esllavissar-se
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| esllavisso (cent.), esllavisse (val.), esllavís (bal.) |
| esllavisses |
| esllavissa |
| esllavissem, esllavissam (bal.) |
| esllavisseu, esllavissau (bal.) |
| esllavissen |
Perfet
| he esllavissat |
| has esllavissat |
| ha esllavissat |
| hem esllavissat |
| heu esllavissat |
| han esllavissat |
Imperfet
| esllavissava |
| esllavissaves |
| esllavissava |
| esllavissàvem |
| esllavissàveu |
| esllavissaven |
Plusquamperfet
| havia esllavissat |
| havies esllavissat |
| havia esllavissat |
| havíem esllavissat |
| havíeu esllavissat |
| havien esllavissat |
Passat simple
| esllavissí |
| esllavissares |
| esllavissà |
| esllavissàrem |
| esllavissàreu |
| esllavissaren |
Passat perifràstic
| vaig esllavissar |
| vas (vares) esllavissar |
| va esllavissar |
| vam (vàrem) esllavissar |
| vau (vàreu) esllavissar |
| van (varen) esllavissar |
Passat anterior
| haguí esllavissat |
| hagueres esllavissat |
| hagué esllavissat |
| haguérem esllavissat |
| haguéreu esllavissat |
| hagueren esllavissat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver esllavissat |
| vas haver esllavissat |
| va haver esllavissat |
| vam haver esllavissat |
| vau haver esllavissat |
| van haver esllavissat |
Futur
| esllavissaré |
| esllavissaràs |
| esllavissarà |
| esllavissarem |
| esllavissareu |
| esllavissaran |
Futur perfet
| hauré esllavissat |
| hauràs esllavissat |
| haurà esllavissat |
| haurem esllavissat |
| haureu esllavissat |
| hauran esllavissat |
Condicional
| esllavissaria |
| esllavissaries |
| esllavissaria |
| esllavissaríem |
| esllavissaríeu |
| esllavissarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) esllavissat |
| hauries (hagueres) esllavissat |
| hauria (haguera) esllavissat |
| hauríem (haguérem) esllavissat |
| hauríeu (haguéreu) esllavissat |
| haurien (hagueren) esllavissat |
Mode subjuntiu
Present
| esllavissi, esllavisse (val.) |
| esllavissis, esllavisses (val.) |
| esllavissi, esllavisse (val.) |
| esllavissem |
| esllavisseu |
| esllavissin, esllavissen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) esllavissat |
| hagis (hages) esllavissat |
| hagi (haja) esllavissat |
| hàgim (hàgem) esllavissat |
| hàgiu (hàgeu) esllavissat |
| hagin (hagen) esllavissat |
Imperfet
| esllavissés, esllavissara (val.), esllavissàs (val., bal.) |
| esllavissessis, esllavissares (val.), esllavissassis (bal.), esllavissesses, esllavissasses (val., bal.) |
| esllavissés, esllavissara (val.), esllavissàs (val., bal.) |
| esllavisséssim, esllavissàrem (val.), esllavissàssim (bal.), esllavisséssem, esllavissàssem (val., bal.) |
| esllavisséssiu, esllavissàreu (val.), esllavissàssiu (bal.), esllavissésseu, esllavissàsseu (val., bal.) |
| esllavissessin, esllavissaren (val.), esllavissassin (bal.), esllavissessen, esllavissassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) esllavissat |
| haguessis (hagueres) esllavissat |
| hagués (haguera) esllavissat |
| haguéssim (haguérem) esllavissat |
| haguéssiu (haguéreu) esllavissat |
| haguessin (hagueren) esllavissat |
Mode imperatiu
Present
| esllavissa |
| esllavissi, esllavisse (val.) |
| esllavissem |
| esllavisseu, esllavissau (bal.) |
| esllavissin, esllavissen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | esllavissar-se |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver esllavissat |
| Gerundi | esllavissant |
| Gerundi compost | havent esllavissat |
| Participi | esllavissat , esllavissada , esllavissats , esllavissades |
Definició
- Desprendre’s una massa de terra, roques, neu, etc., lliscant pendent avall.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017