esguimbar-se
Mode indicatiu
Present
jo | esguimbo (cent.), esguimbe (val.), esguimb (bal.) |
---|---|
tu | esguimbes |
ell, ella, vostè | esguimba |
nosaltres | esguimbem, esguimbam (bal.) |
vosaltres, vós | esguimbeu, esguimbau (bal.) |
ells, elles, vostès | esguimben |
Perfet
jo | he esguimbat |
---|---|
tu | has esguimbat |
ell, ella, vostè | ha esguimbat |
nosaltres | hem esguimbat |
vosaltres, vós | heu esguimbat |
ells, elles, vostès | han esguimbat |
Imperfet
jo | esguimbava |
---|---|
tu | esguimbaves |
ell, ella, vostè | esguimbava |
nosaltres | esguimbàvem |
vosaltres, vós | esguimbàveu |
ells, elles, vostès | esguimbaven |
Plusquamperfet
jo | havia esguimbat |
---|---|
tu | havies esguimbat |
ell, ella, vostè | havia esguimbat |
nosaltres | havíem esguimbat |
vosaltres, vós | havíeu esguimbat |
ells, elles, vostès | havien esguimbat |
Passat simple
jo | esguimbí |
---|---|
tu | esguimbares |
ell, ella, vostè | esguimbà |
nosaltres | esguimbàrem |
vosaltres, vós | esguimbàreu |
ells, elles, vostès | esguimbaren |
Passat perifràstic
jo | vaig esguimbar |
---|---|
tu | vas (vares) esguimbar |
ell, ella, vostè | va esguimbar |
nosaltres | vam (vàrem) esguimbar |
vosaltres, vós | vau (vàreu) esguimbar |
ells, elles, vostès | van (varen) esguimbar |
Passat anterior
jo | haguí esguimbat |
---|---|
tu | hagueres esguimbat |
ell, ella, vostè | hagué esguimbat |
nosaltres | haguérem esguimbat |
vosaltres, vós | haguéreu esguimbat |
ells, elles, vostès | hagueren esguimbat |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver esguimbat |
---|---|
tu | vas haver esguimbat |
ell, ella, vostè | va haver esguimbat |
nosaltres | vam haver esguimbat |
vosaltres, vós | vau haver esguimbat |
ells, elles, vostès | van haver esguimbat |
Futur
jo | esguimbaré |
---|---|
tu | esguimbaràs |
ell, ella, vostè | esguimbarà |
nosaltres | esguimbarem |
vosaltres, vós | esguimbareu |
ells, elles, vostès | esguimbaran |
Futur perfet
jo | hauré esguimbat |
---|---|
tu | hauràs esguimbat |
ell, ella, vostè | haurà esguimbat |
nosaltres | haurem esguimbat |
vosaltres, vós | haureu esguimbat |
ells, elles, vostès | hauran esguimbat |
Condicional
jo | esguimbaria |
---|---|
tu | esguimbaries |
ell, ella, vostè | esguimbaria |
nosaltres | esguimbaríem |
vosaltres, vós | esguimbaríeu |
ells, elles, vostès | esguimbarien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) esguimbat |
---|---|
tu | hauries (hagueres) esguimbat |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) esguimbat |
nosaltres | hauríem (haguérem) esguimbat |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) esguimbat |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) esguimbat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
esguimbar-se
Mode subjuntiu
Present
jo | esguimbi, esguimbe (val.) |
---|---|
tu | esguimbis, esguimbes (val.) |
ell, ella, vostè | esguimbi, esguimbe (val.) |
nosaltres | esguimbem |
vosaltres, vós | esguimbeu |
ells, elles, vostès | esguimbin, esguimben (val.) |
Perfet
jo | hagi (haja) esguimbat |
---|---|
tu | hagis (hages) esguimbat |
ell, ella, vostè | hagi (haja) esguimbat |
nosaltres | hàgim (hàgem) esguimbat |
vosaltres, vós | hàgiu (hàgeu) esguimbat |
ells, elles, vostès | hagin (hagen) esguimbat |
Imperfet
jo | esguimbés, esguimbara (val.), esguimbàs (val., bal.) |
---|---|
tu | esguimbessis, esguimbares (val.), esguimbassis (bal.), esguimbesses, esguimbasses (val., bal.) |
ell, ella, vostè | esguimbés, esguimbara (val.), esguimbàs (val., bal.) |
nosaltres | esguimbéssim, esguimbàrem (val.), esguimbàssim (bal.), esguimbéssem, esguimbàssem (val., bal.) |
vosaltres, vós | esguimbéssiu, esguimbàreu (val.), esguimbàssiu (bal.), esguimbésseu, esguimbàsseu (val., bal.) |
ells, elles, vostès | esguimbessin, esguimbaren (val.), esguimbassin (bal.), esguimbessen, esguimbassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
jo | hagués (haguera) esguimbat |
---|---|
tu | haguessis (hagueres) esguimbat |
ell, ella, vostè | hagués (haguera) esguimbat |
nosaltres | haguéssim (haguérem) esguimbat |
vosaltres, vós | haguéssiu (haguéreu) esguimbat |
ells, elles, vostès | haguessin (hagueren) esguimbat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
esguimbar-se
Mode imperatiu
Present
tu | esguimba |
---|---|
ell, ella, vostè | esguimbi, esguimbe (val.) |
nosaltres | esguimbem |
vosaltres, vós | esguimbeu, esguimbau (bal.) |
ells, elles, vostès | esguimbin, esguimben (val.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
esguimbar-se
Formes no personals
Formes no personals
Infinitiu | esguimbar-se |
---|---|
Infinitiu compost | haver esguimbat |
Gerundi | esguimbant |
Gerundi compost | havent esguimbat |
Participi | esguimbat, esguimbada, esguimbats, esguimbades |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
esguimbar-se
- Baixar precipitadament per un pendent.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.