esguillar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| esguillo (cent.), esguille (val.), esguill (bal.) |
| esguilles |
| esguilla |
| esguillem, esguillam (bal.) |
| esguilleu, esguillau (bal.) |
| esguillen |
Perfet
| he esguillat |
| has esguillat |
| ha esguillat |
| hem esguillat |
| heu esguillat |
| han esguillat |
Imperfet
| esguillava |
| esguillaves |
| esguillava |
| esguillàvem |
| esguillàveu |
| esguillaven |
Plusquamperfet
| havia esguillat |
| havies esguillat |
| havia esguillat |
| havíem esguillat |
| havíeu esguillat |
| havien esguillat |
Passat simple
| esguillí |
| esguillares |
| esguillà |
| esguillàrem |
| esguillàreu |
| esguillaren |
Passat perifràstic
| vaig esguillar |
| vas (vares) esguillar |
| va esguillar |
| vam (vàrem) esguillar |
| vau (vàreu) esguillar |
| van (varen) esguillar |
Passat anterior
| haguí esguillat |
| hagueres esguillat |
| hagué esguillat |
| haguérem esguillat |
| haguéreu esguillat |
| hagueren esguillat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver esguillat |
| vas haver esguillat |
| va haver esguillat |
| vam haver esguillat |
| vau haver esguillat |
| van haver esguillat |
Futur
| esguillaré |
| esguillaràs |
| esguillarà |
| esguillarem |
| esguillareu |
| esguillaran |
Futur perfet
| hauré esguillat |
| hauràs esguillat |
| haurà esguillat |
| haurem esguillat |
| haureu esguillat |
| hauran esguillat |
Condicional
| esguillaria |
| esguillaries |
| esguillaria |
| esguillaríem |
| esguillaríeu |
| esguillarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) esguillat |
| hauries (hagueres) esguillat |
| hauria (haguera) esguillat |
| hauríem (haguérem) esguillat |
| hauríeu (haguéreu) esguillat |
| haurien (hagueren) esguillat |
Mode subjuntiu
Present
| esguilli, esguille (val.) |
| esguillis, esguilles (val.) |
| esguilli, esguille (val.) |
| esguillem |
| esguilleu |
| esguillin, esguillen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) esguillat |
| hagis (hages) esguillat |
| hagi (haja) esguillat |
| hàgim (hàgem) esguillat |
| hàgiu (hàgeu) esguillat |
| hagin (hagen) esguillat |
Imperfet
| esguillés, esguillara (val.), esguillàs (val., bal.) |
| esguillessis, esguillares (val.), esguillassis (bal.), esguillesses, esguillasses (val., bal.) |
| esguillés, esguillara (val.), esguillàs (val., bal.) |
| esguilléssim, esguillàrem (val.), esguillàssim (bal.), esguilléssem, esguillàssem (val., bal.) |
| esguilléssiu, esguillàreu (val.), esguillàssiu (bal.), esguillésseu, esguillàsseu (val., bal.) |
| esguillessin, esguillaren (val.), esguillassin (bal.), esguillessen, esguillassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) esguillat |
| haguessis (hagueres) esguillat |
| hagués (haguera) esguillat |
| haguéssim (haguérem) esguillat |
| haguéssiu (haguéreu) esguillat |
| haguessin (hagueren) esguillat |
Mode imperatiu
Present
| esguilla |
| esguilli, esguille (val.) |
| esguillem |
| esguilleu, esguillau (bal.) |
| esguillin, esguillen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | esguillar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver esguillat |
| Gerundi | esguillant |
| Gerundi compost | havent esguillat |
| Participi | esguillat , esguillada , esguillats , esguillades |
Definició
- Fugir d’amagat.
- relliscar
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017