Conjugació del verb «esllomar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

esllomar

Mode indicatiu

Present
jo esllomo (cent.), esllome (val.), esllom (bal.)
tu esllomes
ell, ella, vostè eslloma
nosaltres esllomem, esllomam (bal.)
vosaltres, vós esllomeu, esllomau (bal.)
ells, elles, vostès esllomen
Perfet
jo he esllomat
tu has esllomat
ell, ella, vostè ha esllomat
nosaltres hem esllomat
vosaltres, vós heu esllomat
ells, elles, vostès han esllomat
Imperfet
jo esllomava
tu esllomaves
ell, ella, vostè esllomava
nosaltres esllomàvem
vosaltres, vós esllomàveu
ells, elles, vostès esllomaven
Plusquamperfet
jo havia esllomat
tu havies esllomat
ell, ella, vostè havia esllomat
nosaltres havíem esllomat
vosaltres, vós havíeu esllomat
ells, elles, vostès havien esllomat
Passat simple
jo esllomí
tu esllomares
ell, ella, vostè esllomà
nosaltres esllomàrem
vosaltres, vós esllomàreu
ells, elles, vostès esllomaren
Passat perifràstic
jo vaig esllomar
tu vas (vares) esllomar
ell, ella, vostè va esllomar
nosaltres vam (vàrem) esllomar
vosaltres, vós vau (vàreu) esllomar
ells, elles, vostès van (varen) esllomar
Passat anterior
jo haguí esllomat
tu hagueres esllomat
ell, ella, vostè hagué esllomat
nosaltres haguérem esllomat
vosaltres, vós haguéreu esllomat
ells, elles, vostès hagueren esllomat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver esllomat
tu vas haver esllomat
ell, ella, vostè va haver esllomat
nosaltres vam haver esllomat
vosaltres, vós vau haver esllomat
ells, elles, vostès van haver esllomat
Futur
jo esllomaré
tu esllomaràs
ell, ella, vostè esllomarà
nosaltres esllomarem
vosaltres, vós esllomareu
ells, elles, vostès esllomaran
Futur perfet
jo hauré esllomat
tu hauràs esllomat
ell, ella, vostè haurà esllomat
nosaltres haurem esllomat
vosaltres, vós haureu esllomat
ells, elles, vostès hauran esllomat
Condicional
jo esllomaria
tu esllomaries
ell, ella, vostè esllomaria
nosaltres esllomaríem
vosaltres, vós esllomaríeu
ells, elles, vostès esllomarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) esllomat
tu hauries (hagueres) esllomat
ell, ella, vostè hauria (haguera) esllomat
nosaltres hauríem (haguérem) esllomat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) esllomat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) esllomat

esllomar

Mode subjuntiu

Present
jo esllomi, esllome (val.)
tu esllomis, esllomes (val.)
ell, ella, vostè esllomi, esllome (val.)
nosaltres esllomem
vosaltres, vós esllomeu
ells, elles, vostès esllomin, esllomen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) esllomat
tu hagis (hages) esllomat
ell, ella, vostè hagi (haja) esllomat
nosaltres hàgim (hàgem) esllomat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) esllomat
ells, elles, vostès hagin (hagen) esllomat
Imperfet
jo esllomés, esllomara (val.), esllomàs (val., bal.)
tu esllomessis, esllomares (val.), esllomassis (bal.), esllomesses, esllomasses (val., bal.)
ell, ella, vostè esllomés, esllomara (val.), esllomàs (val., bal.)
nosaltres eslloméssim, esllomàrem (val.), esllomàssim (bal.), eslloméssem, esllomàssem (val., bal.)
vosaltres, vós eslloméssiu, esllomàreu (val.), esllomàssiu (bal.), esllomésseu, esllomàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès esllomessin, esllomaren (val.), esllomassin (bal.), esllomessen, esllomassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) esllomat
tu haguessis (hagueres) esllomat
ell, ella, vostè hagués (haguera) esllomat
nosaltres haguéssim (haguérem) esllomat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) esllomat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) esllomat

esllomar

Imperatiu

Present
tu eslloma
ell, ella, vostè esllomi, esllome (val.)
nosaltres esllomem
vosaltres, vós esllomeu, esllomau (bal.)
ells, elles, vostès esllomin, esllomen (val.)

esllomar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu esllomar
Infinitiu compost haver esllomat
Gerundi esllomant
Gerundi compost havent esllomat
Participi esllomat, esllomada, esllomats, esllomades