esgüellar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| esgüello (cent.), esgüelle (val.), esgüell (bal.) |
| esgüelles |
| esgüella |
| esgüellem, esgüellam (bal.) |
| esgüelleu, esgüellau (bal.) |
| esgüellen |
Perfet
| he esgüellat |
| has esgüellat |
| ha esgüellat |
| hem esgüellat |
| heu esgüellat |
| han esgüellat |
Imperfet
| esgüellava |
| esgüellaves |
| esgüellava |
| esgüellàvem |
| esgüellàveu |
| esgüellaven |
Plusquamperfet
| havia esgüellat |
| havies esgüellat |
| havia esgüellat |
| havíem esgüellat |
| havíeu esgüellat |
| havien esgüellat |
Passat simple
| esgüellí |
| esgüellares |
| esgüellà |
| esgüellàrem |
| esgüellàreu |
| esgüellaren |
Passat perifràstic
| vaig esgüellar |
| vas (vares) esgüellar |
| va esgüellar |
| vam (vàrem) esgüellar |
| vau (vàreu) esgüellar |
| van (varen) esgüellar |
Passat anterior
| haguí esgüellat |
| hagueres esgüellat |
| hagué esgüellat |
| haguérem esgüellat |
| haguéreu esgüellat |
| hagueren esgüellat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver esgüellat |
| vas haver esgüellat |
| va haver esgüellat |
| vam haver esgüellat |
| vau haver esgüellat |
| van haver esgüellat |
Futur
| esgüellaré |
| esgüellaràs |
| esgüellarà |
| esgüellarem |
| esgüellareu |
| esgüellaran |
Futur perfet
| hauré esgüellat |
| hauràs esgüellat |
| haurà esgüellat |
| haurem esgüellat |
| haureu esgüellat |
| hauran esgüellat |
Condicional
| esgüellaria |
| esgüellaries |
| esgüellaria |
| esgüellaríem |
| esgüellaríeu |
| esgüellarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) esgüellat |
| hauries (hagueres) esgüellat |
| hauria (haguera) esgüellat |
| hauríem (haguérem) esgüellat |
| hauríeu (haguéreu) esgüellat |
| haurien (hagueren) esgüellat |
Mode subjuntiu
Present
| esgüelli, esgüelle (val.) |
| esgüellis, esgüelles (val.) |
| esgüelli, esgüelle (val.) |
| esgüellem |
| esgüelleu |
| esgüellin, esgüellen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) esgüellat |
| hagis (hages) esgüellat |
| hagi (haja) esgüellat |
| hàgim (hàgem) esgüellat |
| hàgiu (hàgeu) esgüellat |
| hagin (hagen) esgüellat |
Imperfet
| esgüellés, esgüellara (val.), esgüellàs (val., bal.) |
| esgüellessis, esgüellares (val.), esgüellassis (bal.), esgüellesses, esgüellasses (val., bal.) |
| esgüellés, esgüellara (val.), esgüellàs (val., bal.) |
| esgüelléssim, esgüellàrem (val.), esgüellàssim (bal.), esgüelléssem, esgüellàssem (val., bal.) |
| esgüelléssiu, esgüellàreu (val.), esgüellàssiu (bal.), esgüellésseu, esgüellàsseu (val., bal.) |
| esgüellessin, esgüellaren (val.), esgüellassin (bal.), esgüellessen, esgüellassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) esgüellat |
| haguessis (hagueres) esgüellat |
| hagués (haguera) esgüellat |
| haguéssim (haguérem) esgüellat |
| haguéssiu (haguéreu) esgüellat |
| haguessin (hagueren) esgüellat |
Mode imperatiu
Present
| esgüella |
| esgüelli, esgüelle (val.) |
| esgüellem |
| esgüelleu, esgüellau (bal.) |
| esgüellin, esgüellen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | esgüellar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver esgüellat |
| Gerundi | esgüellant |
| Gerundi compost | havent esgüellat |
| Participi | esgüellat , esgüellada , esgüellats , esgüellades |
Definició
- Xisclar el porc, el conill, la rata i altres animals similars.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017