Conjugació del verb «esllucar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

esllucar

Mode indicatiu

Present
jo eslluco (cent.), eslluque (val.), eslluc (bal.)
tu eslluques
ell, ella, vostè eslluca
nosaltres eslluquem, esllucam (bal.)
vosaltres, vós eslluqueu, esllucau (bal.)
ells, elles, vostès eslluquen
Perfet
jo he esllucat
tu has esllucat
ell, ella, vostè ha esllucat
nosaltres hem esllucat
vosaltres, vós heu esllucat
ells, elles, vostès han esllucat
Imperfet
jo esllucava
tu esllucaves
ell, ella, vostè esllucava
nosaltres esllucàvem
vosaltres, vós esllucàveu
ells, elles, vostès esllucaven
Plusquamperfet
jo havia esllucat
tu havies esllucat
ell, ella, vostè havia esllucat
nosaltres havíem esllucat
vosaltres, vós havíeu esllucat
ells, elles, vostès havien esllucat
Passat simple
jo eslluquí
tu esllucares
ell, ella, vostè esllucà
nosaltres esllucàrem
vosaltres, vós esllucàreu
ells, elles, vostès esllucaren
Passat perifràstic
jo vaig esllucar
tu vas (vares) esllucar
ell, ella, vostè va esllucar
nosaltres vam (vàrem) esllucar
vosaltres, vós vau (vàreu) esllucar
ells, elles, vostès van (varen) esllucar
Passat anterior
jo haguí esllucat
tu hagueres esllucat
ell, ella, vostè hagué esllucat
nosaltres haguérem esllucat
vosaltres, vós haguéreu esllucat
ells, elles, vostès hagueren esllucat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver esllucat
tu vas haver esllucat
ell, ella, vostè va haver esllucat
nosaltres vam haver esllucat
vosaltres, vós vau haver esllucat
ells, elles, vostès van haver esllucat
Futur
jo esllucaré
tu esllucaràs
ell, ella, vostè esllucarà
nosaltres esllucarem
vosaltres, vós esllucareu
ells, elles, vostès esllucaran
Futur perfet
jo hauré esllucat
tu hauràs esllucat
ell, ella, vostè haurà esllucat
nosaltres haurem esllucat
vosaltres, vós haureu esllucat
ells, elles, vostès hauran esllucat
Condicional
jo esllucaria
tu esllucaries
ell, ella, vostè esllucaria
nosaltres esllucaríem
vosaltres, vós esllucaríeu
ells, elles, vostès esllucarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) esllucat
tu hauries (hagueres) esllucat
ell, ella, vostè hauria (haguera) esllucat
nosaltres hauríem (haguérem) esllucat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) esllucat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) esllucat

esllucar

Mode subjuntiu

Present
jo eslluqui, eslluque (val.)
tu eslluquis, eslluques (val.)
ell, ella, vostè eslluqui, eslluque (val.)
nosaltres eslluquem
vosaltres, vós eslluqueu
ells, elles, vostès eslluquin, eslluquen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) esllucat
tu hagis (hages) esllucat
ell, ella, vostè hagi (haja) esllucat
nosaltres hàgim (hàgem) esllucat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) esllucat
ells, elles, vostès hagin (hagen) esllucat
Imperfet
jo eslluqués, esllucara (val.), esllucàs (val., bal.)
tu eslluquessis, esllucares (val.), esllucassis (bal.), eslluquesses, esllucasses (val., bal.)
ell, ella, vostè eslluqués, esllucara (val.), esllucàs (val., bal.)
nosaltres eslluquéssim, esllucàrem (val.), esllucàssim (bal.), eslluquéssem, esllucàssem (val., bal.)
vosaltres, vós eslluquéssiu, esllucàreu (val.), esllucàssiu (bal.), eslluquésseu, esllucàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès eslluquessin, esllucaren (val.), esllucassin (bal.), eslluquessen, esllucassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) esllucat
tu haguessis (hagueres) esllucat
ell, ella, vostè hagués (haguera) esllucat
nosaltres haguéssim (haguérem) esllucat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) esllucat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) esllucat

esllucar

Imperatiu

Present
tu eslluca
ell, ella, vostè eslluqui, eslluque (val.)
nosaltres eslluquem
vosaltres, vós eslluqueu, esllucau (bal.)
ells, elles, vostès eslluquin, eslluquen (val.)

esllucar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu esllucar
Infinitiu compost haver esllucat
Gerundi esllucant
Gerundi compost havent esllucat
Participi esllucat, esllucada, esllucats, esllucades