmarraríeu
ells, elles, vostès esmarrarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) esmarrat
tu hauries (hagueres) esmarrat
ell, ella, vostè hauria (haguera) esmarrat
nosaltres hauríem (haguérem) esmarrat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) esmarrat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) esmarrat

esmarrar

Mode subjuntiu

Present
jo esmarri, esmarre (val.)
tu esmarris, esmarres (val.)
ell, ella, vostè esmarri, esmarre (val.)
nosaltres esmarrem
vosaltres, vós esmarreu
ells, elles, vostès esmarrin, esmarren (val.)
Perfet
jo hagi (haja) esmarrat
tu hagis (hages) esmarrat
ell, ella, vostè hagi (haja) esmarrat
nosaltres hàgim (hàgem) esmarrat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) esmarrat
ells, elles, vostès hagin (hagen) esmarrat
Imperfet
jo esmarrés, esmarrara (val.), esmarràs (val., bal.)
tu esmarressis, esmarrares (val.), esmarrassis (bal.), esmarresses, esmarrasses (val., bal.)
ell, ella, vostè esmarrés, esmarrara (val.), esmarràs (val., bal.)
nosaltres esmarréssim, esmarràrem (val.), esmarràssim (bal.), esmarréssem, esmarràssem (val., bal.)
vosaltres, vós esmarréssiu, esmarràreu (val.), esmarràssiu (bal.), esmarrésseu, esmarràsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès esmarressin, esmarraren (val.), esmarrassin (bal.), esmarressen, esmarrassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) esmarrat
tu haguessis (hagueres) esmarrat
ell, ella, vostè hagués (haguera) esmarrat
nosaltres haguéssim (haguérem) esmarrat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) esmarrat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) esmarrat

esmarrar

Imperatiu

Present
tu esmarra
ell, ella, vostè esmarri, esmarre (val.)
nosaltres esmarrem
vosaltres, vós esmarreu, esmarrau (bal.)
ells, elles, vostès esmarrin, esmarren (val.)

esmarrar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu esmarrar
Infinitiu compost haver esmarrat
Gerundi esmarrant
Gerundi compost havent esmarrat
Participi esmarrat, esmarrada, esmarrats, esmarrades