esguimbar-se
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| esguimbo (cent.), esguimbe (val.), esguimb (bal.) |
| esguimbes |
| esguimba |
| esguimbem, esguimbam (bal.) |
| esguimbeu, esguimbau (bal.) |
| esguimben |
Perfet
| he esguimbat |
| has esguimbat |
| ha esguimbat |
| hem esguimbat |
| heu esguimbat |
| han esguimbat |
Imperfet
| esguimbava |
| esguimbaves |
| esguimbava |
| esguimbàvem |
| esguimbàveu |
| esguimbaven |
Plusquamperfet
| havia esguimbat |
| havies esguimbat |
| havia esguimbat |
| havíem esguimbat |
| havíeu esguimbat |
| havien esguimbat |
Passat simple
| esguimbí |
| esguimbares |
| esguimbà |
| esguimbàrem |
| esguimbàreu |
| esguimbaren |
Passat perifràstic
| vaig esguimbar |
| vas (vares) esguimbar |
| va esguimbar |
| vam (vàrem) esguimbar |
| vau (vàreu) esguimbar |
| van (varen) esguimbar |
Passat anterior
| haguí esguimbat |
| hagueres esguimbat |
| hagué esguimbat |
| haguérem esguimbat |
| haguéreu esguimbat |
| hagueren esguimbat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver esguimbat |
| vas haver esguimbat |
| va haver esguimbat |
| vam haver esguimbat |
| vau haver esguimbat |
| van haver esguimbat |
Futur
| esguimbaré |
| esguimbaràs |
| esguimbarà |
| esguimbarem |
| esguimbareu |
| esguimbaran |
Futur perfet
| hauré esguimbat |
| hauràs esguimbat |
| haurà esguimbat |
| haurem esguimbat |
| haureu esguimbat |
| hauran esguimbat |
Condicional
| esguimbaria |
| esguimbaries |
| esguimbaria |
| esguimbaríem |
| esguimbaríeu |
| esguimbarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) esguimbat |
| hauries (hagueres) esguimbat |
| hauria (haguera) esguimbat |
| hauríem (haguérem) esguimbat |
| hauríeu (haguéreu) esguimbat |
| haurien (hagueren) esguimbat |
Mode subjuntiu
Present
| esguimbi, esguimbe (val.) |
| esguimbis, esguimbes (val.) |
| esguimbi, esguimbe (val.) |
| esguimbem |
| esguimbeu |
| esguimbin, esguimben (val.) |
Perfet
| hagi (haja) esguimbat |
| hagis (hages) esguimbat |
| hagi (haja) esguimbat |
| hàgim (hàgem) esguimbat |
| hàgiu (hàgeu) esguimbat |
| hagin (hagen) esguimbat |
Imperfet
| esguimbés, esguimbara (val.), esguimbàs (val., bal.) |
| esguimbessis, esguimbares (val.), esguimbassis (bal.), esguimbesses, esguimbasses (val., bal.) |
| esguimbés, esguimbara (val.), esguimbàs (val., bal.) |
| esguimbéssim, esguimbàrem (val.), esguimbàssim (bal.), esguimbéssem, esguimbàssem (val., bal.) |
| esguimbéssiu, esguimbàreu (val.), esguimbàssiu (bal.), esguimbésseu, esguimbàsseu (val., bal.) |
| esguimbessin, esguimbaren (val.), esguimbassin (bal.), esguimbessen, esguimbassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) esguimbat |
| haguessis (hagueres) esguimbat |
| hagués (haguera) esguimbat |
| haguéssim (haguérem) esguimbat |
| haguéssiu (haguéreu) esguimbat |
| haguessin (hagueren) esguimbat |
Mode imperatiu
Present
| esguimba |
| esguimbi, esguimbe (val.) |
| esguimbem |
| esguimbeu, esguimbau (bal.) |
| esguimbin, esguimben (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | esguimbar-se |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver esguimbat |
| Gerundi | esguimbant |
| Gerundi compost | havent esguimbat |
| Participi | esguimbat , esguimbada , esguimbats , esguimbades |
Definició
- Baixar precipitadament per un pendent.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017