esguellar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals
Mode indicatiu
Present
| esguello (cent.), esguelle (val.), esguell (bal.) |
| esguelles |
| esguella |
| esguellem, esguellam (bal.) |
| esguelleu, esguellau (bal.) |
| esguellen |
Perfet
| he esguellat |
| has esguellat |
| ha esguellat |
| hem esguellat |
| heu esguellat |
| han esguellat |
Imperfet
| esguellava |
| esguellaves |
| esguellava |
| esguellàvem |
| esguellàveu |
| esguellaven |
Plusquamperfet
| havia esguellat |
| havies esguellat |
| havia esguellat |
| havíem esguellat |
| havíeu esguellat |
| havien esguellat |
Passat simple
| esguellí |
| esguellares |
| esguellà |
| esguellàrem |
| esguellàreu |
| esguellaren |
Passat perifràstic
| vaig esguellar |
| vas (vares) esguellar |
| va esguellar |
| vam (vàrem) esguellar |
| vau (vàreu) esguellar |
| van (varen) esguellar |
Passat anterior
| haguí esguellat |
| hagueres esguellat |
| hagué esguellat |
| haguérem esguellat |
| haguéreu esguellat |
| hagueren esguellat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver esguellat |
| vas haver esguellat |
| va haver esguellat |
| vam haver esguellat |
| vau haver esguellat |
| van haver esguellat |
Futur
| esguellaré |
| esguellaràs |
| esguellarà |
| esguellarem |
| esguellareu |
| esguellaran |
Futur perfet
| hauré esguellat |
| hauràs esguellat |
| haurà esguellat |
| haurem esguellat |
| haureu esguellat |
| hauran esguellat |
Condicional
| esguellaria |
| esguellaries |
| esguellaria |
| esguellaríem |
| esguellaríeu |
| esguellarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) esguellat |
| hauries (hagueres) esguellat |
| hauria (haguera) esguellat |
| hauríem (haguérem) esguellat |
| hauríeu (haguéreu) esguellat |
| haurien (hagueren) esguellat |
Mode subjuntiu
Present
| esguelli, esguelle (val.) |
| esguellis, esguelles (val.) |
| esguelli, esguelle (val.) |
| esguellem |
| esguelleu |
| esguellin, esguellen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) esguellat |
| hagis (hages) esguellat |
| hagi (haja) esguellat |
| hàgim (hàgem) esguellat |
| hàgiu (hàgeu) esguellat |
| hagin (hagen) esguellat |
Imperfet
| esguellés, esguellara (val.), esguellàs (val., bal.) |
| esguellessis, esguellares (val.), esguellassis (bal.), esguellesses, esguellasses (val., bal.) |
| esguellés, esguellara (val.), esguellàs (val., bal.) |
| esguelléssim, esguellàrem (val.), esguellàssim (bal.), esguelléssem, esguellàssem (val., bal.) |
| esguelléssiu, esguellàreu (val.), esguellàssiu (bal.), esguellésseu, esguellàsseu (val., bal.) |
| esguellessin, esguellaren (val.), esguellassin (bal.), esguellessen, esguellassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) esguellat |
| haguessis (hagueres) esguellat |
| hagués (haguera) esguellat |
| haguéssim (haguérem) esguellat |
| haguéssiu (haguéreu) esguellat |
| haguessin (hagueren) esguellat |
Mode imperatiu
Present
| esguella |
| esguelli, esguelle (val.) |
| esguellem |
| esguelleu, esguellau (bal.) |
| esguellin, esguellen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | esguellar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver esguellat |
| Gerundi | esguellant |
| Gerundi compost | havent esguellat |
| Participi | esguellat , esguellada , esguellats , esguellades |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017