esgrillar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals
Mode indicatiu
Present
| esgrillo (cent.), esgrille (val.), esgrill (bal.) |
| esgrilles |
| esgrilla |
| esgrillem, esgrillam (bal.) |
| esgrilleu, esgrillau (bal.) |
| esgrillen |
Perfet
| he esgrillat |
| has esgrillat |
| ha esgrillat |
| hem esgrillat |
| heu esgrillat |
| han esgrillat |
Imperfet
| esgrillava |
| esgrillaves |
| esgrillava |
| esgrillàvem |
| esgrillàveu |
| esgrillaven |
Plusquamperfet
| havia esgrillat |
| havies esgrillat |
| havia esgrillat |
| havíem esgrillat |
| havíeu esgrillat |
| havien esgrillat |
Passat simple
| esgrillí |
| esgrillares |
| esgrillà |
| esgrillàrem |
| esgrillàreu |
| esgrillaren |
Passat perifràstic
| vaig esgrillar |
| vas (vares) esgrillar |
| va esgrillar |
| vam (vàrem) esgrillar |
| vau (vàreu) esgrillar |
| van (varen) esgrillar |
Passat anterior
| haguí esgrillat |
| hagueres esgrillat |
| hagué esgrillat |
| haguérem esgrillat |
| haguéreu esgrillat |
| hagueren esgrillat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver esgrillat |
| vas haver esgrillat |
| va haver esgrillat |
| vam haver esgrillat |
| vau haver esgrillat |
| van haver esgrillat |
Futur
| esgrillaré |
| esgrillaràs |
| esgrillarà |
| esgrillarem |
| esgrillareu |
| esgrillaran |
Futur perfet
| hauré esgrillat |
| hauràs esgrillat |
| haurà esgrillat |
| haurem esgrillat |
| haureu esgrillat |
| hauran esgrillat |
Condicional
| esgrillaria |
| esgrillaries |
| esgrillaria |
| esgrillaríem |
| esgrillaríeu |
| esgrillarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) esgrillat |
| hauries (hagueres) esgrillat |
| hauria (haguera) esgrillat |
| hauríem (haguérem) esgrillat |
| hauríeu (haguéreu) esgrillat |
| haurien (hagueren) esgrillat |
Mode subjuntiu
Present
| esgrilli, esgrille (val.) |
| esgrillis, esgrilles (val.) |
| esgrilli, esgrille (val.) |
| esgrillem |
| esgrilleu |
| esgrillin, esgrillen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) esgrillat |
| hagis (hages) esgrillat |
| hagi (haja) esgrillat |
| hàgim (hàgem) esgrillat |
| hàgiu (hàgeu) esgrillat |
| hagin (hagen) esgrillat |
Imperfet
| esgrillés, esgrillara (val.), esgrillàs (val., bal.) |
| esgrillessis, esgrillares (val.), esgrillassis (bal.), esgrillesses, esgrillasses (val., bal.) |
| esgrillés, esgrillara (val.), esgrillàs (val., bal.) |
| esgrilléssim, esgrillàrem (val.), esgrillàssim (bal.), esgrilléssem, esgrillàssem (val., bal.) |
| esgrilléssiu, esgrillàreu (val.), esgrillàssiu (bal.), esgrillésseu, esgrillàsseu (val., bal.) |
| esgrillessin, esgrillaren (val.), esgrillassin (bal.), esgrillessen, esgrillassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) esgrillat |
| haguessis (hagueres) esgrillat |
| hagués (haguera) esgrillat |
| haguéssim (haguérem) esgrillat |
| haguéssiu (haguéreu) esgrillat |
| haguessin (hagueren) esgrillat |
Mode imperatiu
Present
| esgrilla |
| esgrilli, esgrille (val.) |
| esgrillem |
| esgrilleu, esgrillau (bal.) |
| esgrillin, esgrillen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | esgrillar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver esgrillat |
| Gerundi | esgrillant |
| Gerundi compost | havent esgrillat |
| Participi | esgrillat , esgrillada , esgrillats , esgrillades |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017