esgrimir
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| esgrimeixo (cent.), esgrimesc (val., bal.), esgrimisc (val.) |
| esgrimeixes, esgrimixes (val.) |
| esgrimeix, esgrimix (val.) |
| esgrimim |
| esgrimiu |
| esgrimeixen, esgrimixen (val.) |
Perfet
| he esgrimit |
| has esgrimit |
| ha esgrimit |
| hem esgrimit |
| heu esgrimit |
| han esgrimit |
Imperfet
| esgrimia |
| esgrimies |
| esgrimia |
| esgrimíem |
| esgrimíeu |
| esgrimien |
Plusquamperfet
| havia esgrimit |
| havies esgrimit |
| havia esgrimit |
| havíem esgrimit |
| havíeu esgrimit |
| havien esgrimit |
Passat simple
| esgrimí |
| esgrimires |
| esgrimí |
| esgrimírem |
| esgrimíreu |
| esgrimiren |
Passat perifràstic
| vaig esgrimir |
| vas (vares) esgrimir |
| va esgrimir |
| vam (vàrem) esgrimir |
| vau (vàreu) esgrimir |
| van (varen) esgrimir |
Passat anterior
| haguí esgrimit |
| hagueres esgrimit |
| hagué esgrimit |
| haguérem esgrimit |
| haguéreu esgrimit |
| hagueren esgrimit |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver esgrimit |
| vas haver esgrimit |
| va haver esgrimit |
| vam haver esgrimit |
| vau haver esgrimit |
| van haver esgrimit |
Futur
| esgrimiré |
| esgrimiràs |
| esgrimirà |
| esgrimirem |
| esgrimireu |
| esgrimiran |
Futur perfet
| hauré esgrimit |
| hauràs esgrimit |
| haurà esgrimit |
| haurem esgrimit |
| haureu esgrimit |
| hauran esgrimit |
Condicional
| esgrimiria |
| esgrimiries |
| esgrimiria |
| esgrimiríem |
| esgrimiríeu |
| esgrimirien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) esgrimit |
| hauries (hagueres) esgrimit |
| hauria (haguera) esgrimit |
| hauríem (haguérem) esgrimit |
| hauríeu (haguéreu) esgrimit |
| haurien (hagueren) esgrimit |
Mode subjuntiu
Present
| esgrimeixi, esgrimesca / esgrimisca (val.), esgrimesqui (bal.) |
| esgrimeixis, esgrimesques / esgrimisques (val.), esgrimesquis (bal.) |
| esgrimeixi, esgrimesca / esgrimisca (val.), esgrimesqui (bal.) |
| esgrimim, esgrimiguem (bal.) |
| esgrimiu, esgrimigueu (bal.) |
| esgrimeixin, esgrimesquen / esgrimisquen (val.), esgrimesquin (bal.) |
Perfet
| hagi (haja) esgrimit |
| hagis (hages) esgrimit |
| hagi (haja) esgrimit |
| hàgim (hàgem) esgrimit |
| hàgiu (hàgeu) esgrimit |
| hagin (hagen) esgrimit |
Imperfet
| esgrimís, esgrimira (val.) |
| esgrimissis, esgrimires (val.), esgrimisses |
| esgrimís, esgrimira (val.) |
| esgrimíssim, esgrimírem (val.), esgrimíssem |
| esgrimíssiu, esgrimíreu (val.), esgrimísseu |
| esgrimissin, esgrimiren (val.), esgrimissen |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) esgrimit |
| haguessis (hagueres) esgrimit |
| hagués (haguera) esgrimit |
| haguéssim (haguérem) esgrimit |
| haguéssiu (haguéreu) esgrimit |
| haguessin (hagueren) esgrimit |
Mode imperatiu
Present
| esgrimeix, esgrimix (val.) |
| esgrimeixi, esgrimesca / esgrimisca (val.), esgrimesqui (bal.) |
| esgrimim, esgrimiguem (bal.) |
| esgrimiu |
| esgrimeixin, esgrimesquen / esgrimisquen (val.), esgrimesquin (bal.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | esgrimir |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver esgrimit |
| Gerundi | esgrimint |
| Gerundi compost | havent esgrimit |
| Participi | esgrimit , esgrimida , esgrimits , esgrimides |
Definició
- Brandar una arma blanca.
- Emprar un objecte allargat a manera d’arma.
- Presentar arguments amb contundència.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017