esgaiar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| esgaio (cent.), esgaie (val.), esgai (bal.) |
| esgaies |
| esgaia |
| esgaiem, esgaiam (bal.) |
| esgaieu, esgaiau (bal.) |
| esgaien |
Perfet
| he esgaiat |
| has esgaiat |
| ha esgaiat |
| hem esgaiat |
| heu esgaiat |
| han esgaiat |
Imperfet
| esgaiava |
| esgaiaves |
| esgaiava |
| esgaiàvem |
| esgaiàveu |
| esgaiaven |
Plusquamperfet
| havia esgaiat |
| havies esgaiat |
| havia esgaiat |
| havíem esgaiat |
| havíeu esgaiat |
| havien esgaiat |
Passat simple
| esgaí |
| esgaiares |
| esgaià |
| esgaiàrem |
| esgaiàreu |
| esgaiaren |
Passat perifràstic
| vaig esgaiar |
| vas (vares) esgaiar |
| va esgaiar |
| vam (vàrem) esgaiar |
| vau (vàreu) esgaiar |
| van (varen) esgaiar |
Passat anterior
| haguí esgaiat |
| hagueres esgaiat |
| hagué esgaiat |
| haguérem esgaiat |
| haguéreu esgaiat |
| hagueren esgaiat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver esgaiat |
| vas haver esgaiat |
| va haver esgaiat |
| vam haver esgaiat |
| vau haver esgaiat |
| van haver esgaiat |
Futur
| esgaiaré |
| esgaiaràs |
| esgaiarà |
| esgaiarem |
| esgaiareu |
| esgaiaran |
Futur perfet
| hauré esgaiat |
| hauràs esgaiat |
| haurà esgaiat |
| haurem esgaiat |
| haureu esgaiat |
| hauran esgaiat |
Condicional
| esgaiaria |
| esgaiaries |
| esgaiaria |
| esgaiaríem |
| esgaiaríeu |
| esgaiarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) esgaiat |
| hauries (hagueres) esgaiat |
| hauria (haguera) esgaiat |
| hauríem (haguérem) esgaiat |
| hauríeu (haguéreu) esgaiat |
| haurien (hagueren) esgaiat |
Mode subjuntiu
Present
| esgaï, esgaie (val.) |
| esgaïs, esgaies (val.) |
| esgaï, esgaie (val.) |
| esgaiem |
| esgaieu |
| esgaïn, esgaien (val.) |
Perfet
| hagi (haja) esgaiat |
| hagis (hages) esgaiat |
| hagi (haja) esgaiat |
| hàgim (hàgem) esgaiat |
| hàgiu (hàgeu) esgaiat |
| hagin (hagen) esgaiat |
Imperfet
| esgaiés, esgaiara (val.), esgaiàs (val., bal.) |
| esgaiessis, esgaiares (val.), esgaiassis (bal.), esgaiesses, esgaiasses (val., bal.) |
| esgaiés, esgaiara (val.), esgaiàs (val., bal.) |
| esgaiéssim, esgaiàrem (val.), esgaiàssim (bal.), esgaiéssem, esgaiàssem (val., bal.) |
| esgaiéssiu, esgaiàreu (val.), esgaiàssiu (bal.), esgaiésseu, esgaiàsseu (val., bal.) |
| esgaiessin, esgaiaren (val.), esgaiassin (bal.), esgaiessen, esgaiassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) esgaiat |
| haguessis (hagueres) esgaiat |
| hagués (haguera) esgaiat |
| haguéssim (haguérem) esgaiat |
| haguéssiu (haguéreu) esgaiat |
| haguessin (hagueren) esgaiat |
Mode imperatiu
Present
| esgaia |
| esgaï, esgaie (val.) |
| esgaiem |
| esgaieu, esgaiau (bal.) |
| esgaïn, esgaien (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | esgaiar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver esgaiat |
| Gerundi | esgaiant |
| Gerundi compost | havent esgaiat |
| Participi | esgaiat , esgaiada , esgaiats , esgaiades |
Definició
- Exemple: el tronc del pi es va esgaiar durant la tronada i va caure sobre la casa.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017