esglaonar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| esglaono (cent.), esglaone (val.), esglaon (bal.) |
| esglaones |
| esglaona |
| esglaonem, esglaonam (bal.) |
| esglaoneu, esglaonau (bal.) |
| esglaonen |
Perfet
| he esglaonat |
| has esglaonat |
| ha esglaonat |
| hem esglaonat |
| heu esglaonat |
| han esglaonat |
Imperfet
| esglaonava |
| esglaonaves |
| esglaonava |
| esglaonàvem |
| esglaonàveu |
| esglaonaven |
Plusquamperfet
| havia esglaonat |
| havies esglaonat |
| havia esglaonat |
| havíem esglaonat |
| havíeu esglaonat |
| havien esglaonat |
Passat simple
| esglaoní |
| esglaonares |
| esglaonà |
| esglaonàrem |
| esglaonàreu |
| esglaonaren |
Passat perifràstic
| vaig esglaonar |
| vas (vares) esglaonar |
| va esglaonar |
| vam (vàrem) esglaonar |
| vau (vàreu) esglaonar |
| van (varen) esglaonar |
Passat anterior
| haguí esglaonat |
| hagueres esglaonat |
| hagué esglaonat |
| haguérem esglaonat |
| haguéreu esglaonat |
| hagueren esglaonat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver esglaonat |
| vas haver esglaonat |
| va haver esglaonat |
| vam haver esglaonat |
| vau haver esglaonat |
| van haver esglaonat |
Futur
| esglaonaré |
| esglaonaràs |
| esglaonarà |
| esglaonarem |
| esglaonareu |
| esglaonaran |
Futur perfet
| hauré esglaonat |
| hauràs esglaonat |
| haurà esglaonat |
| haurem esglaonat |
| haureu esglaonat |
| hauran esglaonat |
Condicional
| esglaonaria |
| esglaonaries |
| esglaonaria |
| esglaonaríem |
| esglaonaríeu |
| esglaonarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) esglaonat |
| hauries (hagueres) esglaonat |
| hauria (haguera) esglaonat |
| hauríem (haguérem) esglaonat |
| hauríeu (haguéreu) esglaonat |
| haurien (hagueren) esglaonat |
Mode subjuntiu
Present
| esglaoni, esglaone (val.) |
| esglaonis, esglaones (val.) |
| esglaoni, esglaone (val.) |
| esglaonem |
| esglaoneu |
| esglaonin, esglaonen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) esglaonat |
| hagis (hages) esglaonat |
| hagi (haja) esglaonat |
| hàgim (hàgem) esglaonat |
| hàgiu (hàgeu) esglaonat |
| hagin (hagen) esglaonat |
Imperfet
| esglaonés, esglaonara (val.), esglaonàs (val., bal.) |
| esglaonessis, esglaonares (val.), esglaonassis (bal.), esglaonesses, esglaonasses (val., bal.) |
| esglaonés, esglaonara (val.), esglaonàs (val., bal.) |
| esglaonéssim, esglaonàrem (val.), esglaonàssim (bal.), esglaonéssem, esglaonàssem (val., bal.) |
| esglaonéssiu, esglaonàreu (val.), esglaonàssiu (bal.), esglaonésseu, esglaonàsseu (val., bal.) |
| esglaonessin, esglaonaren (val.), esglaonassin (bal.), esglaonessen, esglaonassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) esglaonat |
| haguessis (hagueres) esglaonat |
| hagués (haguera) esglaonat |
| haguéssim (haguérem) esglaonat |
| haguéssiu (haguéreu) esglaonat |
| haguessin (hagueren) esglaonat |
Mode imperatiu
Present
| esglaona |
| esglaoni, esglaone (val.) |
| esglaonem |
| esglaoneu, esglaonau (bal.) |
| esglaonin, esglaonen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | esglaonar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver esglaonat |
| Gerundi | esglaonant |
| Gerundi compost | havent esglaonat |
| Participi | esglaonat , esglaonada , esglaonats , esglaonades |
Definició
- Disposar en una gradació.
- Posar regularment a la mateixa distància.
- Construir els esglaons d’una escala.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017